“Dos per un (Únics)”, una novel·la juvenil de Cristian Olivé

El temps de vacances escolars convida a un aprofitament del temps d'oci que pot estar destinat, a més de moltes altres activitats, a la lectura. I per a cobrir aquest propòsit Cristian Olivé ha aprofitat l'experiència pròpia viscuda com a docent per a escriure un relat titulat “Dos per un (Únics)” (Rosa dels Vents) que té com a protagonistes a dos germans bessons.

L'autor planteja com es desenvolupa la vida de tots dos germans tant en l'àmbit familiar, en el qual adquireix un singular protagonisme l'avi, com en l'escolar i particularment en l'extraescolar. És a dir, en les hores que discorren les seves vides més enllà dels límits del seu institut i en les quals comparteixen peripècies, vivències i afectes amb altres companys i amics. Vol Olivé que Max i Alex siguin, malgrat la seva condició gemel·lar, acusadament diferents. Un entremaliat, desordenat, malament estudiant, al punt d'haver quedat com a repetidor de curs i per tant separat del nivell del seu germà; l'altre, de signe oposat. La qual cosa crea tensions que s'aguditzen en el moment en què aconsegueixen l'adolescència i es manifesten de manera competitiva.

L'atracció que sorgeix entre Alex i el seu homòleg Marlon -alumne en un centre escolar pròxim però diferent al dels bessons- que adquireix progressivament els trets propis d'un amor adolescent, és aprofitada pel Max per a suplantar al seu germà en un joc que sembla inicialment innocu però que acaba complicar. Tot això és descrit per l'autor amb elegant ingenuïtat de manera que el que constitueix una evident relació homoerótica no es manifesta més que en tímides aproximacions i en el moment de major efusió, de superficials petons entre totes dues boques.

Olivé suggereix una tàcita acceptació d'aquesta mena de relació, la qual cosa no exclou actituds intolerants com quan Sergi i Diego, amics de Max, insulten al seu germà i aquest no dubte a confessar-los que “a mi també m’agradin els nois”.

“Dos per un (Únics)” és un relat senzill, ingenu, sobre la vida de dos adolescents units per la seva condició gemel·lar i la seva inclinació homoerótica, que juguen amb la confusió que provoca les seves anàlogues identitats per a constatar finalment el perill inherent a les possibles conseqüències de tot això i que es llegeix com un embolic divertit que té, faltaria més, un final feliç.