Una estratègia d'aproximació pragmàtica cap als BRICS+

La invitació del president Lula al president de Xile Gabriel Boric per a assistir a la reunió dels BRICS+, a realitzar al Brasil, els dies 6 i 7 de juliol d'enguany, ha provocat una polèmica sobre la conveniència de ser part o no d'aquest grup, amb alternatives polars que van des de les oportunitats que aquesta pertinença significaria, fins a les dificultats que ens portaria si més no assistir a la Cimera de Rio de Janeiro. Però, l'actual disjuntiva no és decidir ser membre ple immediatament o no, sinó veure com funciona, sentir el que es proposi en aquesta trobada i valorar si és convergent amb els nostres interessos, per a això és necessari obrir un procés que ens permeti avaluar si és convenient avançar en un compromís major.

Per a això hem de tenir clara la naturalesa dels BRICS+, que volem i quins són els objectius estratègics de Xile.

En primer lloc, hem de precisar que el BRICS+ és un mecanisme multilateral i no un bloc, amb realitats particularment diverses segons les potències mundials i regionals que formen part d'aquest espai.

En segon lloc, la Xina és el primer soci comercial de Xile i l'Índia és una economia la fortalesa de la qual resulta fonamental per al desenvolupament del nostre país. Sud-àfrica, per part seva, és la porta d'entrada al continent africà i el Brasil és el soci privilegiat de Xile a Sud-amèrica, raó que amerita comptar amb una política especial que tingui en compte els beneficis de la relació bilateral i accedir a la dimensió multilateral mundial de la qual Brasília forma part.

En tercer lloc, la difícil conjuntura global que vivim requereix una amplitud d'aliances flexibles per a limitar vulnerabilitats, tant amb els països amb idees afins (like minded) com amb Amèrica Llatina, veïnatge i identitat indefugible per a qualsevol propòsit que vulguem concretar o, fins i tot, també amb aquells països amb els quals tinguem uns pocs interessos comuns, en la perspectiva d'ajuntar forces només en aquells temes que ens convinguin.

Diversificació per a atenuar riscos

En quart lloc, un escenari multipolar, la pugna entre els Estats Units i la República Popular de la Xina i el qüestionament de l'ordre mundial liberal, demanda que nacions com la nostra busquin alternatives que facilitin prendre decisions amb major autonomia (sobirania), atesa una imprescindible diversificació geopolítica que faciliti no lligar-nos a una sola opció. El No-alineament Actiu part de la base que han de prevaler les nostres prioritats/interessis i no les alienes, a partir d'una apreciació política- estratègica adequada del context internacional i dels càlculs de cost-benefici realistes que impliquin enfortir les capacitats del país.

L'acostament als BRICS+ també ha de considerar que existeixen institucions sota la seva dependència com el Nou Banc de Desenvolupament, amb el qual l'Uruguai del president Luis Lacalle Pou (centredreta) va iniciar negociacions per al seu ingrés en el 2021, i existeixen, a més, països com Indonèsia, que acaba, al seu torn, si es fes part d'aquest Banc. Aquesta diversitat i el funcionament seriós i eficient que ha tingut fins ara ofereixen la possibilitat de participar sense ser membres plens o fins i tot associats del BRICS+.

En cinquè lloc, ens convé un ordre multipolar, que contempli equilibris entre les grans potències i una governança que funcioni en el marc d'institucions multilaterals democràtiques i regles iguals per a tots ancorades al dret internacional. Això hagués de ser una meta per aconseguir capaç de guiar la política exterior i animar les aliances requerides per a aconseguir-ho.

En sisè lloc, l'emergència del Sud global com una realitat heterogènia no ens pot ser indiferent. Som un país de desenvolupament intermedi que requereix tenir clara una identificació i pertinença flexible a aquesta zona del planeta i les condicions per a aconseguir la major diversificació econòmica i política possible, perquè reconèixer i treballar en aquest àmbit és l'única manera de fer viable els nostres objectius nacionals.

No és possible acceptar vetos

En aquest entès, no podem acceptar vetos, ja sigui pels països que conformen els BRICS+ o per iniciatives que busquin allunyar-nos, de manera imperativa i arbitrària, de la influència d'algunes de les potències que disputen el poder global. Molt per contra, reivindiquem la nostra independència i autonomia, i assumim que davant els problemes i desafiaments majúsculs que afligeixen al planeta es requereixen respostes multilaterals pluralistes i idònies.

El que s'ha conegut fins avui com els valors tradicionals d'occident (llibertat, democràcia, pluralisme), sovint traïts per les potències occidentals, no sols responen o s'identifiquen amb els valors del nord desenvolupat, sinó que estan d'alguna manera repartits per un món que també conté a bona part del Sud Global. L'atac de Donald Trump a les pròpies institucions democràtiques dels Estats Units demostra que aquests principis no poden ser barrejar amb la geopolítica ja que han de ser universals.

Europa és un soci preferent en molts d'aquests assumptes, encara que no ha pogut aixecar un projecte en paral·lel que permeti una relació més balancejada amb Washington.  La cooperació amb la Unió Europea ha de acréixer, la qual cosa no és contradictori sinó complementari amb la participació en els BRICS+.

Aproximació pragmàtica en defensa de l'interès nacional

Tot això ens convenç per a suggerir una estratègia de “Aproximació Pragmàtica” que posi per davant els interessos i valors que orienten la conducta de Xile en l'escenari internacional. Per això proposem:

• Assistir a la reunió de Rio de Janeiro i procurar noves invitacions a les diverses instàncies del BRICS+.
• Treballar el tema en conjunt amb el Brasil, com a part de l'Associació Estratègica necessària amb aquest país.
• Elaborar un full de ruta que estableixi metes, objectius i instruments, en el context d'un pla general de convergència amb els BRICS+, que ens permeti avaluar cada fase i avançar si correspon.
• Explorar l'ingrés al Nou Banc del Desenvolupament, amb la finalitat de comptar amb més recursos per a, per exemple, impulsar la electromovilidad, accelerar la descarbonització, construir la infraestructura d'interconnexió fronterera que requerim (pavimentació, redissenyo de passos, construcció i habilitació de túnels i vies fèrries), potenciar serveis portuaris i digitals, i desenvolupar ciència, innovació i tecnologia pròpia.

En resum, la invitació a la reunió dels BRICS+ és una gran oportunitat per a Xile de diversificar opcions i discutir sobre les perspectives d'inserció internacional, en un món complex, incert i plagat de velles i noves amenaces, essencialment diferent a l'antic panorama de la dècada de 1990 quan es va delinear la forma en què la nova democràcia es vincularia a la resta del planeta.

El Grup d'Anàlisi i Seguiment de la Política Exterior de Xile (GASPE) està integrat per Cristián Fuentes, Mladen Yopo, Boris Yopo, Álvaro Ramis, Carlos Monge, Jaime Ensignia, Carlos Parker i Ricardo Herrera. Aquest document va ser elaborat en forma col·lectiva.