L'Església parla d'avançar eleccions, però no dels abusos sexuals

Hi ha una dita força coneguda que s’atribueix als capellans: “fes el que jo dic, però no el que jo faig”. Defineix molt bé a aquells que la posen en pràctica. L’Església espanyola, al llarg de la seva història, té moltes coses per les quals demanar perdó, especialment aquells que la dirigeixen. No tots encaixen en aquest perfil, és clar. Hi ha capellans que exerceixen la seva tasca de manera admirable, treballant pels més necessitats. En canvi, alguns membres de la jerarquia eclesiàstica deixen molt a desitjar, igual que determinats capellans que utilitzen els púlpits per adoctrinar els fidels. I aquest adoctrinament, sovint, no té res a veure amb la religió, sinó amb la política, un àmbit que no els pertoca.

Poques vegades la Conferència Episcopal Espanyola ha estat liderada per persones assenyades que es dediquen a les seves pròpies funcions. Sempre hi ha alguna veu eclesiàstica ficant cullerada en política, curiosament sempre inclinada cap al mateix costat: la dreta. Per això compten amb dos mitjans de comunicació propis: la Cadena Cope i el canal de TV 13, a més d’altres mitjans afins. Si s’escolta o es mira la televisió, de seguida es nota com els atacs són constants quan governa l’esquerra, a la qual fustiguen tots els “sants” dies de l’any. És escandalosa la manipulació que arriben a fer. Això és ser objectius i explicar realment què passa al país? No, més aviat intoxiquen constantment. ¿Tots els professionals dels mitjans de l’Església? No, però sí la gran majoria.

Com pot ser que l’Església espanyola jugui aquest paper tan brut i partidista, quan la seva funció hauria de ser una altra? Les persones poden ser de dretes, d’esquerres, o senzillament no identificar-se amb cap ideologia política. Aquest divendres, per acompanyar la dreta i l’extrema dreta (alguns dels seus líders van a missa cada dia i es donen cops al pit), el secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Francisco García Magán, ha defensat les declaracions del president de la CEE, Luis Argüello (ala més radical), en les quals aquest “líder” religiós demanava un avançament electoral després del cas dels “tres corruptes” del PSOE. Per justificar-ho, afirmava que “la corrupció és un càncer per a la democràcia”. ¿És funció de l’Església intervenir en política? No. Ja tenen prou feina a resoldre els seus propis problemes, que no són pocs.

Que el president i el secretari de la CEE parlin en aquests termes (després han sortit en tromba diversos bisbes donant suport a les seves paraules) ens recorda una altra dita ben gràfica: “Veiem la brossa a l’ull aliè, però no la biga al propi”. I és ben cert, perquè amb tot l’escàndol dels abusos sexuals que han patit infants i joves per part de capellans, bisbes i altres membres de l’Església, se’ls hauria de caure la cara de vergonya. Un tema que s’ha ocultat durant massa anys. No els ha importat les seqüeles ni el patiment d’aquestes persones, que precisament haurien d’haver estat protegides per ells. ¿De debò no els dol? ¿Per què ho han amagat durant tants anys? Això és caritat cristiana? I amb aquesta caritat, temperança i garreperia, tampoc volen pagar a les víctimes.

Amb tot el que està passant, la intromissió constant d’una part de l’Església i la seva jerarquia en política ens fa pensar en el paper que van jugar durant la dictadura. I la imatge difícil d’oblidar de la processó del Corpus a Toledo, on el dictador Franco desfilava sota pal·li acompanyat dels jerarques de l’Església, encantats de portar-lo així. L’adoraven i els era ben igual el que passava al país sota la mà dura del “caudillo”. Una bona part de l’Església va ser còmplice. Durant aquells 40 anys mai han demanat perdó pel seu paper. Així que, abans de parlar, cal predicar amb l’exemple.

L’Església hauria de fer “apostolat”, ajudar les persones que més ho necessiten, no tenir mitjans de comunicació per recolzar una determinada ideologia. Personalment poden tenir simpaties polítiques, però fer-ho públicament és una altra cosa. Que no oblidin que l’Església té molt a perdonar. Per cert, tenir mitjans per adoctrinar no és propi d’un bon cristià.