El preu de no fer, quan és un deure

Va dir Plató: “El preu de desentendre’s de la política és ser governats pels pitjors homes…”

D’altra banda, Abraham Lincoln va dir: “La democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble…”

Hi ha moltes frases filosòfiques sobre l’exercici del poder i sobre la responsabilitat d’aquells que el pateixen o en qui recau; però crec que no cal allargar-se gaire i que, amb les anteriors reflexions de Plató i Lincoln, n’hi ha prou per meditar en què es converteix un poble quan consenteix, impàvid, impassible, indiferent…, les atrocitats del poder establert i no fa res per intentar posar-hi remei. En aquesta situació estem obligats a concloure que “cada poble té el govern que es mereix”.

Si els ciutadans-electors en una democràcia, o subjugats en una dictadura: en el primer cas, no fan res de forma individual i col·lectiva per exercir una “força tutora” que impedeixi que el poder es desviï o es corrompi del camí encomanat, no hi ha democràcia; i en el cas de les dictadures, si no fan res, els dictadors seguiran exercint el poder i imposant el jou.

És molt trist que tot l’esforç, la lluita, la valentia, el patiment dels qui en el passat van propiciar llibertats i benestar, no es valori, no es preservi ni es defensi. És incomprensible que ens creguem mereixedors de tot, perquè sí; perquè són els nostres drets de naixement… Els drets ho són, sens dubte, de naixement, i són universals; però només s’atorguen als pobles que els reclamen.

És l’excepció que confirma la regla que un poder establert no tendeixi a desvirtuar-se, corrompre’s o desviar-se, si no hi ha una força que exerceixi sobre ell una “auditoria”, tutorització o control. Aquesta força és la força del poble en defensa dels seus interessos i llibertats.

Es diu que la democràcia és la millor de totes les formes de govern possibles i, especialment si atenem a un món imperfecte com el nostre, afirmo que així és; però també afirmo que hi ha molts succedanis de democràcia que s’allunyen d’aquella reflexió idíl·lica de Lincoln a la qual feia referència al principi.

Crec que gairebé tothom compartirà que la millor manera de saber si hi ha o no un bon grau de democràcia és prendre la temperatura a les llibertats de què gaudeixen els pobles i, sobretot, al seu benestar i prosperitat.

D’altra banda, les eines fonamentals de què ens hem de proveir els ciutadans per defensar els nostres drets són:

• Crear associacions que reivindiquin l’adopció de mesures, per part dels governants, per resoldre les mancances o injustícies que es produeixin en el si de la societat.
• Ocupar-se, mitjançant les pertinents reclamacions administratives i, si escau, judicials, del bon funcionament dels estaments de govern més propers; començant per les associacions de veïns, els districtes municipals i, per descomptat, els ajuntaments; sense descuidar mai els estaments superiors de govern.
• Utilitzar institucions, com ara el “Síndic de Greuges”, per a la salvaguarda i gestió reclamadora dels diferents drets i llibertats.
• Fer ús de les eines constitucionals, si escau (i si no n’hi ha en dictadures, també arriscar-se a utilitzar-les, encara que sigui a costa de represàlies) dels drets de manifestació i vaga, amb la deguda contundència, davant la corrupció governativa i l’atac a les llibertats i a la democràcia.
• Influir decisivament, amb contundència i rigor, des de les bases, en l’estructura i funcionament dels diferents partits polítics, per tal de propiciar que la defensa dels ideals més alts que van conformar els estatuts i la finalitat política que persegueixen, siguin l’ètica sobre la qual es fonamenti tant l’elecció dels seus càrrecs com l’actuació política dels membres d’aquests partits.
• No deixar mai de fer, amb ètica, moral i justícia, allò que estigui a les nostres mans, encara que això suposi la mil·lèsima part d’un gra de sorra, dins el conjunt de la força que cal oposar a les accions delictives, injustes, perjudicials i a l’incompliment del que es promet en campanya electoral.
• Procurar estar ben informats, des de diversos punts de vista i diferents mitjans de comunicació, de tot el que passa en l’àmbit nacional i internacional; per tal de poder reflexionar adequadament sobre la bona o dolenta gestió dels diferents poders polítics, institucionals, administratius o judicials. En definitiva, interessar-nos per allò que ens afecta: l’economia, les lleis que es promulguen i les llibertats que es respecten o es deixen de respectar.
• Ser conscients que la bona o dolenta qualitat de vida que tenen els pobles de les diferents nacions no és només fruit de l’acció o inacció governamental, sinó també, i sobretot, de l’acció o inacció dels ciutadans.

Si sabem que la veritable democràcia “és el govern del poble, pel poble i per al poble”, tal com començava aquest article: no hem d’oblidar que “el preu de desentendre’s de la política és ser governats pels pitjors homes”.