Els jutges “imparteixen justícia”, no són la Justícia

Com era previsible, després de dies d’escalfar l’ambient, anunciar absències i demanar la no assistència, l’obertura de l’any judicial que ha presidit el rei Felip VI (quin maldecap li ha tocat, però per això cobra i en aquestes circumstàncies ho fa bé) ha estat marcada per la tensió, gestos nerviosos, aplaudiments i crispació. Un acte que havia de ser institucional simplement ha estat carregat de política, d’interessos, de pols d’una part de la judicatura: política per tot arreu, encara que alguns jutges i jutgesses venguin la separació de poders i després ells mateixos no la compleixin.

Iniciava l’acte el fiscal general de l’Estat, nerviós —no és per menys—, i ho feia fent referència al seu tema personal d’estar investigat pel cas de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Ho feia per afirmar que és innocent i que creu en la justícia. Dit això, ha continuat llegint els 36 fulls que portava escrits per presentar la memòria anual del seu departament. En acabar la seva intervenció, aplaudida per una part dels assistents, li tocava el torn, cedit també pel rei, a la presidenta del Suprem, Isabel Perelló. Pressionada per un sector de la judicatura, no li va quedar més remei —segur?— que parlar de les declaracions del president del Govern, a les quals titlla d’“inoportunes i rebutjables, les desqualificacions a jutges per part dels poders”. Per a Perelló: “Aquesta manera de procedir mina de manera directa la confiança en la Justícia”. També va ser aplaudida, més estona que el seu antecessor.

En l’entrevista de dilluns al president del Govern, Pedro Sánchez, a TVE, amb la nova conductora de les notícies de les 9, va tornar a sortir la clàssica pregunta del procedir dels jutges. Com era d’esperar, va tornar a dir que “hi ha jutges, una minoria, que fan política i polítics que volen fer de jutges”. No és l’única ocasió en què ha fet aquesta afirmació. Veient el que està passant amb algunes senyories, és normal que tingui aquesta opinió. El problema és el corporativisme d’aquest sector, que té la pell molt sensible, es creuen intocables i ningú pot fer comentaris que no els agradin. No tots els jutges opinen el mateix, ni Sánchez s’ha ficat amb tots ells. Les senyories han d’acceptar que no són angelets, que són humans, que s’equivoquen, que opinen a les xarxes amb uns comentaris impropis que allunyen molt la independència de la judicatura que reclamen, però que no practiquen. No cal donar noms perquè són notícia cada dia als mitjans: jutges estrella que es creuen intocables.

Els jutges no són la justícia, l’imparteixen i, en alguns casos, hi ha dubtes que sigui així. Ho són tots? No, però en són uns quants. Els jutges han d’actuar amb rectitud i la justícia no ha de ser un favor, sinó un dret. No sé qui va dir que “Mai els nostres jutges són millors que nosaltres”. Les senyories han de posar, d’una vegada, els peus a terra, perquè en democràcia la crítica a qualsevol col·lectiu forma part de la llibertat. Una altra cosa és insultar, això no s’ha de permetre, però criticar sí.

Els altres protagonistes de l’obertura de l’any judicial han estat el cap de l’oposició i líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que anunciava fa alguns dies que no hi assistiria per la presència del fiscal general, que està imputat. S’ha oblidat que és un acte institucional (respecte a les institucions) que presidia el rei, al qual li han fet un desaire. I, per arrodonir més la postura del seu partit, també s’absenta el president del Senat (cobra per això), amb una mala excusa. Mentre plantava el cap de l’Estat, participava en un acte amb Isabel Díaz Ayuso, la parella de la qual està imputada, entre altres coses, per frau. Viu en un habitatge de la seva parella imputada per corrupció, i encara té la barra de dir el que diu. Feijóo estava també al costat d’Ana Millán, vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid i membre de l’executiva popular, imputada des de 2022 per quatre delictes de corrupció. Però no passa res, perquè a la presidenta de Madrid li agrada molt la fruita.

Arribats a aquest punt, els jutges s’han de tranquil·litzar i dedicar-se a la seva funció; els polítics, que reflexionin; que els casos de corrupció es resolguin d’acord amb les lleis; que els jutges no facin política; que les opinions siguin lliures en democràcia; que la judicatura admeti que no són intocables, que han perdut credibilitat i que Perelló es queixa de les crítiques, però no ha fet referència a aquells altres jutges que estan tenint una actitud poc d’acord amb la seva feina.