EL PP i el PSOE tenen dos ex número dos imputats. Per què serà?

Cada estiu, en plenes vacances, salta una notícia que s'allargarà aquest temps estival: és l'anomenada “serp” d'estiu. No fa falta ara comptar amb aquest instrument informatiu que sempre ajudava a combatre l'escassetat de notícies el mes d'agost. Ara, la notícia de l'estiu s'està donant al juliol i promet durar tot l'estiu, encara que la vida política s'agafi uns dies de descans.
Quina serà aquesta informació?: la corrupció dins dels partits polítics.

Fins fa poques dates, el protagonisme de la “corrupció” requeia en el si del PSOE amb tots els presumptes casos dels Ábalos, Koldo, Cerdán i companyia. No obstant això, del PP —que s'ha presentat com el partit (amb permís de Vox) que més acusa els socialistes, convertit en el fuet contra els socialistes i defensor de la integritat—, resulta que aquest dimecres saltava la notícia que l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha estat imputat per un jutge de Tarragona pels presumptes delictes de suborn, frau contra l'Administració pública, prevaricació, tràfic d'influències, corrupció en els negocis i falsedat documental.

El que fora el cervell econòmic del llavors president del Govern, Mariano Rajoy, segons l'acte del jutge, està acusat de liderar una organització per a traficar, des del ministeri que dirigia, amb la modificació de lleis i reglaments per a beneficiar a certes empreses. No sols està imputat Montoro, sinó que hi ha 28 persones més, alts càrrecs del ministeri que estaven vinculats al despatx d'advocats “Equip Econòmic”.

La notícia no ha estat una sorpresa per a la justícia, sí per al seu partit i la societat, perquè el jutge portava investigant el tema des de 2018. Uns quants anys, la qual cosa suposa que disposa de material suficient per a imputar a l'exministre Montoro. Amb aquesta imputació, són ja dos exministres de temes econòmics imputats: Rodrigo Rato, exministre d'Economia (ja ha estat a la presó uns quants anys), i ara l'ex d'Hisenda. Dos pesos pesants de l'economia espanyola dels governs del PP.

El dos ha de ser una xifra “màgica” perquè dos ex secretaris d'organització del PSOE estan sent investigats: Cerdán i Ábalos. Segons el polític francès Joseph Fouché: “Tots els homes tenen un preu, el que falta és saber quin és”. Jo diria que gairebé tots. Hi ha gent molt honrada que no ha caigut en la temptació.

Però com no hi havia prou per als populars, la fiscal demana tres anys i nou mesos per a la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la que “li agrada la fruita” i posar pingando als socialistes. El que vol dir que, si el jutge que porta el cas no li rebaixa la pena —o no?—, el company d'Ayuso pot passar uns mesos a Soto del Real. El pot afectar la presidenta madrilenya? Per haver lucrat, viu en l'habitatge de la seva parella? Es veurà quan arribi el judici, que ara va molt ràpid. Deia Sèneca que “el que les lleis no prohibeixin, pot prohibir-ho l'honestedat”. Aquesta que tan absent està en la vida.

Així està el panorama polític dels dos grans partits. No sols els socialistes tenen casos de corrupció, sinó també els populars, els que se'ls omple la boca de parlar de corrupció, de màfies socialistes. Ara ells hauran de donar explicacions del cas Montoro. No serveix que aquest hagi demanat la baixa del partit, ni que diguin que això no té res a veure amb els actuals dirigents. Això ve des de lluny i han d'assumir responsabilitats. Ara estem en l'etapa del “i tu més”. Així que la informació seguirà durant tot el mes d'agost. La serp de l'estiu, i no han d'inventar-la-hi, sinó que la tenim aquí, amb la diferència que ho diuen els jutges; els periodistes només donem aquesta informació. El dolent de l'assumpte és que la corrupció desmoralitza i fa desconfiada a la societat, i això és molt dolent.

En massa casos, com deia el gran Jaume Perich: “En moltes empreses el silenci no és or, el silenci és un sobre”. En política, també.