Nedant a favor del caos

En la política, hi ha estructures que sobreviuen als canvis de govern, els girs ideològics i fins i tot a les crisis institucionals. Una d'aquestes estructures, gairebé invisible com a decisiva, és el que a Itàlia es coneix com el “sottogoverno”: el subsistema de càrrecs intermedis, assessors, direccions generals i òrgans administratius que, sense estar en primera línia política, sostenen el funcionament —i moltes vegades el bon o mal funcionament — del poder de les administracions, l'ocupi qui l'ocupi.

Què és el sottogoverno?

El sottogoverno fa referència a la xarxa d'alts càrrecs, assessors, tècnics afins, consultors i directius públics que, sense haver estat triats democràticament, ocupen posicions clau en l'administració. No sols executen les polítiques públiques, sinó que decideixen què s'implementa i què no, com i amb quin ritme. En molts casos, són aquestes estructures les que garanteixen la continuïtat de les polítiques més enllà dels canvis de conseller o consellera.

Què li passa al sottogoverno republicà de la Generalitat?

La Generalitat de Catalunya no és una excepció.  Durant dècades, l'administració catalana ha conreat el seu propi sottogoverno: un cos de funcionaris, directius i càrrecs de confiança que han sobreviscut a governs des de CiU al tripartit, Junts i ERC i ara del PSC. Aquesta xarxa, composta per persones amb perfils tècnics, però també amb forts vincles partidistes, conforma un aparell invisible. I així era fins que un d'ells va decidir un mes de juliol d'aquest 2025 amargar-li les vacances a 2.898  professors a Catalunya i paralitzar l'assignació de 57.000 places docents.  Tal qual.

Enric Trens Escudero, Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines des de 2021, sent President Pere Aragonès, va ser destituït el 22 de juliol de 2025 després d'adjudicar 878 places —que havien d'anar a funcionaris— a interins, afectant directament 2.898 docents. 

La consellera afectada, Esther Niubó, que no ho va veure venir, ni ella ni tot el seu equip, el va qualificar en la comissió corresponent del Parlament com "un acte greu, deliberat i unilateral", que va obligar a refer el procés d'adjudicació "a correcuita".  I presenciant la compareixença, és més el que va callar que el que va dir, però el seu llenguatge no verbal era d'absoluta contenció personal davant les afirmacions de la diputada d'ERC, que gairebé va qualificar a Trens d'innocent "cap de turc" i va posar en dubte la professionalitat del seu superior, per falta de supervisió, fins i tot arribant a acusar la consellera d'"ignorar" els procediments de la conselleria que dirigeix. 

I va ocórrer tal qual, ho va fer a la vista de tots i sense despentinar, encara que es va oblidar la republicana desmemoriada que Trens va ser nomenat per l'ex President amb el seu cognom, Aragonès en 2021, i el superior de Trens en 2024, sent ja President de la Generalitat, Salvador Illa.  I ja sabem que sap més el Diable per vell que per Diable. 

Aquest cas, que ha tingut una gran transcendència pública, ha deixat en evidència com una figura del sottogoverno pot alterar el curs d'una política pública al seu antull, nedant a favor del caos.

Perquè Trens, el protagonista d'aquesta intrahistòria, és un gran nedador, i consegüentment està federat pel Club de Natació Sabadell. Nedador que ha participat en el 39è Campionat Catalunya Open Màsters al juny 2024, ha competit en 400 #m estils al febrer 2023 i en 2016, va anar fins a segon en la III Milla Marina de Cambrils en categoria Veterans M. 

Pel que de nedar, ningú pot explicar-li res a Trens, i de lleis tampoc, perquè és llicenciat en Dret, amb especialitat en Dret Laboral, segons la informació del portal de transparència de la Generalitat que també té emmagatzemada en la seva hemeroteca que ostenta el seu càrrec des que la republicana Anna Simó va ser nomenada consellera d'Educació. 

Així, amb les dades sobre la taula, és com, benvolguts lectors, en aquesta nova etapa ERC fa l'efecte de voler construir un "país" sumit en el "caos", però fent clarament paranys al solitari, i amb molta insistència en el Departament d'Educació, que ha de considerar de la seva propietat vitalícia. 

Tant de bo no haguéssim presenciat aquesta lamentable acció que ha perjudicat els nostres professors i que ha buscat amb aquest "troleo chapucero" retardar el curs escolar de molts nens i nenes catalans i que hagués augmentat exponencialment el mal ja fet. Però després dels cartells per tota Barcelona a la família Maragall o la lluita fratricida per a elegir nou president de partit, sembla que tot és possible, i possible ho és tot en ERC. I algú clarament 'ha begut oli" en aquesta esquerra independentista catalana, on sempre va haver-hi disposició de "servir al país" i no de servir d'ell. 

La continuïtat amb Salvador Illa

Amb l'arribada de Salvador Illa al Govern, alguns esperaven una neteja profunda del "sotto-aparell". No obstant això, el sottogoverno català no s'ha desmuntat, sinó que ha estat absorbit i adaptat al nou cicle polític. Illa ha preferit mantenir bona part de l'estructura heretada per a assegurar la governabilitat i no desestabilitzar l'administració. Una decisió pragmàtica, però arriscada, a la llum del tema que ens ocupa. 

Aquesta estratègia, encara que segura, té el cost de mantenir inèrcies del passat, una cultura interna amb dinàmiques opaques i moltes resistències al bon govern. L'error en Educació no ha estat un accident tècnic, sinó una conseqüència del poder que pot exercir el sottogoverno i que no cal minimitzar, sinó donar-li la importància que té, molta. 

Reformar el sottogoverno?

Si Illa realment aspira a governar amb una pau més real i estable, haurà de reformar el sottogoverno. Per a això necessitarà promoure una administració professional, despolititzant els càrrecs intermedis i assegurant que les decisions es prenguin respectant la cadena de comandament per ell triada.

Catalunya funciona com una locomotora quan la Generalitat és moderna, eficient i transparent. I per a aconseguir-ho, és imprescindible mirar en totes les direccions, de dalt a baix i de baix a dalt, també en aquestes capes on realment es prenen —o paralitzen—  decisions crucials, com el repartiment del professorat en els centres educatius.

Enric Trens serà oblidat, però la seva lliçó ha de ser incorporada perquè no es reprodueixi l'incendi, en aquest gran bosc que és la Generalitat i on, segons el nou model de gestió d'incendis moderns, fa l'efecte que encara sobren alguns quants arbres. Un sottogoverno en rebel·lia és una mala notícia per a qualsevol governant. Pel que toca preguntarse, per què pensar és gratis, sí: hi ha algun altre incendi en cerns dins d'aquesta Generalitat que hagi de ser sufocat abans que les flames ho arrasin tot?.