Els BRICS+ van arribar per a quedar: i, Xile què?

En un recent article del sociòleg brasiler, i expert en temes internacionals, Emir Sader, publicat pel diari argentí Pàgina 12 assenyalava que els BRICS+ havien arribat per a quedar, més encara que aquest Fòrum “que reuneixen cada vegada més països, s'han convertit en un pol d'atracció per a tot el Sud global”. Aquesta asseveració constatada per Sader, és una gran veritat. Els BRICS es van crear el 2010 en una primera instància amb el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina després s'incorpora Sud-àfrica. Avui són 11 països membres i 10 països en qualitat d'associats. Representen al voltant del 40% del PIB mundial, el 51% de la població del planeta, gairebé la meitat de la producció del petroli i el 20% del comerç internacional. A més, compten amb un important Nou Banc de Desenvolupament (NBD).

Previ a la 17ava. Conferència anual dels BRICS+, que es va dur a terme a la Ciutat de Rio de Janeiro (6 i 7 de juliol), sent el Brasil i el president Luis Inácio Lula da Silva els amfitrions d'aquest Cim. Els mitjans de comunicació escrits, televisius i per mitjà de les xarxes socials va existir una campanya poderosa a nivell internacional de descrèdit a aquest Cim, sobretot per l'absència de Putin i Xi Jinping, assenyalant que aquestes absències indicaven que tant la Xina com Rússia no li donaven importància aquesta trobada. L'absència de Putin era comprensible a causa de l'ordre d'arrest que té de la Cort Penal Internacional. Xi Jinping es va excusar assenyalant altres compromisos que requerien la seva presència. Pel costat rus va assistir el Canceller Serguei Lavrov, i pel costat de la Xina, el primer ministre Li Keqiang. Tres països van ser convidats a participar d'aquesta trobada, Colòmbia, Xile i Mèxic.  

El Cim va tenir com a teló de fons, un escenari mundial convuls, imprevisible, amb moltes amenaces com: la guerra rus-ucraïnesa; el genocidi del govern israelià de Netanyahu en la franja de Gaza amb més de 58.000 palestins assassinats, majoritàriament, nens, dones i ancians, l'expansió del genocidi a altres latituds palestines; l'atac d'Israel i els EUA, en contra de l'Iran, i la lleu resposta d'aquesta nació a una base militar nord-americana a Qatar ; la carrera armamentista iniciada pels països membres de l'OTAN; l'agressió aranzelària del Trump a tot el món; i, finalment la irrupció de la ultradreta internacional, entre molts altres conflictes que amenacen a la democràcia, al sistema democràtic, i les seves institucions de l'Estat a nivell global. 

El debat

Observem que l'Agenda de la Conferència va ser bastant àmplia i ambiciosa. Entre els eixos temàtics van destacar: la defensa del Multilateralisme; les reformes als organismes internacionals (Nacions Unides, Consell de Seguretat de la ONU, Organització Mundial de Comerç, Organismes Financers com a Banc Mundial, Fons Monetari Internacional); la governança de la Intel·ligència Artificial (IA); el tema del comerç, inversió i finances; el canvi climàtic; l'arquitectura multilateral per a la pau i la seguretat; l'enfortiment del marc institucional dels BRICS+. Es va evacuar un document final de 37 pàgines amb 126 punts d'acords. Els líders presents en aquest Fòrum van accentuar la seva profunda defensa del Multilateralisme, van condemnar les guerres i el genocidi d'Israel a Gaza, i les mesures aranzelàries del govern dels EUA. El text emès va sol·licitar una gestió multilateral de la regulació de la IA i del canvi climàtic amb mesures de finançament per als països pobres i vulnerables i incentius per al control de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. No es va tractar exhaustivament el tema d'una moneda alternativa al dòlar. Enmig dels debats dels líders d'aquest Cim, Trump en el seu conegut i habitual estil, va amenaçar amb alts aranzels a aquells països participants d'aquesta reunió que gosessin generar una moneda que substituís a la nord-americana.   

I, Xile què?

Xile va ser un país convidat especialment pel president Lula del Brasil perquè estigués present juntament amb els líders membres i associats d'aquest Fòrum del Sud global. El president Boric va acceptar la invitació i va estar els tres dies que va durar aquesta trobada. De més està dir, la quantitat de tinta que va fluir, sobre si Xile havia de participar o no, en aquest cim, o bé, si s'acudia, seria tan sols per a escoltar i observar, més no assenyalar sota cap manera, que el país tindria algun nivell d'interès de ser part d'aquest Fòrum. Va haver-hi en els mitjans de comunicació nacionals escrits conservadors (editorials o bé columnes d'opinió del Mercuri, i de la Tercera), entrevistes televisives a referents històrics de la política exterior, ex cancellers, ex ambaixadors, polítics de la dreta, i alguns de centre esquerra, i intel·lectuals conservadors que en la seva gran majoria van assenyalar que no eren de l'opinió d'una participació presidencial en aquest esdeveniment. Alguns van matisar les seves opinions argumentat, que, si bé es podia assistir, sota cap manera i circumstància la política d'Estat en l'àmbit de les relacions exteriors havia de ser posada en qüestió, ni menys allunyar de les nostres contraparts històriques en RREE, i en matèria comercial, com els EUA, la Unió Europea i uns altres. 

Aquestes argumentacions van ser confrontades i rebatudes per l'espectre progressista i d'esquerra del país, fins i tot una de les candidates de les passades primàries presidencials del oficialismo, Jeannette Jara, que va resultar vencedora d'aquesta contesa electoral, i ara, candidata presidencial del bloc de la centreesquerra, està d'acord amb integrar el BRICS+. Altres interessants opinions i anàlisis d'intel·lectuals i polítics de l'esquerra nacional   van assenyalar que un país com Xile, obert al món tingués en compte el acostar a aquest fòrum del Sud global, la qual cosa permetria diversificar més encara la inserció econòmica i política del país. 

El president Boric va intervenir en aquest fòrum constatant la “necessitat de treballar en conjunt en solucions a problemes globals com el crim organitzat, la crisi climàtica i els fenòmens migratoris” i, va reafirmar el compromís irrestricto de Xile amb el multilateralisme, el dret internacional i els drets humans en tot moment i lloc. La participació del president Boric en aquesta 17ava. Cim dels BRICS+ al Brasil, és un gran èxit de la política exterior de Xile. El debat sobre si Xile integri el BRICS+, sigui com a membre o país associat prosseguirà. Ha quedat molta matèria primera molt interessant sobre el tema en qüestió.