Europa prepara la seva pròpia "stablecoin"

Mentre gegants financers globals com Citi o Deutsche Bank han decidit crear el seu stablecoin internacional, Europa ha optat per una estratègia diferent: llançar la seva pròpia moneda digital, estable, recolzada per l'euro i sota un marc regulador europeu.  Aquesta iniciativa promet transformar la manera en què circula els diners a la Unió Europea.

Una de les nostres entitats bancàries centenàries, CaixaBank forma part d'un consorci de nou entitats —entre elles ING, UniCredit, Banca Sella, KBC, Danske Bank, DekaBank, SEB i Raiffeisen— que treballen en el desenvolupament d'una stablecoin ancorada a l'euro. El projecte, emparat pel nou Reglament Mica (Markets in Crypto-Assets), aspira a oferir una alternativa digital, segura i regulada per a pagaments instantanis i transfronterers. L'emissió està prevista per a la segona meitat de 2026, i ja s'ha constituït als Països Baixos una societat que sol·licitarà llicència com a institució de diners electrònics, sota la supervisió del Banc Central neerlandès.

La "stablecoin europea" permetrà efectuar pagaments disponibles les 24 hores, transaccions internacionals de baix cost, liquidacions automatitzades i operacions amb actius digitals. A més, cerca aprofitar la tecnologia blockchain per a millorar l'eficiència dels pagaments minoristes i majoristes. El projecte reforça l'autonomia estratègica d'Europa enfront del domini de les stablecoins en dòlars i controlades per companyies estatunidenques.

Més enllà de la innovació tècnica, aquesta iniciativa té un component geopolític evident: garantir que Europa mantingui el control sobre els seus propis diners digitals. En un escenari on les stablecoins privades i les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC) es multipliquen, la stablecoin europea pretén assegurar que els pagaments digitals no depenguin d'infraestructures o monedes externes.

El gran avantatge és que es tracta d'un projecte dins del marc Mica, la qual cosa significa que estarà subjecte a les mateixes exigències de transparència, auditoria i protecció d'usuaris que les institucions financeres tradicionals.

El marc Mica (Markets in Crypto-Assets Regulation) és la primera gran normativa europea que regula de manera integral els criptoactivos, incloent-hi les stablecoins. Aprovat en 2023 i en ple procés d'aplicació iniciat en 2024 i que finalitzarà en 2026, el seu objectiu és donar seguretat jurídica a un sector que fins ara operava amb escassa supervisió. Estableix regles comunes per a tota la Unió Europea, imposant requisits a les empreses que emeten o gestionen criptoactius, com exchanges, custodis o emissors de tokens. Amb això, cerca protegir als consumidors, garantir l'estabilitat financera i fomentar la innovació sota un marc homogeni.

En el cas de les stablecoins, Mica exigeix que els emissors comptin amb un suport total en actius segurs, estiguin supervisats per una autoritat nacional i garanteixin la conversió immediata a la moneda de referència. A més, hauran de publicar informes periòdics de transparència sobre les seves reserves. Aquest marc converteix a Europa en pionera en la regulació dels actius digitals i permet que iniciatives com la stablecoin europea impulsada per CaixaBank , #ING o UniCredit es desenvolupin en un entorn segur i legal, reforçant la sobirania i la confiança en els diners digitals europeu.

Encara que, no obstant això, el repte serà guanyar la confiança del mercat: perquè aquesta moneda estable funcioni, haurà de demostrar que és tan segura i líquida com els diners dipositats en els bancs.

Encara que els obstacles que enfronta aquesta iniciativa no són menors. La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va advertir  del risc de “privatitzar els diners” si els bancs comercials emeten les seves pròpies monedes digitals, i José Luis Escrivá, governador del Banc d'Espanya, ha expressat temors sobre la possibilitat de fugida de dipòsits cap a les stablecoins en moments d'incertesa.

També persisteixen desafiaments tècnics i de governança: coordinar a nou bancs de diferents països amb normatives i sistemes tecnològics diversos requerirà acords sòlids sobre interoperabilitat, estàndards de seguretat i presa de decisions conjuntes. 

I cal assenyalar, arribats a aquest punt, que el consorci europeu que impulsa la creació d'aquesta stablecoin europea recolzada per l'euro està format per bancs amb perfils molt similars, CaixaBank, #ING, UniCredit, Banca Sella, KBC, Danske Bank, DekaBank, SEB i Raiffeisen. Tots ells comparteixen una estructura de banca universal, que combina l'atenció a clients particulars amb serveis a empreses i institucions. Aquesta característica els permet tenir una base sòlida d'usuaris i canals digitals ja consolidats, un element clau per a introduir una moneda digital que pugui ser utilitzada tant per ciutadans com per empreses en el dia a dia.

A més, es tracta d'entitats amb una presència clarament paneuropea i una visió transfronterera dels serveis financers. Operen en diversos països de la Unió Europea, la qual cosa les fa especialment sensibles a les ineficiències actuals en els pagaments internacionals dins del mercat únic. En aquest context, la stablecoin europea que proposen es presenta com una eina capaç de simplificar i abaratir les transaccions transfrontereres, permetent una integració real del sistema financer digital europeu.

Un altre punt comú entre aquests bancs és la seva forta aposta per la digitalització i la innovació tecnològica. CaixaBank és un dels líders en transformació digital al nostre país; ING va ser pionera en banca online; UniCredit i KBC han desenvolupat plataformes fintech pròpies; i entitats nòrdiques com SEB o Danske Bank se situen a l'avantguarda en pagaments instantanis i open banking. Aquest bagatge digital compartit és fonamental perquè el projecte pugui secundar en la tecnologia blockchain i garantir operacions segures, ràpides i disponibles les 24 hores.

Finalment, totes les entitats implicades comparteixen un compromís amb la regulació europea i la sobirania financera del continent. La seva iniciativa s'emmarca en el Reglament Mica, que regula els criptoactivos i les stablecoins a la UE, i respon a un objectiu comú: reforçar l'autonomia monetària de l'euro enfront de les monedes digitals dominades pels Estats Units o Àsia. D'aquesta manera, aquesta aliança  no sols persegueix modernitzar els pagaments, sinó també consolidar una infraestructura financera europea sòlida, segura i competitiva en la nova economia digital.

Si el projecte té èxit, podria enfortir el paper de l'euro en l'economia global i reduir la dependència del dòlar en els mercats digitals. Però també obriria un nou escenari de competència entre diferents formes de diners: monedes digitals de bancs centrals, stablecoins privades i solucions híbrides recolzades per consorcis financers.

Aquest projecte transfronterer cerca que el futur dels diners europeus sigui digital, però també sobirà. En un moment en què la confiança i la tecnologia s'han tornat inseparables, la stablecoin europea podria convertir en la pedra angular d'una nova era financera: més ràpida, més eficient i, sobretot, més europea des d'un enfocament de treball prudent i regulat com el promogut per aquesta iniciativa.

Europa prepara la seva pròpia "stablecoin" i aquesta serà una realitat, l'any que ve, en 2026.