Es desprestigia el multilateralisme

Ens trobem davant una oportunitat per redefinir les prioritats d’una agenda internacional que exigeix ser abordada amb noves eines i una major coherència en el treball de les diferents organitzacions internacionals que formen part de la “fauna” internacional, i avaluar si, efectivament, aquestes són útils, si la normativa internacional s’ajusta als nous reptes i si estem evitant la superposició o duplicació de mandats, que sovint es repeteixen per la similitud en la naturalesa dels organismes.

L’aplicació àgil dels instruments internacionals és una necessitat. Per això, els països, conjuntament amb els propis organismes internacionals i altres actors, com ara organitzacions intergovernamentals, organismes privats de normalització, organitzacions regionals o fundacions filantròpiques, entre d'altres, s’han de coordinar per impulsar mecanismes d’implementació que garanteixin el compliment fidel dels acords, incloent-hi la possibilitat de sancions econòmiques o legals.

Actualment existeixen més de setanta mil instruments internacionals, pocs dels quals tenen caràcter vinculant, i és evident la necessitat de mecanismes coherents tant d’aplicació com de supervisió i avaluació.

El que també s’anomena ecosistema multilateral —format per nombroses organitzacions internacionals i altres agències— hauria d’avaluar l’efectivitat de les seves recomanacions, mandats i objectius, perquè els països puguin afrontar els seus propis reptes mitjançant polítiques públiques eficients, com ara el creixement econòmic, la lluita contra la pobresa, el terrorisme, la contaminació ambiental o les crisis financeres.

Les organitzacions internacionals es debiliten a mesura que el seu cos normatiu esdevé més referencial, basat en recomanacions i no en mandats clars que obliguin al seu compliment, incloent-hi la possibilitat que entitats internacionals tinguin la capacitat d’actuar davant alertes primerenques o situacions caòtiques, com ara una catàstrofe natural, una pandèmia o fins i tot accions genocides en qualsevol lloc del planeta. Els països s’han acostumat que les OI facin avaluacions basades en situacions confirmades i no en la previsió d’aquestes.

Si volem evitar un retrocés encara més gran, cal una dirigència internacional compromesa, honesta i defensora dels principis i valors que van impulsar la creació del multilateralisme com a garantia de pau i d’equilibri global.