Feijóo es tanca més en el seu nucli gallec i dóna més “galons” a Tellado

Malgrat l’existència de sectors del PP que, en privat, han anat mostrant el seu rebuig a Miguel Tellado, el “bulldog” d’Alberto Núñez Feijóo, que esperaven que el releguessin a un segon pla, el desig no es complirà. El líder popular, com s’intuïa en els últims dies, ja ha confirmat que serà el pròxim secretari general del partit (que, de fet, ja ho era sense títol), i caldrà ratificar-ho en el congrés de dissabte que se celebrarà a Madrid. ¡Tellado, número dos del PP!

La decisió de Feijóo de donar més poder a una de les seves persones de confiança (clan gallec que mana molt) ha posat de manifest una veritat que molts tenien dubtes que fos així: la centralitat que havia predicat el nou líder del PP quan va arribar al carrer Génova i que més d’una vegada lluïa, sobretot quan Ciutadans havia desaparegut del panorama polític i feia falta un partit “de centre”. La realitat ha anat descobrint que amb Cuca Gamarra de portaveu, Tellado, amb les seves actuacions al Congrés que en més d’una ocasió han indignat diputats de l’altra bancada amb les seves intervencions incendiàries i insults, certifica que les paraules de Feijóo se les va endur el vent, generant un malestar en alguns sectors més moderats del seu partit, sense que l’expresident de la Xunta fes res per frenar-ho. ¿Utilitza Tellado per això? “Assegura’t que poses els peus al lloc correcte i després mantén-te ferm”, deia Abraham Lincoln.

La preocupació que té el nucli dur del líder popular pel creixement de VOX, per la seva postura radicalista i extrema dreta, li ha marcat la fulla de ruta als populars, un partit amb diferents sensibilitats, algunes d’elles contrapositives. Voler estar al centre i alhora ocupar l’espai de VOX no és possible. Els tombs ideològics que està fent el PP de Feijóo no són ben entesos en sectors econòmics i socials del país, ni en el seu propi partit. Fer l’oposició per l’oposició no és entès en un partit que vol governar.

Feijóo està jugant la seva última oportunitat, nomenant persones de la seva absoluta confiança, clan gallec, sense tenir en compte l’equilibri territorial, com sempre, fins ara, s’havia fet. El líder popular ho juga tot a una carta: si guanya (perquè perden els socialistes), tots contents; si li surt malament la jugada, haurà de fer les maletes i tornar a Galícia, on tan còmodament ha governat.

Tellado no és un bon interlocutor amb els partits, als quals ha insultat i de quina manera. Nomenar-lo ara perquè parli amb PNB, Junts, ERC, segons el ferrolà, per “escoltar-los” (vaja, perquè donin suport a la moció de censura) és un error de primer de política. Qui voldrà pactar amb ell després d’haver-los insultat tantes vegades? És que Tellado té “tela”. Nasqué al Ferrol, compta amb una trajectòria contradictòria políticament, perquè passar del BNG, partit nacionalista/independentista, a les files del PP només es menja amb una empanada de zamburiñas. Es va fer venir per, en poc temps, fer-se imprescindible pel president de la Xunta. Encara ressonen al Parlament gallec les seves intervencions, semblants a les que fa a l’hemicicle del Congrés. Tots els partits de l’oposició no guarden un bon record.

Molts es pregunten per què Pedro Puy Fraga, diputat a Galícia amb intervencions excel·lents, que Feijóo es va endur a Madrid, no ocupa un lloc més destacat al grup parlamentari o al propi partit. Puy Fraga és un gran parlamentari, correcte, format, i li passa tot el contrari que a Tellado: els partits de l’oposició parlen molt bé d’ell: bon orador, educat, amb coneixement del que parla, i quan va deixar el seu escó a Galícia, tots els parlamentaris de l’oposició van parlar bé d’ell, rebent una llarga ovació. Puy és l’exemple d’un polític correcte, i no insulta ningú. És el representant nat d’un partit centrista.

Amb Tellado i la nova portaveu, Ester Muñoz, dues persones dures i bronques, les sessions del Congrés seran molt animades. ¿Això és el que vol Feijóo? Doncs s’ha tornat a equivocar. Deia Ciceró que “Errar és cosa de qualsevol home, però perseverar en l’error és només privatiu dels necis”.