Impunitat social enfront de l'odi organitzat?

El succeït en Torre Pacheco, Murcia, no és un arravatament de violència de carrer espontània.  És un senyal alarmant que l'odi s'està normalitzant. Quan aquest odi troba una estructura i justificació, es converteix en una amenaça directa a la nostra convivència democràtica. No va ser vandalisme espontani; va ser una "cacera" planificada i promoguda en xarxes socials amb missatges supremacistes. I és crucial cridar a les coses pel seu nom: això és urgent.

La imatge de magrebines fugint, amagar a les seves cases mentre es difonien faules i amenaces sobre una suposada "neteja del poble", no és un record del passat. Tampoc ho són les imatges de magrebins armats i fent també la seva particular "neteja local". Ha ocorregut al nostre país aquí i ara, als nostres carrers. I no és un incident aïllat. Forma part d'una estratègia que guanya terreny en sectors on la frustració i la por alimenten el discurs xenòfob creuat.  La perillosa idea que "amb el temps s'arregla tot" (Nankurunaisa) no té cabuda aquí; l'odi organitzat sol s'agreuja si no s'enfronta.

L'odi com a estratègia política

El més preocupant no és només l'existència d'individus disposats a exercir violència els uns contra els altres, en sengles bàndols. És l'existència d'un marc social que l'encoratja o, almenys, la minimitza. Quan part del discurs polític adopta eslògans com la "remigració" o el "conflicte cultural", el que es propaga no és només una opinió, sinó una lògica d'exclusió organitzada perillosa, la practiqui qui la practiqui, bé des del fanatisme ideològic o la radicalitat religiosa. Totes dues posicions són un veritable i real perill per al conjunt d'aquesta societat pacífica, acollidora i diversa.

La "dreta de la dreta" ha professionalitzat l'art de sembrar odi mitjançant la creació de canals, organització de trobades, difusió de faules amb precisió quirúrgica i utilització de la desinformació com a arma d'agitació social. Les conseqüències ja no són abstractes: es tradueixen en persones agredides, famílies aterrides i barris portats a la vora de la tensió social violenta. Aquest alimentar l'odi populista té com a objectiu presentar com l'única opció política de "poble que ajuda al poble" fal·laç. 

El cas de Torre Pacheco ens demostra que quan es perd el pudor democràtic, la violència es torna una opció viable. Quantes vegades més tolerarem que la diferència cultural, racial o religiosa s'usi com a excusa per a un  linxament públic multitudinari i una batalla campal que enfronta als diferents? 

Resposta institucional contundent

Les institucions van reaccionar amb contundència: la Guàrdia Civil va detenir a diversos implicats, inclòs el presumpte líder del grup xenòfob "Deport Them Now" a Mataró, i la Fiscalia de delictes d'odi va actuar amb rapidesa. Però la pregunta fonamental continua sent: per què arribem a aquest punt? Quants senyals es van ignorar abans que la situació explotés?, què va fallar?

La prevenció no pot començar només després dels disturbis. Necessitem una pedagogia pública constant, fermesa institucional i condemnes polítiques inequívoques. No n'hi ha prou amb "no compartir" certs discursos; és vital desemmascarar-los, desmuntar-los i enfrontar-los amb claredat des de tots els àmbits: educatiu, mediàtic, polític i social. Sobretot en un país com el nostre, terra d'emigrants i immigrants, en un flux històric que és necessari conèixer i posar en valor.

A més, no podem permetre que el silenci o la tebiesa institucional alimentin la impunitat moral. L'odi no sorgeix del no-res; creix quan se li dona espai, quan no se li sanciona, quan es tolera com una "opinió més". Estem disposats a deixar que l'odi organitzat continuï fent tremolar els fonaments de la nostra democràcia?. Toca posicionar, toca rebutjar tota mena de violència i a Catalunya s'obre pas el relat polític institucional de "qui la fa la paga".  A Catalunya és la consigna de seguretat que comença a aplicar en tot el territori amb accions contundents i tots els cossos de seguretat alineats i coordinats. Perquè fets són amors que no bones raons.

Aquí algunes d'elles: