El respecte institucional i la responsabilitat no existeixen al Congrés

Cal veure com s’inicia la primera sessió del Congrés dels Diputats després del període vacacional, celebrada aquest dimecres. Alguns partits no només no s’han calmat després d’aquests dies de descans i oci; amb les piles carregades, no pas d’intencions d’esmenes que puguin suposar diàleg, tolerància, sentit comú i ètica institucional, resulta que ha passat tot el contrari: més violència verbal, insults, manca de respecte, acusacions i un espectacle que faria enrojolar el més tranquil del món.

La seu de la representació del poble, lloc que hauria de ser exemple en comportament, respecte, consens i mostra per part dels seus “ocupants” que allò important són els seus representats —és a dir, la ciutadania— s’ha convertit en un espai taverner, esquerp, maleducat i dominat per determinats interessos polítics. Aquestes postures incomprensibles ja han calat en la societat, on moltes persones estan canviant “de bàndol” polític, o el que és el mateix, de vot. Això vol dir que l’extrema dreta de Vox està pujant gràcies a un discurs d’odi, ranci, arcaic, pervers i discriminatori, que no només contribueix a la violència verbal, sinó també a la física, amb episodis que recorden èpoques molt perilloses que van portar desgràcies i divisió a les famílies.

El “nou” PP que lidera Feijóo, amb permís de Díaz Ayuso, s’ha instal·lat en l’insult i en la persecució al president del Govern, Pedro Sánchez. Ho fa des del punt de vista personal, atacant on més li dol: la família. Aquest dimecres ha anat un pas més enllà (nou capítol), dient a Sánchez que “només el mou la por” pels casos de corrupció que l’envolten i que ell mateix podria acabar al jutjat. Crec que aquesta és una acusació molt greu llançada pel líder popular, i que només respon a dues coses: que té informació “privilegiada” o que es tracta d’una altra de les seves relliscades, a les quals ja ens té acostumats. En qualsevol dels dos casos, la situació és greu i preocupant. Deixa entreveure que un polític que aspira a presidir aquest país no pot actuar de la manera com ho està fent. Denota poca fiabilitat, menys sentit comú i una manca evident d’ètica.

Tot el viscut aquest dimecres no és nou: és la continuïtat de tota la legislatura, de l’anterior i de l’altra. I si algú no hi posa límits, la cosa seguirà igual. La vicepresidenta i ministra de Treball, per cert defensora de Puigdemont, va acusar el seu partit, Junts, pel seu rebuig al projecte per reduir la jornada laboral, de no representar l’independentisme, sinó el sector “reaccionari” de la patronal espanyola, “aquells que s’estan enriquint”. Miriam Nogueras li va respondre que “no fa altra cosa que mentir” i que amb les seves polítiques està portant Espanya al desastre. El cert és que Junts li ha fet una gran jugada al Govern.

Mentre això passava al Congrés, hi ha gent assenyada, responsable, coherent i solidària. És el cas de Pablo Iglesias i Irene Montero, que tenen tres fills que comencen ara la seva etapa escolar. Els seus pares els han inscrit en una escola privada, amb un cost per fill de 500 euros, el que representa 1.500 euros mensuals (amb descompte?). Tota una notícia. Pablo Iglesias sempre està predicant —que no aplicant— el seu suport i defensa a ultrança de l’educació pública, i resulta que els porta a la privada. Però no us sorprengueu, perquè segons ell ho fa per no ocupar places a la pública i deixar-les lliures per a qui més les necessita. Un exemple de solidaritat i coherència. Us en recordeu de la frase? “Fes el que jo dic, però no el que jo faig”. Doncs aquesta és l’ètica d’un populista que menteix més que parla, per dir-ho d’alguna manera. Aquesta és la penúltima “jugada” d’algú que es passa cada dia donant lliçons i posant etiquetes als altres.