Cerdán, Ábalos i Koldo, el trio de les mossegades

Diu un refrany popular que "l'ésser humà és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra", i tant que sí. No s'aprèn. Sembla que la memòria, i especialment l’ètica personal i política dels qui tenen responsabilitats (i també de la societat en general), han desaparegut de les seves tasques quotidianes. Es pregunten, en acabar la jornada, si la seva actuació ha estat ètica? O potser la supèrbia no els deixa veure que els valors són fonamentals en la seva manera d’actuar? Crec que molts no ho fan, i així ens va. Només així s’entén que no passi una setmana —fins i tot dies— sense notícies d’escàndols, robatoris, i per descomptat, acusacions creuades entre partits amb el típic “i tu més”. Quin exemple més encoratjador i didàctic! No sé qui va dir: “Hi ha camins que a l’home li semblen rectes, però al final són camins de mort.”

Aquest dijous saltava la notícia, tot i que els rumors ja feia dies que sonaven. La UCO feia públic un informe en què s’acusa el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, de presumptes cobraments de comissions a canvi d’adjudicacions d’obres. En les cintes que s’han fet públiques hi ha converses enregistrades entre Cerdán, José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García parlant de comissions, de diners. Un trio de la “benzina” econòmica que s’hauria beneficiat dels seus càrrecs per enriquir-se —personalment?— amb diners d’empresaris sense escrúpols, com els seus interlocutors. Un proverbi diu: “Tothom es queixa de falta de diners, però ningú de falta d’intel·ligència.”

La situació de Santos Cerdán, la mà dreta de Pedro Sánchez, ha fet reaccionar el president del govern i secretari general del PSOE, que no tenia més remei. Ha comparegut davant dels mitjans després de la “renúncia” de Cerdán per donar la cara sobre l’escàndol del segon secretari d’organització socialista implicat en poc temps. Primer Ábalos, després Cerdán. Han organitzat bé les comissions i desorganitzat el seu partit. El president ha assumit una crisi important. Sánchez ha començat la seva intervenció demanant disculpes per l’actuació de Cerdán, afirmant que no coneixia les “activitats” del seu home de confiança. Ha qualificat la situació de greu. Sempre havia confiat en ell, fins aquest mateix matí, en què ha conegut els informes, que diu que es creu. No ha fet autocrítica, i tota la culpa ha recaigut en el trio de la benzina. Quins tres personatges que no han tingut en compte el mal que han causat, fins ara, al seu partit.

Què farà ara Pedro Sánchez? Segons ha explicat, demanarà una auditoria externa per aclarir els dubtes de la ciutadania, reestructurarà l’executiva —però no el govern— i ha anunciat que no convocarà eleccions. Vol continuar fins al 2027. El PP descarta una moció de censura, perquè no la guanyaria, i insisteix a demanar la dimissió del president i eleccions anticipades. L’actitud dels populars, que fa temps que persegueixen el president i el seu govern, es manté sempre —amb algunes variacions— en l’eix de la corrupció, titllant-los de màfia. Feijóo no està fent una bona oposició; sovint actua amb poca intel·ligència i amb un vocabulari impropi d’algú que vol governar Espanya. “Màfia, lladres”… entre altres expressions que utilitza el líder popular. Amb aquest llenguatge i altres actituds, s’està guanyant el rebuig de l’oposició, que de moment no el donarà suport ni en una improbable moció de censura ni en un hipotètic govern. En l’entorn de Feijóo hi ha personatges que no li beneficien gens. La moderació que se li demana des de diversos sectors no s’està aplicant. La seva radicalització no li fa cap favor, i les seves intervencions al Congrés allunyen molts ciutadans que el votarien si centrés més el seu discurs i la seva actitud. “No t’acostis a una cabra per davant, a un cavall per darrere i a un ximple per cap banda”, diu un proverbi.

La situació per als socialistes, especialment per al president Sánchez, és complicada, tensa i de difícil solució. En qualsevol cas, cal esperar que la justícia faci la seva feina. Però el problema és aquí: el líder socialista s’ha equivocat dues vegades en triar el seu número dos, i això no és bo. La família socialista està més que preocupada veient que les coses no van bé. Continuarà governant Pedro Sánchez? No és fàcil mantenir-se, encara que els partits que donen suport al govern, especialment Junts, necessiten que l’actual executiu segueixi, perquè encara està pendent de resoldre’s l’amnistia de Puigdemont i els interessa la continuïtat. Tot i això, si continuen sortint documents que impliquen més gent, les coses poden canviar radicalment i l’ombra d’eleccions tornarà a planar sobre la taula. Està la corrupció impregnada en la política espanyola? Sembla que sí.

Deia el novel·lista francès Georges Bernanos: “El primer signe de corrupció en una societat que encara és viva és que el fi justifica els mitjans.”