El Rei Felip VI ha demanat ser “constants en la renúncia als discursos totalitaris”

Diuen que després de la tempesta arriba la calma; meteorològicament parlant, sí, però en altres àmbits no sempre és així, tot i que pot rebaixar la intensitat dels conflictes. Això és el que està passant amb l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Des que ocupa el Palau de la plaça de Sant Jaume, està aportant més tranquil·litat a la vida a Catalunya. Té un preu? És més probable que sí. Res no és gratuït, i la política, com altres sectors, està immersa en l’intercanvi: jo et dono suport, a canvi de… És el que està passant. Al final es coneixerà el preu que han hagut de pagar els socialistes catalans per la calma que ara impera.

L’independentisme, per tot el que ha passat, ha perdut força: la gent que els donava suport se sent traïda, ja no surt al carrer a manifestar-se com abans, i això vol dir que els carrers són de tothom. Per això paguen impostos: per gaudir-los amb tranquil·litat, serenitat i amb una sensació de seguretat. La inclusió social és una cosa que es trobava a faltar a terres catalanes. La normalitat institucional, que significa respecte per totes les institucions democràtiques, agradin o no, hauria de ser la tònica dominant per protegir la democràcia. Respectar només allò que coincideix amb la pròpia ideologia no és respecte ni tolerància. La democràcia també és tolerància, entre moltes altres coses.

Aquest dilluns de revetlla a bona part d’Espanya, el rei Felip VI va visitar Montserrat en una jornada de reconeixement de la figura de l’abat Oliba, en el mil·lenari de la fundació del monestir. Un esdeveniment important per dues raons: perquè és la primera vegada que el rei Felip hi acudeix com a monarca —ho va fer el 2011 com a príncep d’Astúries— i perquè Montserrat és el lloc “sagrat” de l’independentisme excloent. La presència del rei es pot interpretar com un sacrilegi. Però la veritat és que qualsevol persona hi pot anar sense sentir-se un heretge. Montserrat és un lloc de culte, tot i que alguns el vulguin convertir en una altra cosa, com ho va ser en els anys difícils. La presència dels reis al monestir forma part de la normalitat quotidiana, institucional i, per què no, també social. Deia Mahatma Gandhi que “la intolerància en si mateixa és una forma de violència i un obstacle per al creixement del veritable esperit democràtic".

El rei va ser rebut pel president Illa, el ministre Hereu, el delegat del govern i l’abat de Montserrat, Manel Gasch, qui en la seva intervenció va reivindicar l’estabilitat de Montserrat dins la cultura catalana. Per la seva banda, el rei Felip va definir Montserrat com un gran punt de trobada de la cultura catalana, espanyola i europea. Igualment, va demanar ser “constants en la renúncia als discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral” i va expressar el seu suport al camí cap al bé comú. Així mateix, el rei va reiterar la necessitat de ser "constants en la renúncia als discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral" i va donar suport al camí cap al bé comú.Un discurs valent que no ha agradat gens als partidaris de l’exclusió, els intolerants i aquells que pensen que Catalunya és de discurs únic. S’equivoquen. La protesta convocada per fer soroll a la visita dels reis no ha estat secundada; poca presència.

Com era d’esperar, les opinions, que són lliures, no han trigat a arribar. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va manifestar que la visita dels reis a Montserrat és “una falta de respecte a Catalunya”. Una opinió que és la seva. Segur que hi ha qui no hi està d’acord, perquè pensa d’una altra manera. El problema és sempre el mateix: parlen en nom de Catalunya, quan aquest país és plural, tolerant i respectuós amb aquells que pensen diferent.  Deia el Premi Nobel de la Pau, Kofi Annan, que “la diversitat ens enriqueix; la tolerància ens uneix”.

Així doncs, Montserrat, una vegada més, per la normalitat democràtica, aquella que mai s’hauria d’haver perdut i per mostrar que els ciutadans de Catalunya són plurals, tolerants i respectuosos amb les institucions, encara que a alguns no els agradin algunes d’elles. No recordo qui ho va dir, però deia: “la tolerància és aquesta sensació molesta que, al final, l’altre podria tenir raó”.