Pablo Iglesias, l'home orquestra es queda sense fer classes en la Universitat

Hi ha notícies que deixen a una tan impactada que li costa reaccionar. No és per a menys, perquè quan afecta algun personatge que és “únic”, què dic únic, irrepetible, la cosa pesa com una llosa de marbre de Macael. Des que conec la notícia no he deixat de lamentar-me, no és per a menys: una desgràcia, diria jo, una pèrdua irreparable: Pablo Iglesias deixarà de fer classes en la Universitat Complutense de Madrid després de no aconseguir la plaça. Tres exàmens i, de moment (excepte un miracle), no ha aconseguit la plaça de professor agregat. No és que ho hagi filtrat alguna ànima caritativa, sinó que ho ha escrit en xarxes socials: per què ho haurà fet? Segur que per algun motiu que es desconeix… o no! Per a pressionar?

Sigui com sigui, la veritat és que el “superhome” o l'home orquestra es quedarà sense trepitjar les aules de la Complutense. Però, com ell mateix anunciava, que li agrada tant la docència, està disposat a crear un curs virtual d'anàlisi política i estratègia (aquesta que aplica en Podemos i en la seva vida d'empresari) i, com té bons amics a Llatinoamèrica (especialment als països de “democràcies dubtoses”), continuarà amb les seves classes en el Diploma Superior d'Educació Mediàtica i Comunicació Política del Consell Llatinoamericà de Ciències Socials. Cal dir que el CLACSO és una institució internacional no governamental. Algú ha dit que “el superb no sap el que és la senzillesa ni la modèstia”. El mateix Iglesias explicava en X: “Seguiré al capdavant del Diploma Superior d'Educació Mediàtica i Comunicació Política del Consell Llatinoamericà de Ciències Socials (CLACSO), en col·laboració amb Canal Xarxa, i prepararé un curs virtual d'anàlisi política i estratègica dirigit a estudiants i quadres polítics d'Espanya i Amèrica Llatina, en el qual tractarem d'aplicar a la docència algunes tècniques de comunicació audiovisual professional”.

És normal que Pablo Iglesias, el exvicepresidente del Govern i dirigent en l'ombra d'Unides Podemos, no hagi aconseguit, fins al moment, la puntuació necessària per a fer amb alguna de les tres places a les quals s'havia presentat. Amb punt treballar en Canal Xarxa (per cert, ha col·locat a alguna dels seus periodistes en la tertúlia de TVE); la seva participació en programes, les seves conferències, la seva creació de mitjans en alguns països de Llatinoamèrica, els seus negocis “florents” en el sector de l'hostaleria… no sé d'on treu el temps per a punt treballar, més encara. És comprensible que no comptin amb ell. Iglesias s'ha convertit en un gran empresari: de la comunicació i l'hostaleria. Per cert, pagarà els sous justos als seus companys-treballadors? Se suposa que si… o no? Perquè una cosa és la teoria i una altra ben diferent la pràctica.

L'home orquestra de l'Espanya alterada es llepa les ferides per no aconseguir la plaça de professor adjunt, amb l'experiència que té, a més d'haver estat vicepresident del Govern i intermediari polític. La realitat és que, quantes persones han tingut o tenen el mateix problema al no aconseguir una plaça de docent? Unes quantes, i no ho diuen en xarxes socials, ho assumeixen… i fins a la pròxima. Hi ha una frase molt gràfica: “Ningú ha mort asfixiat per empassar el seu orgull”. Clar que la vanitat és una malaltia que en alguns no es va amb el càrrec, i continuen pensant que el que van ser en el passat encara continua sent per dir Pablo Iglesias. El poder només ha de emprar per a ajudar als altres, no a un mateix. La supèrbia, diuen, és l'abisme on sol desaparèixer fins al mèrit veritable.