Netanyahu demana el Nobel de la Pau per a Trump. No és una broma!

Aquesta etapa de la història que ens ha tocat viure es pot definir com a temps estranys, difícils, surrealistes, fins i tot cruels: Trump, la guerra d’Ucraïna, el genocidi a Gaza, l’extrema dreta desbocada posant les urpes sobre els migrants, la part més feble. Per tot això, més d’un tanca els ulls per creure que el que està passant és un malson provocat per la calor sufocant. Quan els obre, torna a la realitat de la gran tragèdia. És una bogeria de qui, pel poder, pels diners, o per totes dues coses, duu a terme accions cruels, inhumanes: crims contra la humanitat. Seran jutjats per això? Dubto que passi. I si passa, trigaran anys a fer-ho. Els malvats, massa sovint, en surten victoriosos, fins i tot premiats.

Fa pocs dies, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anar a la Casa Blanca per sopar amb el seu amic, protector i còmplice del que està passant a Gaza, Donald Trump, per parlar de l’atac contra el complex nuclear iranià, que, segons els protagonistes, van qualificar d’“èxit total”.

No se sap si al principi o durant el brindis per “l’èxit”, Netanyahu va lliurar una carta de nominació al Nobel de la Pau que havia enviat al comitè del Nobel. Entre els mèrits que s’hi esmentaven per concedir-lo hi havia que Trump “està forjant la pau mentre parlem, un país i una regió rere l’altra”. Trump va posar cara de satisfacció —o millor dit, de beneit, que és la que fa sempre. La proposta, sorprenent per al món, té tot el sentit i interès per al primer ministre israelià: reforçar la seva relació amb Trump (fer-li la pilota), coneixedor del desig del president nord-americà d’obtenir el Premi Nobel de la Pau. Un premi que el catapultaria a l’Olimp dels grans pacificadors de l’“univers”.

Que Netanyahu faci aquesta proposta, per sorprenent que sigui, encaixa perfectament amb la seva manera d’actuar, com està demostrant en la seva croada assassina contra el poble palestí, a qui cada dia maten els seus soldats, per ordre seva, nens, dones i homes. Això està passant ara, quan les persones intenten accedir a l’ajuda humanitària: menjar escàs pel qual han de lluitar per aconseguir-lo, fins i tot a costa de les seves vides.

Segons explicava l’ONU, des del maig fins fa pocs dies, 800 persones havien mort per trets de soldats israelians en intentar aconseguir menjar. Accions que deixen al descobert, una vegada més, la voluntat d’aniquilar el poble palestí, a través de les bales, però també de la fam. Deia el president Kennedy: “L’home ha d’establir un final per a la guerra. Si no, la guerra establirà un final per a la humanitat.”

El que no s’ha dit sobre aquell sopar, abundant, al majestuós Saló Blau, és si el president Trump li va demanar que deixés de matar palestins, d’ocupar les seves terres i que, com ja es va aprovar fa anys, reconegués un Estat palestí amb tots els seus drets. Li ho haurà dit? O continua amb la idea que aquella part de Gaza es destini a un complex de luxe on les seves empreses fossin les promotores?

Tinc dubtes que a Trump li concedeixin el Premi Nobel de la Pau, però gairebé res és impossible. I amb els temps que corren, on els diners i el poder, com sempre, són qui governen el món, tot pot ser possible. Com deia l’escriptor Thomas Mann: “La guerra és la sortida covarda als problemes de la pau.”