Pedro Sánchez no se'n va, no convoca eleccions i planta cara al PP i Vox

La setmana passada va acabar malament per als socialistes, pel cas Koldo, denominat ara “les mossegades del trio de la bencina”, i feministes de pro, com s'ha comprovat en les seves converses. El cap de setmana li ha servit a Sánchez, president del Govern i secretari general del PSOE, per a reflexionar i parlar amb els seus, tant a nivell personal com polític. No haurà estat fàcil assimilar l'informe de la OCU, els àudios —que no tenen desaprofitament— i admetre que molt de “ull” no ha tingut en l'elecció dels seus secretaris d'organització, aquests que controlen l'aparell del partit, i de quina manera. Tantes equivocacions, en tan poc temps? És difícil d'entendre.

El començament d'aquesta setmana era d'esperar, perquè els capítols de l'escàndol han portat la reunió de la Comissió Executiva Federal per a parlar del tema: conèixer el que pensen els seus integrants, mesures a prendre i suport “total” al seu líder.

Acabada la reunió, compareixia Pedro Sánchez per a donar compte als mitjans de comunicació del que s'havia decidit en la reunió, que per cert va durar unes quatre hores. Amb aspecte cansat, però decidit, el to no era el d'una persona compungida, sinó d'algú que ha decidit que no marxa, ni convoca eleccions, i que pensa presentar batalla al PP i a Vox, com s'ha pogut escoltar al llarg de la seva compareixença. Està guerrer, almenys en la seva intervenció davant els periodistes.

El líder socialista ha mostrat el suport de la Comissió; han tancat files entorn d'ell (almenys de cara a la galeria). S'ha estès explicant la corrupció que hi havia quan governaven els populars i que va haver de “netejar”. No ha obviat alguns dels àudios, especialment el que fa referència a com tractaven a “les amigues especials”, amb les quals no anaven a jugar a les cartes i a les quals tractaven com a bestiar a l'hora de decidir la que li tocava a cadascun. Especialment l'elecció del “capo”, Ábalos o Cerdán? Perquè a Koldo ho tenien com al ximple útil. Ja se sap que, a vegades, els ximples no són tan ximples i els poden fotre el negoci, com així ha estat. Sánchez ha dit que li repugna i que no té res a veure amb el seu partit, al qual defineix com a feminista.

Tres coses han decidit al llarg de les quatre hores: expulsar del partit a José Luis Ábalos, després de 16 mesos amb el seu expedient en la Comissió de Garanties sense ser resolt; mentre que Cerdán es donava de baixa del partit. També constituir la Secretaria d'Organització, que serà col·legiada (fins al 5 de juny, data en la qual se celebra el Comitè Federal), liderada per la presidenta del partit, Cristina Narbona; Montse Mínguez, diputada del PSC i membre de la direcció del Grup Parlamentari en el Congrés; Borja Cabezón, membre de l'Executiva Federal, i Ana María Fuentes, gerent del partit. Tres dones i un home. Sánchez ha anunciat que compareixerà davant el Congrés dels Diputats i la creació d'una recerca sobre el “cas Koldo”.

Finalment, i potser el més important —perquè d'aquestes reunions depèn seguir en Moncloa—, es reunirà amb representants dels grups parlamentaris per a conèixer de primera mà el que pensen del tema i tenir en compte les seves propostes. Segons el líder, el PSOE adoptarà les mesures “proporcionals i útils” que li plantegin els seus interlocutors.

La imatge que ha volgut transmetre a la ciutadania el president del Govern i líder del PSOE és que el seu partit no és corrupte, encara que hi hagi persones que, en aquest cas, previsiblement ho són. Que no està en les seves hores baixes, ni dimiteix, ni es va, i que la moció de censura no la presentarà el PP, perquè no la guanyaria. No ha parlat de possibles canvis en alguns membres del seu Govern. Potser espera que li ho demanin en les reunions els seus socis d'investidura? És possible que sigui així. Els representants amb els quals es reuneixi li passaran la factura per a continuar secundant-ho? A quant ascendirà?

L'actitud del secretari general dels socialistes no ha d'oblidar que l'ocorregut és molt greu, deixa tocat al seu partit i desil·lusionats a votants i militants, que no poden estar com si no hagués ocorregut res. Que això de la Comissió està molt bé, però com deia Churchill: «Si no vols que alguna cosa se sàpiga, cregui una comissió de recerca».

Utilitzar que no es va perquè el Govern d'Espanya és l'únic d'Europa en el qual no governa la dreta o la ultradreta no és vàlid. Ells no són els culpables que el PSOE pugui perdre unes eleccions, no que les guanyin ells. Sánchez tenia dues opcions: dimitir i que una altra persona del seu Govern —el ministre d'Economia, per exemple— fos el president i no es perdria el Govern. O convocar eleccions. La tercera via, que és la triada per a continuar governant, no és la millor, pel cost polític i econòmic que tindrà. No val la famosa frase de “La fi justifica els mitjans”. En absolut. Els errors s'han d'assumir, costi el que costi.