Josep Borrell, el Quixot de la política

Ha estat (continua en la seva línia de veu lliure) la veu discrepant de la UE, intentant aconseguir compromisos dels 27 en problemes tan greus com la invasió de Rússia a Ucraïna i, més recentment, la invasió i genocidi d’Israel contra el poble palestí. Borrell hi era, donant la cara des del seu càrrec a Europa, en una de les etapes més complicades de la història del bloc.

El polític espanyol deixava clar ja el 2022, en plena invasió russa, que “la UE no canviarà drets humans per gas”. I afirmava que treballaria per anul·lar la dependència comunitària dels hidrocarburs russos. Va lluitar molt, però del tot no fou possible: massa interessos en joc. No va deixar mai d’intentar-ho i tenia clar que la política exterior i de defensa és una competència nacional; per això, sempre dialogant, buscava majories àmplies per a les seves propostes. La diplomàcia, el diàleg, el consens, sempre els ha tingut molt presents. Ara bé, no ha renunciat a dir el que pensava. En més d’una ocasió ha sabut mesurar les seves paraules, però ser honest forma part del càrrec. Ningú no discuteix que és un polític experimentat que, en la seva situació de sortida, no està disposat a retre comptes a cap govern i molt menys a complaure ningú. Fins a l’últim moment en el seu càrrec ha defensat els seus valors. Polític fort, coherent, amb una vasta formació, continua defensant totes aquelles coses en què creu. Ho fa amb suavitat, però no exempt de vehemència. Una postura que li ha generat enemistats importants, cosa que l’honora.

En aquests darrers dies d’agost, Josep Borrell tornava a la càrrega amb el que considera un genocidi d’Israel contra el poble palestí i ha instat la UE —que, per cert, continua de canto— a deixar ja la seva tebiesa i passar a l’acció. La UE no ha trencat relacions comercials, perquè encara es venen armes a Israel. Per al polític, hi ha una voluntat clara d’extermini del poble palestí. I es pregunta: incompleix Israel els drets humans? És evident que sí, i per tant cal actuar. És hora que Europa actuï, la inacció és intolerable. S’han d’aplicar els tractats i, si no es compleixen, com és el cas, els tractats deixen molt clar què passa quan s’incompleix el dret humanitari. Totes aquestes coses les manifesta una persona que, després de llicenciar-se, l’estiu de 1969, es va traslladar a Israel per treballar al kibbutz de Gal On. Un episodi que sempre ha posat de manifest i l’experiència que va significar aquell temps al país israelià.

Veus i actituds com les de Josep Borrell, el polític que cada any feia (no sé si continua) el descens de raiers pel riu Noguera Pallaresa, amb aigües braves que ha sabut esquivar amb la destresa que el caracteritza. Això de lluitar amb aigües braves li ha servit, i molt, per viure-les en política. Qui, per cert, va poder ser secretari general del PSOE i candidat a la presidència del govern. Quina llàstima, aquest país s’ha perdut un bon president. Deia Miguel de Cervantes que “quan no estem en l’una, estem en l’altra”. Així Josep Borrell; el problema és que hi ha pocs que estan en les altres.

Carmen P. Flores