Balanç d’un septenni

S’han complert set anys de l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern. Va ser mitjançant una moció de censura presentada pel grup parlamentari socialista contra Mariano Rajoy, aprovada amb 180 vots a favor i 159 en contra. Dies abans, es va fer pública una sentència de l’Audiència Nacional (AN) segons la qual el Partit Popular es va beneficiar de la trama Gürtel i se’l condemnava a pagar 245.492 euros per lucrar-se de l’entramat empresarial de Francisco Correa; també es condemnava l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, a 33 anys i quatre mesos de presó i a pagar una multa de més de 44 milions d’euros per blanqueig i delictes fiscals. A més, l’AN qüestionava la “credibilitat” del testimoni de Rajoy en el judici. Amb aquest veredicte, el PP es convertia en el primer partit d’Europa amb una sentència per corrupció. Els mateixos que ara acusen l’actual Govern de ser una màfia.

Sens dubte, aquests set anys han estat de tot menys tranquils. En aquest període, Pedro Sánchez ha hagut d’afrontar la pandèmia global de coronavirus, l’erupció d’un volcà a l’illa canària de La Palma, la invasió d’Ucraïna i el genocidi de Gaza, els efectes col·laterals com el repunt de la inflació, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i, a nivell intern, l’assetjament constant de la dreta i l’extrema dreta.

Amb aquest context, la política nacional ha estat marcada per la renovació de diverses institucions i organismes, entre ells el Consell del Poder Judicial, i l’aprovació de lleis polèmiques com la de ‘només sí és sí’ o la de l’amnistia, així com d’altres de sentit comú, com la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia o de reparació, com la llei de Memòria Històrica. També s’han dut a terme actes de dignificació democràtica, com el trasllat de les restes del dictador Francisco Franco fora del Valle de los Caídos.

En l’àmbit internacional, la presidència de Sánchez ha combinat la projecció exterior d’Espanya, amb tres cimeres internacionals celebrades al país, una presència activa en fòrums, especialment a la UE, i els girs en la política amb el Marroc, el Sàhara Occidental i la intenció de reconèixer Palestina com a estat.

Pel que fa a l’economia, Espanya ha destacat per sobre de la resta d’economies europees. Tot i això, aquesta bonança no ha aturat la polarització política ni ha alleujat la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars, ni ha solucionat la dificultat per accedir a l’habitatge, tot i que s’han començat a prendre mesures.

L’equip que envolta un president està format per persones diverses i és inevitable que hi hagi algun element indesitjat. És necessari establir mecanismes que detectin i neutralitzin aquests individus, i en aquest cas han faltat reaccions ràpides i contundents per evitar elements tòxics.

Aquesta possible laxitud ha permès que la dreta i l’extrema dreta culpabilitzin Sánchez de tots els mals i, per si fos poc, han utilitzat sindicats com Manos Limpias o jutges amb tendència conservadora, com el titular del Jutjat d’Instrucció 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, per pressionar el president. Tot s’hi val per fer-lo responsable.

Malgrat això, els governs de Sánchez han posat l’accent en els avenços socials, probablement les iniciatives més nombroses des de 1978. El salari mínim per a 2025 s’ha fixat en 1.184 euros bruts mensuals, un augment del 4,4% respecte a 2024. Gràcies a la reforma laboral, hi ha més treballadors fixos que mai, amb gairebé 21,8 milions de cotitzants a la Seguretat Social. Es va posar en marxa l’Ingrés Mínim Vital i les pensions públiques han crescut un 27% des del 2019. Durant més de dos anys, es va pagar l’electricitat i el gas més barats de la zona euro. A més, el Govern va aprovar cinc paquets de mesures contra la inflació que van mobilitzar més de 30.000 milions d’euros.

Aquestes mesures han estat necessàries però insuficients, ja que els recursos són limitats. Molts es pregunten què hauria passat amb un govern de dretes, i la resposta sembla inquietant.

És evident que alguns individus han aprofitat la seva posició per a corrupció, però els grans delictes històrics han estat vinculats a la dreta. Per això, sorprèn que un partit tan corrupte com el PP, amb ex alts càrrecs a la presó i casos pendents, acusin el Govern actual de ser una màfia, especialment quan el seu líder té vincles amb narcotraficants.

Sense cap dubte, aquest és un balanç amb llums i ombres del septenni de Pedro Sánchez al capdavant del Govern. Malgrat les crítiques, el país ha avançat en llibertat, qualitat democràtica i justícia social.

Bernardo Fernández