Pedro Sánchez i Salvador Illa: tindran pressupostos per al 2026?

Diuen que després d’un estiu més o menys plàcid, arriba una tardor preparada per canviar la imatge de molts arbres, aquells que són de fulles caduques , que comencen a perdre les seves fulles verdes, que van tornant-se de mica en mica marrons, grogues, i que amb la seva caiguda omplen el terra una catifa que, en trepitjar-lo, emet un so molt espectacular. Una nova estació, i un vell problema que es troba en la política espanyola i catalana: els pressupostos del govern espanyol i del català que continuen a l’aire. Pel mateix motiu, no disposen de majoria per aprovar-los. Compten amb un vot “variable” directament relacionat amb el preu que cal pagar per aconseguir el vot afirmatiu.

Una tardor calenta a tots els nivells. Pedro Sánchez necessita urgentment comptar amb uns nous pressupostos el 2026, encara que la pròrroga dels mateixos no és una anomalia, sí que és un problema per al president. Set anys governant i només ha comptat amb tres pressupostos propis . Una situació que no s’havia donat: només li va passar un any a Felipe González, que es va veure obligat a convocar eleccions, guanyades per José María Aznar.

Sánchez ho té complicat. Junts manté que no donarà suport als pressupostos, mentre que ERC afirma que, per donar-los-hi suport, els socialistes han de complir amb el que s’havia pactat anteriorment. Així doncs, la situació és d’incertesa, encara que mai no es pot dir que no succeirà. Pinten malament, però gairebé res no és impossible.

En menor mesura, pel temps que porta al govern, Salvador Illa va haver de prorrogar els seus primers pressupostos. Ara li arriba l’hora de la veritat: disposar de pressupostos propis per al 2026. Situació complicada per diversos fronts (sense comptar amb Vox i PP, perquè ja es coneix la seva posició). Els republicans de Junqueras no estan disposats a donar-li un xec en blanc a Salvador Illa: li exigeixen que es compleixin els pactes amb el PSOE i els que han fet directament amb els socialistes catalans. Alguns es coneixen, però d’altres no. Els de Junts es podrien posar al mateix sac que Vox i PP: estan a la contra i esperant aconseguir més coses a canvi. Els Comuns, fa ja un temps, volen marcar perfil propi i donen una de freda i una de calenta. Tanmateix, tampoc no tenen clar si els donaran suport o no. El president Illa diu que hi ha temps, que creu que s’aprovaran. Els dies passen, les peticions augmenten i la pròrroga dels pressupostos suposaria per a Illa un revés. Dos anys governant i dos exercicis amb els mateixos pressupostos que va deixar el seu antecessor, Pere Aragonès, elaborats per l’aleshores conseller d’Economia Jaume Giró, ja ex de Junts, que ha deixat el partit i la política per no estar d’acord amb la línia marcada per Puigdemont i executada per Jordi Turull. Deia Lincoln que “un dilema és un polític intentant salvar les seves dues cares alhora”.

Es presenta una tardor complicada en el panorama polític: en el govern d’Espanya i en el de Catalunya, dos governs que necessiten comptar amb pressupostos per a l’any vinent. Els problemes se li acumulen a Pedro Sánchez amb els pressupostos, al que cal afegir els assumptes judicials, que en són uns quants. Acabarà aquesta tardor amb els problemes del president del govern d’Espanya? Només un miracle pot canviar la situació. Illa ho té millor: ha rebut la benedicció del Sant Pare en la seva visita al Vaticà. Com a bon creient i practicant, després d’aquesta visita, veurà els problemes d’una altra manera i estarà protegit per un temps. Són les coses de la tardor i, si m’apuren, de totes les estacions de l’any.Algú va dir que " Quan el camí es fa difícil, recorda perquè vas començar"

Carmen P. Flores