Díaz Ayuso, l’antipolítica que fa la campanya intensiva a Feijóo

Diu una dita popular: "Quan el diable no té res a fer, amb la cua mata mosques". Una cosa semblant li passa a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que cada setmana ha d’estar de número u de la llista per les seves declaracions, que no deixen ningú indiferent, inclòs el seu “cap” Alberto Núñez Feijóo, que li fa cada jugada que sembla més aviat la d’un enemic que la d’un líder de partit i candidat a ocupar la Moncloa. Amb favors com aquest, potser cada dia està més lluny d’arribar a aquest destí. El líder popular no guanya per a disgustos; és com l’embotit d’un entrepà: el pressionen per dalt i per baix. Ho té magre i segur que està més que penedit d’haver deixat la seva Galícia natal.

Díaz Ayuso pretén desviar l’atenció cap a un altre costat pel cas de la seva parella i el seu presumpte frau a Hisenda, que el portarà aviat a seure davant d’un jutge, després de ser imputat per un presumpte frau fiscal. Aquests dies se li nota a la cara; no ho està passant gaire bé, diguem-ho així. ¿Es separarà de la seva parella si finalment és condemnada i ha d’entrar a presó? Doncs és possible que sí. Hauria de demostrar que “no era coneixedora de les trapelleries de la seva parella”. Tanmateix, res no seria igual per a la presidenta, inclosa la seva aspiració de treure’s de sobre Feijóo.

Amb aquest panorama que la rosega i amb els murmuris a cau d’orella del seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, la presidenta Ayuso “tira pel dret” sense importar-li a qui s’emporti per davant en aquesta cursa en què necessita “m’agrada la fruita” com a vitamina que alimenta aquesta mala salut de concòrdia de què pateix.

En aquesta ocasió, l’objectiu dels seus dards ha estat el lehendakari Imanol Pradales, que en un míting del PNB amb els seus militants i simpatitzants, l’objectiu del qual era reforçar l’èuscar, en un moment de la seva intervenció, fent al·lusió a la presidenta madrilenya, deia: “Ayuso entzun, Euskadi euskaldun”, que traduït al castellà vol dir "Ayuso, Euskadi parla basc", una afirmació de defensa de la llengua i la cultura basques. Les paraules del lehendakari tenen a veure amb el despl plant d’Ayuso en una reunió de presidents que va tenir lloc a Barcelona fa uns mesos, en què, quan va intervenir el president d’Euskadi, que ho va fer en èuscar, ella es va aixecar i el va deixar plantat. Va ser l’única i va donar, una vegada més, la nota que tant li agrada.

Ayuso, que és llicenciada en Periodisme i se li suposa formació, en una entrevista es burlava del lehendakari i tergiversava les seves paraules, dient que havia pronunciat la frase que utilitzava l’entorn d’ETA: “pim, pam, pum”, i per això declarava que s’havia sentit amenaçada i va carregar de valent contra Pradales. ¿Va ser una mala traducció per no entendre l’èuscar? No, les seves paraules van ser intencionades i denotaven una finalitat política, que deixa al descobert el tipus de política que practica. Com era d’esperar, al lehendakari no li va fer cap gràcia i va dir que “les declaracions d’Ayuso són preocupants i greus”. Lluny de demanar disculpes —i aquí s’hauria acabat el tema—, va continuar tirant més llenya al foc, acompanyada dels seus palmers que no s’atreveixen a dir-li que això no es pot fer.

Ayuso representa l’antipolítica: no és dialogant, és prepotent, insulta, es creu posseïdora de la veritat i tracta els ciutadans d’idiotes. ¿Dóna vots, la seva mentida? Fins ara, sí. El que passa és que ha dit tantes mentides que, al final, li passarà factura. La unipotent presidenta continua fent un gran favor al líder popular. El PNB sempre ha estat un partit que, a nivell nacional, ha ajudat el PP (també el PSOE) a formar govern. És un partit frontissa. ¿Ho serà en el futur amb els populars si algun dia necessiten els seus vots? Amb el plantó de Barcelona i ara amb les declaracions desafortunades d’Ayuso, les coses se li compliquen. No sé qui va dir: “Tota persona té dret a ser estúpida, però algunes abusen del privilegi".