La pau ha acabat amb la guerra a Gaza! Trump, el seu gran valedor

Aquest dilluns no és un dia qualsevol: és una jornada en què tothom sent que l’esperança ha tornat al món, especialment a Gaza i a Israel. La declaració de l’alto el foc fa només uns dies, després de l’acord assolit, ha fet possible que Hamàs lliuri les 20 persones que tenia retingudes i els cadàvers de 28 persones més. Israel, a canvi, ha deixat lliures més de 1.700 presos; la majoria d’ells havien estat detinguts durant la invasió, i d’altres feia anys que eren a les presons d’Israel.

Amb aquest intercanvi, dut a terme al matí, es posava fi al patiment dels ostatges i dels presoners. L’intercanvi, esperat per ambdós bàndols, ha fet que els carrers de Tel Aviv estiguessin més deserts que altres dies. La gent o bé s’havia concentrat a la Plaça dels Ostatges per celebrar l’alliberament, o bé s’havia quedat a casa veient la televisió i seguint l’arribada dels seus compatriotes després d’aquest temps privats de llibertat.

Mentrestant, a la part palestina, centenars de famílies es reunien a Ramallah i a la ciutat de Jan Yunis, esperant els alliberats en aquest intercanvi entre Israel i Hamàs. No tots els presos alliberats han arribat a aquestes dues ciutats, ja que més d’un centenar d’ells —els que Israel considera més “conflictius”— han estat deportats a tercers països, cosa que significa que no es podran reunir amb les seves famílies.

Aquesta operació d’intercanvi ha complert el primer acord del Pla de Pau, que s’havia negociat fa pocs dies i que aquest dilluns a la tarda es signava a Egipte, on els líders mundials han participat en la cimera. L’acte s’ha iniciat amb quatre hores de retard a causa que el president dels EUA, Donald Trump, havia allargat la seva estada a Israel.

La signatura ha anat a càrrec del mateix president Trump; del president egipci, Abdel Fattah el-Sisi; de l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad Al Thani; i del president turc, Recep Tayyip Erdogan: els països que han estat directament implicats en les negociacions per arribar a un acord que posés fi a la guerra a Gaza.

Deia Lope de Vega: “Més val pobresa en pau que en guerra mísera riquesa.”

Si observem el que ha estat la lluita pels ostatges i els desastres i calamitats que han tingut lloc a Gaza, es poden veure les dues cares d’una mateixa moneda. Amb el pas dels dies s’oblidarà el problema dels ostatges —ja són a casa—, i el focus es concentrarà en Gaza: la seva rehabilitació, lenta, desescombrar i comprovar què s’amaga sota les runes. Serà una tortura diària per a les persones que ho han perdut tot i que han de començar de nou des de menys que zero.

La inquietud dels palestins continua present. Amb el retorn dels ostatges a casa seva, Netanyahu respectarà els acords o només és una treva curta? És significatiu que el primer ministre israelià no hagi estat present en la signatura de l’acord de pau, on sí que hi era el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs.

Potser l’absència de Netanyahu es deu al fet que Donald Trump, l’estrella de la cimera, envoltat de líders mundials, representa un avís que Gaza ja no està sota la seva autoritat exclusiva. La guerra ha acabat, com insisteix Trump, i és el moment en què d’altres prendran el control sota la “direcció” dels Estats Units, que s’envoltarà d’aquelles persones que li puguin ser més útils.

Cal reconèixer a Trump el paper important que ha tingut en obligar Netanyahu a acceptar el tractat de pau. Alguna cosa bona ha fet, aquesta vegada. El preu? Ho sabrem.

L’important ara, aquest dilluns concretament, és que és temps de celebració, perquè la guerra ha acabat. Ja hi haurà temps per continuar analitzant tot el que ha passat i demanar responsabilitats tant a Hamàs, per haver matat 1.195 persones jueves —un crim sense cap justificació—, com a Netanyahu, pels 63.000 assassinats de palestins. Però ja hi haurà temps per arribar a aquest punt.

Ara toca celebrar la fi de la guerra, l’intercanvi de presoners, la reconstrucció de Gaza i ajudar a la recuperació d’un poble que ha sabut sobreviure amb dignitat i que ha estat capaç de tornar a omplir els carrers.