Per què no?: Xile als BRICS+

L'origen dels BRICS data en 2010. Importants nacions, com la Xina, el Brasil, l'Índia, Rússia i Sud-àfrica, van ser els que li van donar l'anem a aquesta iniciativa, lentament s'incorporant altres nacions com l'Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Egipte, Etiopia, indonèsia i l'Iran. En la reunió dels Cancellers del BRICS+ realitzada a Rio de Janeiro el 22 d'abril passat, s'han sumat altres països a la seva filiació: Bielorússia, Bolívia, el Kazakhstan, Cuba, Malàisia, Nigèria, Tailàndia, Uganda i Uzbekistan.

Avui, aquest bloc es denomina BRICS+. Es declara com un Fòrum Polític i Econòmic Internacional. Són la Veu del Sud en l'escenari global. Els BRICS+ representen aproximadament el 40% de la població global, i el 35% del PIB mundial. Les nacions d'aquest Fòrum es vénen reunint gairebé anualment amb l'objectiu de potenciar les seves economies, i guanyar veu i presència a nivell internacional. També, convertir en un actor geopolític important, d'igual manera com els EUA de Trump, o bé, com la Unió Europea.

Ha estat interessant, l'interès que ha despertat a Xile el debat de per què No ingressar als BRICS+ o, romandre allunyat d'aquest Fòrum, o bé, estar en un punt d'observança d'aquest. El debat sobre els BRICS+ havia estat de l'una o l'altra manera omès per diferents responsables de la política exterior del país, o, bé, tènuement assumit. Sobretot, autoritats i ex autoritats responsables en aquest àmbit han esquivat la discussió per llarg temps, i han lliurat parers de baixa intensitat sobre aquest tema. Aquesta actitud ha estat també assumida per una bona quota d'especialistes i analistes en matèria internacional. Inexplicable, per dir el menys, que s'hagi evadit el debat a nivell nacional, i la presa de posició respecte a aquesta important i emergent iniciativa.

Avui, l'escenari és un altre, quant al debat nacional sobre els BRICS+. El tema està posat sobre la taula i, hi ha molta opinió sobre aquest tema. En dos, de les importants i reeixides visites internacionals del mandatari xilè, Gabriel Boric, al Brasil (21-24 abril), i a la Xina (12-14 de maig), aquesta última en el marc de la seva participació en la IV Reunió de ministres de RREE del Fòrum Xina-CELAC, s'ha tematizado una vegada més la importància d'aquest Fòrum en l'escenari internacional. En la visita al Brasil, el president Lula, en la seva qualitat de president pro tempore d'aquest Fòrum va convidar formalment al president Boric al Cim dels BRICS+ que es realitzarà a Rio de Janeiro entre els dies 6 i 7 de juliol. El president xilè ha acceptat la invitació. La seva actitud és positiva per a les nostres relacions econòmiques, comercials i polítiques. És bo, que Xile participi d'aquest Cim. Hi haurà una agenda d'importants tòpics, entre algun d'ells com: comerç, inversions i finances; canvi climàtic; governança de la intel·ligència artificial (IA).

En aquest context, les pressions tant internes i externes perquè el país No sigui part del BRICS+ com ho publicita El Mercuri, alguns analistes conservadors i, polítics de la dreta i ultradreta, argumentant que pel fet que entre els membres d'aquest Fòrum està un Estat autocràtic, com Rússia i un altre teocràtic, com l'Iran, o altres arguments secundaris, són anàlisis molt febles i, mancades de profunditat analítica considerant el setge al multilateralisme i al lliure comerç internacional per part dels EUA.

Els defensors del “El somni americà”, i de la nació més “democràtica” del planeta, caldria recordar-los que aquest somni, ja es va extingir, avui és el “malson americà” en totes les seves dimensions amb l'actual administració del president Trump. Tampoc s'ha d'oblidar –menys a Xile- el caràcter imperial i intervencionista de la política exterior dels EUA en la seva història recent a Amèrica Llatina i el Carib (ALyC). Els EUA han intervingut en més de 50 ocasions i en -diferents formes i militarment en la política de les nacions de ALyC.

Finalment, Xile hauria de ser part d'aquest important Fòrum Mundial a la brevetat possible, confrontant les opinions i pressions internes i externes anti BRICS+. Les nostres decisions en política exterior no han de ser subtils, ni obsecuentes o preocupats de sobre manera, pel què dirà la gran potència imperial sobre les nostres decisions. Hem de tenir més aviat una política exterior independent i sobirana davant els vaivens geopolítics de les grans potències.