La gallina dels ous d’or: el cotxe

Segons la faula d’Esop, La gallina dels ous d’or —de la qual La Fontaine i Samaniego en feren versions estilitzades— una parella de grangers comprovaren que una de les seves gallines ponia ous d’or. Per avarícia, no volgueren esperar la posta diària i, per això, la sacrificaren per descobrir-hi la mina d’or i aconseguir, d’una vegada i “súbitament”, tot l’or que duia dins. Així acabaren amb la font que els proporcionava abundància, riquesa i felicitat. I, com diu la saviesa popular, l’avarícia trenca el sac.

Aquesta faula i la moralina que se’n deriva permeten il·lustrar la política fiscal extorsionadora i extractiva del Ministeri d’Hisenda, encapçalat per Mari “Chus” Montero. Aquesta política usurpadora ha conduït ja al fet que més del 50% dels nostres ingressos siguin espoliats per Hisenda mitjançant els nombrosíssims impostos. I això pot conduir, si no ho ha fet ja, a una rebel·lió tributària, no només dels qui estem esclavitzats a una nòmina, sinó també —i sobretot— dels empresaris, que deslocalitzen les seves empreses o es capbussen en l’economia submergida.

Vegem algunes dades generals sobre aquesta fiscalitat espoliadora (cf. infra, el “populisme fiscal”). I, d’altra banda, analitzem amb detall, en particular, la fiscalitat relacionada amb aquell bé que creix contínuament i que els consumidors renoven periòdicament: el vehicle, autèntica gallina dels ous d’or per al Ministeri d’Hisenda.

El “populisme fiscal”

Segons un informe de l’Institut Juan de Mariana (IJM), del novembre de 2024, entre 2019 i 2023 el govern de Pedro Sánchez ha apujat 81 vegades els impostos i/o les cotitzacions a treballadors i/o empresaris. Malgrat el bulo que diu que el govern de Sánchez “ha dut a terme la major rebaixa d’impostos de la història” —Mari “Chus” Montero dixit—, la pujada implacable d’impostos i cotitzacions ha tingut com a resultat un saldo net acumulat positiu per a Hisenda que ronda els 42.000 milions d’euros anuals.

D’altra banda, les rebaixes fiscals (de l’IVA i l’impost sobre hidrocarburs) han estat puntuals, en el context de la crisi inflacionària de la COVID-19, mentre que les pujades d’impostos o la creació de nous tributs són permanents, cosa perjudicial i lesiva per al contribuent i el consumidor. Per això, Espanya és el tercer país —després d’Eslovàquia i Xipre— on més ha augmentat la pressió fiscal. En efecte, mentre que a Espanya la recaptació sobre el PIB ha crescut un 2,9 %, a la resta de l’eurozona ha caigut un 0,7 %. Això ens permet afirmar que a Espanya s’està produint una recaptació fiscal salvatge. En els 9 primers mesos de 2024 es va recaptar més que en tot el 2018. I per això podem asseverar que Mari “Chus” Montero fabrica bulos i menteix descaradament sobre la suposada rebaixa d’impostos.

La fiscalitat del cotxe: la gallina dels ous d’or

En una entrevista realitzada per Eurico Campano a Periodista Digital TV, el 30 de març de 2025, César Sinde —especialista en economia, automoció i seguretat viària— desglossa i quantifica els nombrosos impostos que graven la compra, l’ús o el no ús del cotxe.

A partir de dades oficials de l’ANFAC/AEAT del Ministeri d’Indústria, entre els impostos automobilístics abonats pels conductors el 2023, Sinde enumera i quantifica 15 figures tributàries diferents (IVA per la compra del vehicle, impost de matriculació de vehicles nous, IVA dels combustibles, impost especial sobre hidrocarburs, impost municipal de circulació, impost sobre transmissions patrimonials de vehicles d’ocasió, IVA de vehicles usats, taxa de matriculació, permís de circulació, taxa de canvi de titularitat, impostos sobre assegurances, IVA en tallers i recanvis, multes…). A aquestes s’hi afegeixen altres tributs: impost per contaminació per CO₂ (vigent a Catalunya), taxes d’estacionament en zones blaves i verdes, contaminació acústica i atmosfèrica… i la llista continua.

Per cadascun d’aquests 15 conceptes (cf. entrevista), Hisenda ingressa centenars o milers de milions d’euros, amb un total el 2023 d’uns 40.000 milions. En aquesta xifra no s’inclouen les multes dels 8.124 ajuntaments d’Espanya, ni les de tres comunitats autònomes (Catalunya, País Basc i Navarra). El 2024, només la ciutat de Barcelona va recaptar 100 milions d’euros en multes.

L’última ocurrència fiscal del govern de Sánchez és l’impost/peatge per ús d’autopistes, autovies i carreteres (cf. Reial decret 205/2025, de 18 de març). Amb aquest nou impost, Hisenda preveu ingressar, segons estimacions, 49.000 milions d’euros (si la mitjana de quilometratge anual per vehicle és de 35.000 km, a 0,5 cèntims/km, són 1.750 €/any per cotxe. Multiplicat per 28 milions de vehicles, obtenim els 49.000 milions).

Ara bé, amb els més de 40.000 milions ja recaptats el 2023, no hi ha justificació per imposar nous peatges per mantenir unes carreteres abandonades durant anys, amb mal estat d’asfalt, senyalització, pintura i barreres.

El 2023, el govern de Pedro Sánchez va prometre que no hi hauria peatges ni pujades dels ja existents. Però, com és habitual en ell, on diu blanc, després diu negre. A l’inici del 2025 va aprovar el Reial decret 205/2025 per implantar peatges a totes les vies per aconseguir de Brussel·les un nou tram dels fons Next Generation (24.000 milions). Ara, que la UE exigeix el compliment del decret, el govern difon el bulo que és imposició europea. Això és pur trilerisme de la fàbrica de fang sanchista.

Moralitat

Sánchez i la seva ministra Mari “Chus” Montero menteixen descaradament quan parlen de rebaixa d’impostos o de peatges per imperatiu europeu. Són giravoltes segons el vent (dels seus interessos). Quan es necessiten recursos per quadrar comptes o cobrir despeses (com augmentar la despesa en defensa), la solució és senzilla: inventar-se nous impostos o apujar els existents. I problema resolt —fins i tot si això incrementa el dèficit i el deute públic, deixant un regal enverinat a les generacions futures.

El govern sanchista és un govern malgastador i cleptòman, i per això s’ha tornat depredador i extractiu. Amb aquesta actitud, acabarà matant la gallina dels ous d’or: la paciència dels contribuents (treballadors i empresaris), abocant-los a la insubmissió fiscal. Com que són poc instruïts, no han entès, com sembla que digué l’emperador romà Valeri, que “a les ovelles (els contribuents) se’ls pot prendre la llana (els diners), però mai la pell”. Tal com li va passar a la gallina dels ous d’or, el govern d’Espanya podria acabar igual.

© 2025 – Manuel I. Cabezas González
https://honrad.blogspot.com/