Emma Suárez protagonitza “El cuarto de atrás” de Carmen Martín Gaite

Carmen Martín Gaite, una de les més acreditades i influents escriptores espanyoles del segle XX, va obtenir un dels premis nacionals de narrativa per “El cuarto de atrás”, text que combina el gènere narratiu amb les peculiaritats pròpies d'altres gèneres com la memòria o l'assaig. Una obra representativa del seu quefer literari que ha estat traduïda al llenguatge escènic per María Folguera i arriba ara al teatre Goya amb Emma Suárez com a protagonista sota la direcció de Rakel Camacho.

Diu la directora que es tracta de “un llibre clau per a comprendre la memòria i esforç de tota una generació d'autors i autores que va haver de desfer els tabús de la seva infància de postguerra per a trobar un camí propi. El que converteix a aquesta obra en singular és la seva capacitat per a habitar l'espai ambigu entre el somni i la vigília; entre el realisme i l'oníric. Qui és l'home de negre, on s'amaga l'illa de Bergai, quina cerca una crida enmig de la nit? Martín Gaite aconsegueix encarnar la força de la imaginació i l'intel·lecte entre la més versemblant quotidianitat: un pis a Madrid on passen les hores d'una niche qualsevol que acabarà per ser decisiva i que acabarà convertida en un màgic manuscrit”.

La curiosa conversa mantinguda entre la protagonista i un estrany subjecte vestit de negre que apareix per sorpresa i la interroga en un ambient caracteritzat pel misteri i amanit per algunes notes pròximes al sobresalt crea un ambient a cavall entre la realdad, la ficció, la memòria i el somni, ingredients sàviament manipulats per l'autora que s'expressa amb un llenguatge de singular bellesa i contribueix a accentuar el seu caràcter críptic. Fruit del moment en què va ser escrita la novel·la de la qual procedeix aquest muntatge escènic, abunden les referències que contextualitzen l'espai temporal en el qual va situar Martín Gaite la fabulació, la qual cosa es detecta a nombroses al·lusions potser avui poc pròximes a l'espectador contemporani, però sí a les vivències de l'autora, tals les referències al servei social o a Carmencita Franco.

Obra de text la digestió del qual requereix un cert esforç, precisa d'una bona interpretació, encàrrec en la qual Emma Suárez acredita una vegada més la seva capacitat de fer creïbles personatges complexos. Li acompanyen Alberto Iglesias i Nora Hernández, que es desemboliquen amb una imaginatiu muntatge escenogràfic obra de José Luis Raymond i Laura Ordás que els propis intèrprets van fent girar per a adequar-ho a cadascuna de les escenes.

En definitiva, una exploració literària entre la memòria personal de l'autora, la seva capacitat de fabulació i la seva excel·lent habilitat per al maneig del llenguatge.