El tema estrella

Estic convençut que en els propers temps la immigració serà el tema estrella d’editorials, articles, columnes i tertúlies, a més d’acaparar les portades de tots els mitjans de comunicació.
El tema en qüestió adquirirà més protagonisme com més a prop siguin unes eleccions, i com que en tenim gairebé a cada moment (si no són generals, són autonòmiques i, si no, municipals, sense oblidar les europees), parlarem d’immigració de manera sistemàtica.

Fa unes setmanes, La Vanguardia publicava una enquesta que alertava del creixement exponencial a Catalunya de Vox i Aliança Catalana (organitzacions racistes per definició) i, a la seu d’alguns partits, van saltar les alarmes.

Vox va començar a tenir carta de naturalesa a Catalunya com a conseqüència del procés i creix a un ritme equivalent al que ho fa la formació a tot l’Estat. En canvi, Aliança Catalana és un partit sorgit a rebuf dels atemptats del 17-A del 2017, ocorreguts a Barcelona i Cambrils, i es troba en plena expansió. Liderat per Sílvia Orriols, actual alcaldessa de Ripoll, cada cap de setmana muntan un bon grapat de carpes repartides pel territori per distribuir propaganda, mentre els seus dirigents parlen directament amb la ciutadania, una cosa que els partits clàssics pràcticament han oblidat.

Les reaccions a aquesta proximitat i al que suposa no s’han fet esperar. Els partits independentistes ja noten l’alè del nacionalpopulisme al clatell. Per això, els alcaldes de Junts estan força nerviosos i han demanat a Carles Puigdemont que aixequi el cordó sanitari als d’Orriols perquè els estan menjant terreny, i que el partit sigui més procliu a pactar amb el PSC, ja que entenen que s’estan quedant aïllats.

A nivell estatal, el PP va desorientat: al carrer Génova saben que tenen una via d’aigua per on se’ls escapen vots a raig que van a parar a Vox. I aquí sorgeixen les dues ànimes del partit: mentre uns reclamen moderació i prudència, els que comulguen amb el trumpisme castís d’Ayuso pressionen per situar-se encara més a la dreta que Abascal. Ho vam veure fa uns dies en un ple de l’Ajuntament de Madrid, on els populars tenen majoria absoluta. Tanmateix, el PP va donar suport a una proposta de Vox perquè sigui obligatori informar les dones que volen avortar sobre les suposades conseqüències del síndrome postavortament (quelcom que no té la més mínima base científica). Així, els treballadors dels espais d’Igualtat, dels centres de Madrid Salud i del Samur Social, tal com van acordar PP i Vox, hauran de transmetre aquesta informació de manera obligatòria, verbal, escrita, permanent i visible als seus espais.

Seria poc rigorós no dir que l’alcalde, Martínez Almeida, ha rectificat afirmant que “el síndrome postavortament no és una categoria científica”. La pregunta, doncs, és òbvia: per què el seu grup municipal va donar suport a aquesta barbaritat? Però no perdem el fil i tornem al tema estrella: la immigració.

Davant les evidents tensions internes que carreguen l’ambient dins el PP, fa unes setmanes els barons territorials es van reunir a Múrcia per calmar les aigües i presentar les línies mestres del seu programa sobre immigració, basat en 20 apartats. Entre altres coses, Feijóo va proposar posar en marxa un visat per punts per a immigrants, condicionat a feines en sectors on falta “mà d’obra” i amb una “cultura” propera, com la hispanoamericana.

És a dir, una mena de carnet per punts on la millor nota s’obté per posseir determinades característiques, premiant més a qui vulgui treballar en sectors amb manca de personal i també a aquells amb cultures més afins. A millor puntuació, més possibilitats de residir al país. Una proposta que, com a mínim, és discriminatòria per raons d’origen, a més de xenòfoba, ja que s’ha elaborat sense la informació prèvia necessària. Sembla que Feijóo ignora que el problema no ve d’aquí: actualment, de cada 10 persones que arriben a Espanya, 7 provenen d’Europa i Llatinoamèrica i només 3 d’altres llocs.

És realment lamentable que el primer partit de l’oposició —i que potser governarà algun dia Espanya— no sigui conscient que la immigració és indispensable, tant per al nostre país com per a la resta d’Europa, en un context en què les taxes de natalitat estan molt per sota del nivell de reemplaçament de la població (2,1 fills per dona); a Espanya, al voltant d’1,2.

Sense immigrants, viuríem en una Espanya minvant, que podria reduir-se a 38 milions d’habitants el 2050. La contribució dels immigrants al PIB està prop del 25%. Fa pocs mesos, l’OCDE alertava sobre les greus conseqüències que podria tenir per a Espanya la reducció de la immigració. Sectors com el turisme, la construcció, l’agricultura, el servei domèstic i l’atenció a la gent gran deixarien de funcionar.

La immigració és el tema estrella de l’extrema dreta als seus programes perquè genera baixes passions i és determinant en la difusió de la ideologia racista i xenòfoba, embrió del feixisme rampant.
Vivim en un món incert, on les guerres i les catàstrofes es multipliquen. Els moviments migratoris que aquestes tragèdies provoquen trenquen la suposada estabilitat ètnica i cultural preestablerta.
Barcelona n’és un bon exemple: la població estrangera ronda el 20%, però això no ha provocat atur, perquè cada cop hi ha més ocupació. Per això venen els immigrants: busquen un futur millor per als seus fills. I no hi ha res més absurd que rebutjar allò que necessitem.

La qüestió de fons és que els partits d’ultradreta estan experimentant un creixement sideral arreu d’Europa, i aquesta febre ja ha arribat a Espanya. El problema sorgeix quan alguns, obsessionats per guanyar vots, donen veu a proclames racistes i xenòfobes en lloc de combatre-les amb arguments i sentit comú.