La cimera internacional a la Casa Blanca, sense resultats per a Ucraïna

El món estava pendent, aquest dilluns, de l’esperada reunió a la Casa Blanca del president dels Estats Units, Donald Trump, amb el president d’Ucraïna, Volodymyr Zelenskyy, que anava acompanyat d’una representació “especial” de líders europeus: la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Friedrich Merz; el president finlandès, Alexander Stubb; la presidenta d’Itàlia, Giorgia Meloni; el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

La reunió extraordinària i una mica inusual es produeix després de la trobada de Trump amb Putin, que fins aleshores es trobava aïllat en el món occidental. Aquella reunió, amb el president nord-americà, li ha servit per “treure’l de l’aïllament”. Trump, amic de Putin, li ha fet un gran regal al Zar de les Rússies que, en aquesta ocasió, de moment, ha guanyat la partida al ros platinat nord-americà, per molt que aquest s’ofengui fàcilment quan li porten la contrària, cosa que no intenta dissimular mai.

El grup dels set líders que  han participat en la reunió amb “l’amo del món” s’havia reunit prèviament, fora de l’emblemàtic edifici presidencial, per planificar la trobada posterior, tan important i de la qual s’esperaven més concrecions que postureig institucional, on les promeses haurien de donar pas als fets. Zelenskyy, amb un gest per no aixecar susceptibilitats i crítiques en Trump, en aquesta ocasió es va deixar a l’hotel la seva tradicional indumentària militar per posar-se un vestit negre i camisa del mateix color. Gesto que va ser ben acollit per Trump, a qui li va agradar el canvi de vestuari per trepitjar les catifes recent estrenades de la Casa Blanca. Però la qüestió no anava d’escenificació ni de mostrar només una imatge estètica que tant agrada a la família Trump, sinó d’arribar a acords que aturin d’una vegada la guerra a Ucraïna per la invasió russa.

El president nord-americà, que com a amfitrió li agrada portar la veu cantant, va prometre que la guerra acabarà, però vol que el president ucraïnès accepti per decret que Rússia es quedarà amb el territori ucraïnès annexionat. Que d’allà no els mou ningú i que Zelenskyy ha de cedir sí o sí. Trump, que jugava entre dues o tres aigües, va dir que no era imprescindible l’alto el foc mentre s’estava negociant. És clar, perquè l’exèrcit rus continuava bombardejant i matant civils... El grup de líders europeus insistia en la necessitat de garantir l’assistència de seguretat per a Ucraïna com a part d’un possible acord per acabar amb la guerra. Trump va confirmar que els Estats Units hi participaran també.

Trump va plantejar que es produiria aviat una reunió a tres bandes: Putin, Zelenskyy i ell mateix. Mentrestant, el president Macron va reclamar que en la reunió pogués participar una representant de la Unió Europea, a la qual cosa Trump va donar la callada per resposta. Això sí, Trump va assegurar diverses vegades, sense entrar en detalls, que el seu país participarà en la seguretat d’Ucraïna, un tema crucial per a Zelenskyy i Europa.

Trump, que sent una animadversió pel president del Govern d’Espanya, no ha volgut que aquest participés en la reunió. Pedro Sánchez no li ha passat el raspall per les espatlles, cosa que no agrada a l’amo del món. El mateix que Pedro Sánchez critiqui Israel i ha demanat suport per als palestins, cosa que, d’altra banda, l’honora. Trump té les seves manies i preferències, com s’ha pogut comprovar. Només cal mirar la foto de família que s’han fet, on la presidenta de la Comissió Europea estava situada en un extrem i la presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia, Giorgia Meloni, tampoc no era al seu costat.

En fi, s’espera que Trump hagi parlat per telèfon amb Putin, que aquest accepti reunir-se amb Zelenskyy, que hi pugui participar algú de la UE, que s’arribi a un acord en què ningú surti guanyant per golejada. Si no, ¿per què sempre els grans es mengen els petits? I que el sentit comú, i no els interessos particulars, prevalgui per damunt de tot. Fa dies que s’espera la reunió, que alguns desitjaven amb esperança, però, com sempre, les coses no són el que es vol, sinó el que volen els poderosos. Tant li fa el color polític, el color dels diners o les ambicions d’ambdós costats. Continuem mirant les imatges, els discursos, les morts, però no passa res… tot forma part de la normalitat que ens han fet empassar.

Deia Sèneca: “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.”