Moltes coses...

Estic aquí teclejant amb tristesa aquest ordinador, per a parlar de les coses negatives i, encara que no són moltes, són prou potents com per a calar-me profund amb dolor i certa impotència. D'entre aquestes grans tragèdies de la vida en aquest planeta, totes per l'acció o inacció humana, destaco les següents:

1r.- LA GUERRA:

És la major calamitat que poden patir els pobles. La tragèdia més ignominiosa i salvatge, perquè la sofreixen una quantitat ingent d'innocents, de la forma més dolorosa, en benefici d'una ridícula quantitat de perceptors; dir a aquests perceptors: governants en l'ombra d'estats poderosos i/o dictatorials; supra-multimilionaris corruptes; capos refinats i negre, que controlen enormes clans del crim organitzat; interessos estratègic-hegemònics…; i, en resum, sempre darrere de tots ells interessos econòmics.  

2n.- LA MANIPULACIÓ SOCIAL I L'ADOCTRINAMENT:

Al llarg de la història de la humanitat, els qui han volgut oprimir, controlar i dirigir al seu antull i interès a les grans masses poblacionals o d'individus, ho han fet valer de tres grans armes: La por, el càstig i la fam.

1. Les grans religions, en el passat i a vegades en el present, han estat aliades del poder, allí on se les ha utilitzat com a eines o màquines de produir la por al càstig en “el més enllà” i en “el més ençà”, també a no gaudir d'un premi etern; sobretot, impedint opinions i conductes llibertàries, no nocives, en els més doctes i enfosquint les consciències dels menys lliures de pensament (No obstant això, al meu entendre, la religió cristiana, en les seves diferents branques, ha fet per a les consciències, la cultura i l'intel·lecte humans, més aviat que malament).

1. Les mesures coercitives de clar abús de l'autoritat, són una altra de les grans aliades de la injustícia; en forma de multes abusives per no pagar impostos empobridors, no retornables en serveis, sinó en les butxaques dels qui els gestionen; o càstigs fins de presó per infringir normes absurdes que promouen la pobresa, la fam, l'alienació i la falta de llibertat.

1. L'adoctrinament en l'educació i en l'opinió pública, unes vegades tergiversant la història (passada i recent); altres vegades ressaltant de la mateixa esdeveniments sense importància o falsejats i, el pitjor de tot, promovent un pensament únic i dogmàtic que no deixa alternativa a la promoció del raciocini individual i, per això, a la llibertat. 

3r.- ELS GRANS ATEMPTATS CONTRA LA NATURALESA I CONTRA LA SALUT HUMANA:

            Aquests grans atemptats poden ser:

1. A través de la manipulació del clima o, directament, atemptant contra la naturalesa, per exemple: per mitjà d'incendis massius de centenars de milers d'hectàrees de zones naturals, on després de la devastació s'imposin interessos econòmics molt sucosos per als qui els promouen.

1. Utilitzant virus de laboratori que emmalalteixen a grans masses humanes, amb la consegüent disminució i control de la població mundial (podem anar sent ja molts, per als interessos d'uns pocs; a més, la IA i la robòtica són més barates i obedients).

1. Promovent medicaments addictius o poc recomanables, i uns altres que pal·lien un problema menor per a crear un altre major, que, al seu torn, faran que es necessitin més medicaments; amb els consegüents beneficis econòmics.

Per descomptat, no hi ha res nou sota el sol. Tots els “poderosos” han estat opressors d'una quantitat ingent de pobles als quals també feien esclaus. Hi ha moltes formes d'esclavitud. L'esclavitud dels nostres dies està en múltiples addiccions en forma de: xarxes socials, drogues, moda, tendències de comportament… També a la mà d'obra barata de països subdesenvolupats i en el tràfic d'éssers humans, en condicions ignominioses, per a la desestabilització de societats senceres.

Encara que no exposo res que la majoria no sàpiga, crec que és necessari repetir-ho i recordar-ho, per a no caure en el conformisme, en la impotència i en la desídia.

No fer perquè pensem que molt poc podem fer, allí on es produeixin les tragèdies relatades, és ofegar-nos en un baso d'aigua; perquè, encara que és un simple gra de sorra de voluntat rebel, lliure i amb causa justa, és molt quan s'ajunta amb altres centenars de milers de grans. Ja se sap que poden formar muntanyes infranquejables, barreres impenetrables per a aquest enemic que s'assenyala.

Baixar el cap o mirar per a un altre costat no impedirà que ens perjudiquem, encara que, aparentment, ara aquestes circumstàncies no ens afectin. No dic que hàgim de ser kamikazes, ni que ens immolem; només dic que és bo aixecar el cap, mirant amb objectivitat, criteri propi i contrastat. Destriar és un esport a vegades dolorós, però molt menys dolorós que deixar adoctrinar, manipular o, en el pitjor dels casos, “enverinar”.

El present ha d'importar-nos, perquè és on està la vida; però, així mateix, la seva importància radica en el fet que és l'únic lloc des del qual es crea el futur. Del que avui sembrem menjarem demà, això no té discussió.

No devem, en cap cas, ser temeraris; però tampoc covards per a defensar-nos i defensar als altres. La covardia es paga molt cara i no em refereixo a adoptar postures contràries de valentia heroica desproporcionada; només dic que, si tots units (i individualment en la mesura de les nostres possibilitats) ens proposem una lluita pacífica i sense treva contra tanta injustícia i tant de desficaci, usant de les armes legals al nostre abast, aquestes de les quals ens proveeixen les constitucions dels diferents pobles democràtics, aconseguirem, sí o sí, pal·liar i prevenir les grans tragèdies presents i futures.

Son moltes coses les que m'agraden de la vida i a aquestes moltes coses les defenso posant el meu petit granet de sorra; “parlant per escrit” a les ments dels meus congèneres, per si algun vol escoltar el que dic, per si a algun se li ocorren millors idees, per a solucionar els grans problemes als quals apuntava. Jo estic desitjant sentir, cada dia més i més, veus que invoquin seny, discerniment i llibertat.

Són moltes les coses que m'agraden; són poques, però exageradament enormes, les que em dolen…