Javier Milei, per què no te'n vas "al carajo"?

Deia molt encertadament el meu admirat Jaume Perich que “Hi ha tipus als quals no cal insultar-los, n'hi ha prou amb descriure'ls.” Aquest prototip recau, en aquest cas, en el president —per desgràcia— de l'Argentina, Javier Milei, que està “enamorat” d’Espanya per dues raons: pels diners i perquè li agrada venir a insultar el president del Govern, Pedro Sánchez, i els socialistes, davant d’un públic rendit.

Milei ha estat per tercera vegada a Madrid, no de manera “oficial”, sinó per donar suport a l’extrema dreta espanyola de Vox, i aquesta última vegada ha estat per participar com a “estrella convidada” al Madrid Economic Fórum, patrocinat per dues plataformes de compravenda de criptomonedes, tot i que l’organització va anar a càrrec de dues firmes andorranes. Les empreses de criptomonedes estan investigades per presumpta estafa, tant a l’Argentina com als Estats Units. Curiós que els presidents d’aquests dos països donin suport a les criptomonedes sense cap tipus de recel. Per què serà?

És escandalós que Milei vingui a Espanya a insultar el president del Govern al seu propi país. Us imagineu que Pedro Sánchez fes el mateix a Buenos Aires? Passaria alguna cosa? És evident que: no hi aniria a insultar-lo. No li permetrien fer-ho, i si ho fes, no en sortiria viu. Qualsevol de les dues últimes opcions seria el que patiria el president espanyol, socialista, per desgràcia del maleducat de Milei.

L’entrada a l’escenari de Vistalegre, lloc on van tenir lloc les dues jornades, va ser la d’una estrella, amb el consegüent muntatge propi d’un cantant de rock, amb aquella actitud (o potser no?) de tenir les neurones esvalotades. Va iniciar la seva hora d’actuació davant de 7.000 assistents pagadors amb la seva frase preferida: “¡Viva la libertad, carajo!”. I va continuar amb frases que sabia que serien ben rebudes pel públic patriota. “Si li volen pegar al bandit local, no hi ha problema”, sabent la resposta del poc respectable públic que, en forma de cor, cridava: “¡Pedro Sánchez, hijo de puta!”. Les entrades per escoltar els “gurús” (la temàtica era sobre el nou ordre econòmic) anaven des dels 150 euros fins als 7.500. Unes quantitats que no estaven a l’abast de qualsevol butxaca. Per això, el recinte només es va omplir al cinquanta per cent, i van ser unes jornades més polítiques que econòmiques.

L’impresentable president argentí continuava la seva actuació llançant frases que tant agradaven als assistents: “Més enllà de qualsevol cosa, sàpiguen que, contra els socialistes de merda, jo sempre estaré del seu costat”. A continuació, va començar a penjar-se medalles per la seva gestió des que va arribar a la Casa Rosada. Però les millores de la seva gestió ultraliberal ja han posat en peu de guerra alguns sectors, com els sindicats, que tenen un gran poder a la societat argentina.

El més greu és que participessin en aquestes dues jornades personatges com Esperanza Aguirre, gran patriota ella, sobretot per carregar contra el Govern d’Espanya. Albert Rivera, l’enterrador de Ciudadanos, l’expresident de Coca-Cola i polític fracassat, Marcos de Quinto, i, com no podia faltar a la llista, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, molt amiga de Milei. Aquests participants haurien de tenir vergonya de compartir jornades amb el president Milei, quan saben de sobres que cada vegada que trepitja Madrid, el primer que fa és insultar el Govern d’Espanya i enaltir el líder de Vox, Abascal. Governi qui governi, els partits de l’oposició —inclosos els de dretes (bé, només Isabel Ayuso, que fa la guitza a Feijóo)— haurien de donar suport al Govern d’Espanya. La institució està per damunt dels partits i s’hauria de respectar quan rep atacs de fora. No fer-ho diu molt poc dels que ho toleren, fins i tot ho aplaudeixen. En aquest esperpent hi ha gent assenyada que no entra en aquest joc. Deia Diógenes el Cínic que “L’insult deshonra qui l’emet, no pas qui el rep.” Sort que els argentins que viuen a Espanya no estan d’acord amb les paraules del seu president. Me n’oblidava, Iker Jiménez, que li agrada més fer-se veure que a un porc la brutícia, va pujar a l’escenari a fer la gara-gara a l’impresentable Milei. Tot un exemple de periodista independent i “espanyol” de proa. No sé qui va dir: “No es tracta de ser el centre d’atenció, sinó de destacar pel que fas, no pel que aparentes.”

Milei, per què no deixes de venir a Espanya a insultar? Molts t’ho agrairem. No ens agraden els que vénen a insultar a casa, sigui quin sigui el color polític del govern.