El 14,1% dels votants de VOX consideren que es gasta molt en pensions

“Ser vell no és un insult, és una conseqüència de l’edat”, solen dir més d’un, tot i que la frase s’atribueix a diverses personalitats ben diferents. Una bona definició, perquè quan la gent arriba a aquesta etapa de la vida, per a alguns canvien moltes coses; per a d’altres és una etapa en què es jubilen i, si la salut els acompanya, poden fer aquelles coses que no els ha estat possible realitzar per això que es diu treball, obligacions, manca de temps. De tot n’hi ha a la vida de la gent, fins i tot una cadena que l’ha tingut lligada durant massa temps.

La segona part de la vellesa, molt important per cert, és la “pensió” que rebrà per tenir una “vellesa” tranquil·la, sense penúries econòmiques. Els diners a percebre estan estretament relacionats amb la cotització que s’ha fet al llarg de la vida laboral: més cotització, millor pensió. S’ha produït amb massa freqüència que, a molts treballadors, els seus “patrons” (d’èpoques anteriors) no els han cotitzat el que haurien. Conseqüència: la pensió és menor i els efectes són molt dolents. Un tema que sempre està present, perquè amb el cost de la vida molts pensionistes no poden arribar a final de mes. Quina reacció té la societat davant del tema de les pensions? Com la vida mateixa, n’hi ha per a tots els gustos.

Les enquestes que realitza el CIS gairebé sempre incideixen més en els temes polítics, però n’hi ha d’altres que reflecteixen el que pensa una part de la societat.

La pandèmia de la COVID ha canviat la percepció de les coses, el comportament i les opinions sobre temes que afecten la gent. Segons el CIS, un de cada sis joves entre els 25 i els 34 anys (16,6%) creu que es destina massa diners a les pensions i a la Seguretat Social. Mentre que entre els joves de 18 a 24 anys el percentatge baixa al 12,5%. Un 10,3% dels homes de totes les edats opina que es destina massa diners, front al 3,1% de les dones. Una diferència important.

Les persones que a les últimes eleccions van votar VOX, el 14,1%, diuen que es gasta massa en pensions. Els votants del PP, el 8%, opinen el mateix. Un 3,9% de Sumar i un 3,6% del PSOE tenen la mateixa opinió pel que fa a la despesa en pensions. Això significa que les opinions tenen molt a veure amb la ideologia.

Encara que sigui una minoria, amb tot el que està caient, aquest moviment hauria de preocupar a tothom. La pensió és un dret dels qui han treballat durant tants anys. La llei marca una edat de jubilació i un límit d’anys cotitzats, encara que les persones hagin treballat i cotitzat molt més del requerit. Sol ser el normal, com també és normal que no se’ls regali els diners: els han pagat durant tants anys. Aquestes persones que opinen així haurien de saber-ho. Clar que són els mateixos que consideren que es gasta massa en cultura. Volen una societat inculta per poder-la manejar millor.

Deia l’escriptor francès Charles Augustin Sainte-Beuve que “envelleixar és encara l’únic mitjà que s’ha trobat per viure molt de temps”. Envelleixar forma part de la trajectòria d’una persona: és llei de vida, res no pot ser com un vol, és la realitat que no es pot canviar. Aquestes persones que creuen que les pensions són una despesa ¿innecessària? Cal recordar-los que elles arribaran a aquesta última etapa de la vida, si no moren abans, i que les pensions no són un regal per als “vells”: són un dret pagat, i a més treballant moltes hores. Cosa que ells tindran la sort de treballar menys hores i reivindicaran que les seves pensions són petites. Les opinions canvien quan els afectats són ells mateixos.