Cafè per a tots, però al gust

Almenys en una cosa coincideixen els dos grans partits del nostre país (PP i PSOE): l'infrafinançament que pateixen les comunitats autònomes (CCAA), a pesar que són les administracions que més serveis presten a la ciutadania. No obstant això, la polarització política i la crispació que estem vivint són de tal magnitud que resulta impossible arribar a algun acord per a solucionar el problema.

L'actual sistema de finançament de les CCAA està vigent des de 2009, no té una data de caducitat explícita, però porta esperant una reforma des de 2014. I, encara que no hi ha una data límit, el model actual està obsolet i necessita una actualització.  Perquè han passat 11 anys, en aquest temps s'han succeït els governs i els ministres d'Hisenda, però ningú ha volgut obrir aquest meló. 

Ara, des del Ministeri que dirigeix María Jesús Montero, han hagut de fer de la necessitat virtut, assumir els acords que van signar PSOE. PSC i ERC, per a fer a Salvador Illa president de la Generalitat, i abordar el finançament singular de Catalunya que va ser el tema estrella d'aquella negociació. 

Per aquest motiu dies enrere es reunís, a Barcelona, la Comissió Bilateral Estat Generalitat per a tractar l'assumpte. En aquesta reunió, no sols es van posar les bases per al nou sistema de finançament autonòmic per a Catalunya, sinó que també es va establir el marc per a la reforma del sistema comú. En el document de treball presentat s'argumenta que l'esquema podrà ser generalitzable a les comunitats que ho desitgin amb una visió “federal”.  És a dir, cada govern autonòmic podrà decidir quina part del pes de la gestió tributària assumeix, i l'Agència Tributària Estatal vetllarà per la coordinació de totes elles.

Em sembla important assenyalar que el que subjeu en aquest principi d'acord és que proposa una fórmula de finançament a la mesura, alhora que extrapolable a altres comunitats. La idea força és que siguin els governs autonòmics els qui decideixin el nivell de corresponsabilitat tributària que desitgen assumir i, en conseqüència, recaptin els impostos corresponents. 

De moment, només cinc autonomia tenen Agències Tributàries pròpies, sent la catalana la més desenvolupada, però sense el múscul suficient per a assumir en el curt termini el 100% de la recaptació i gestió dels impostos. L'Agència Tributària de Catalunya recapta uns 5.000 milions d'euros a l'any i per a arribar al nivell del que recapta l'Estat, haurà d'aconseguir uns 30.000 milions d'euros. En opinió d'alguns entesos en la matèria, el traspàs de competències és summament complex i no es preveu que estigui llest, en el millor dels casos, abans de cinc anys.

Una de les grans novetats del nou sistema és que Les comunitats tindrien la clau de la caixa, però es pactaran dues contribucions a l'Estat: una pels serveis que aquest executa en cada territori i una altra per concepte de solidaritat territorial. El càlcul de quant ascendirien aquesta aportacions està per decidir. El model establirà el percentatge i quins impostos estatals han de sufragar aquestes dues partides; també quant s'ha de dedicar per a pagar les competències homogènies (per exemple, educació o sanitat) i les que són específiques de cada territori, com són a Catalunya els Mossos d'Esquadra o les presons.

En el document consensuat queda clar que tant Catalunya, com les comunitats que adoptin el sistema hauran de contribuir per a anivellar les prestacions, és a dir, perquè els serveis públics bàsics que presten les comunitats tinguin una qualitat semblant. El que es busca amb aquest nou finançament és simplificar les condicions del model actual. Ara, l'anivellament es fa a través de tres mecanismes diferents. De tirar endavant aquest sistema es faria en un només.

Un dels punts que ha quedat menys clar és el principi de ordinalidad, és a dir que qui més aporta no quedi en pitjor posició relativa després del repartiment dels recursos del sistema. En l'actualitat, Catalunya és la tercera comunitat a aportar al sistema, però baixa fins al desè lloc després del repartiment, quan el raonable seria que amb els nous paràmetres la situació en el ranquin sigui idèntica “abans i després” d'aportar la quota de solidaritat. 

En principi la música d'aquest acord sona bé, ara s'haurà de llegir la lletra petita i les concrecions d'aquells temes que han quedat oberts per a poder pronunciar amb coneixement de causa. Potser, per això, ERC que al principi va optar per un perfil baix, a l'espera de conèixer amb més al detall el document. Però els de Junqueras a la roda de Junts i atapeïts pels corrents interns, ja han amenaçat amb no aprovar els pròxims pressupostos ni de Catalunya ni d'Espanya, si el nou finançament català no és autènticament singular. Per part seva, als de Puigdemont els va faltar temps per a dir que ells rebutjaven tot el que no fos una cosa molt similar al Concert Basc.   

L'independentisme més hiperventilado s'oposa a aquest nou model de finançament, en bona part, per la seva visió supremacista cap a la resta de CCAA. No suporten que altres territoris se situïn al mateix nivell que Catalunya. Però és que, en realitat, aquest nou sistema es pot interpretar com una versió 5.#G del “cafè per a tots” de la Transició, això sí, al gust de cadascú.

Mentrestant, per al Partit Popular, el finançament singular suposarà una “asfíxia” per a la butxaca de tots els espanyols. Encara que admeten que “Catalunya necessita tenir millor finançament”, però mantenen que “no es pot fer en una sala, d'esquena a tots els espanyols, mitjançant pegats o dreceres”. De nou, és lamentable l'actitud dels populars. No s'adonen que aquesta proposta pot ser una bona oportunitat per a corregir uns quants errors que presenta un model de finançament que ha estat útil durant molt de temps però que està necessitat d'una profunda reforma. 

Aprovar aquest nou sistema no va ser ni fàcil ni ràpid. Per a començar, la pròxima tardor haurà de ser el Consell de Política Fiscal i Financera qui doni el primer vistiplau. A continuació s'haurà d'iniciar la reforma legislativa necessària perquè el model tiri endavant. Caldrà reformar la Llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), la norma que regula el sistema de finançament de règim comú (Llei 22/2009) i la llei 16/2010, del règim de cessió de tributs de l'Estat a Catalunya.  I no perdem de vista com és l'aritmètica parlamentària.

Però no ens precipitem. Temps hi haurà per a debats intensos i reflexions profundes. De moment, aprofitem aquests dies d'estiu i siguem raonablement feliços que ben merescuts ho tenim.