Trump, el rei del món i Infantino, el rei del futbol: un duo molt especial

Es diu amb massa freqüència que les lleis, els estatuts, estan per saltar-se’ls ,clar, no tothom, sinó qui pot fer-ho, una minoria de l’elit. Els estatuts de la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació), en el seu article 4, diuen clarament que: “La FIFA es declara neutral en matèria de política i religió. Es contemplen excepcions en els casos que afectin els objectius estatutaris de la FIFA”. A més, en el seu codi ètic es contempla que els seus membres “tindran l’obligació de mantenir una posició política neutral, conforme als principis i objectius de la FIFA, les federacions, les lligues i els clubs...”.

Tot això explicat més amunt (hi ha més) hauria de ser important per a la persona que presideix la institució mundial del futbol, Gianni Infantino, un personatge que no té ni un pèl de ximple  i entén de negocis com ningú. Del que no sembla adonar-se és del text dels estatuts de l’organisme. Alguna cosa que indica els principis ètics del personatge.

La FIFA i la UEFA (de la qual provenia Infantino) no han estat exemptes d’escàndols i suborns; els seus anteriors presidents van ser apartats per això. L’arribada d’Infantino a la presidència ha portat un dels escàndols que han estat tapats com si no hagués passat res: el Mundial de Qatar, regat amb petro­dòlars que han servit per ocultar tot el succeït durant la construcció dels estadis, on van morir molts treballadors, i on les condicions laborals van deixar al descobert l’esclavitud del segle XXI, sense oblidar el tracte a les dones i als homosexuals. Infantino, en acabar el Mundial, va haver d’anar a una bona sessió de massatges terapèutics per al coll, que s’havia quedat bloquejat de tant girar-lo cap a un altre costat.

Aquest dilluns, en la signatura de l’acord de pau que va tenir lloc a Egipte, enmig dels líders mundials que van prendre part en l’acte, es veia Gianni Infantino entre ells com un més, sense ser president de govern ni pertànyer a la reialesa. Ha tingut alguna cosa a veure? És evident que no. El seu mèrit: ser amic del president dels EUA, Donald Trump,que no és poc, que el passeja per on més li convé, sent un “fidel escuder”. Les relacions de Trump i Infantino tenen a veure amb els negocis; entre altres, són aliats en la indústria esportiva global. Infantino va justificar la seva presència a l’acte dient que es devia a la invitació personal de Trump i a la seva “vocació” d’ajudar en la reconstrucció dels camps esportius destruïts. Més negocis compartits? Per cert, Infantino va realitzar el viatge en un jet privat, cortesia de Qatar.

La posició del president de la FIFA està sent ja qüestionada per membres de l’organisme, acusant-lo de trencar la pretensió de neutralitat política que la FIFA defensa i es compromet a mantenir per llei. Infantino ha abandonat tota pretensió de neutralitat política i ha deixat palès que s’ha posat del costat de Donald Trump i Benjamín Netanyahu.

L’estreta relació d’Infantino amb Trump és més que evident i ni se n’amaga. Els negocis són el nexe d’unió entre l’amo del món —que es considera Trump— i el “rei del futbol”, com li diu el president dels EUA a Infantino. Poderós cavaller és don Diners. Infantino, que viu a cos de rei, està sent massa ostentós; té gent ja cansada dels seus actes, li està movent la cadira i, si no va amb compte, pot acabar com el seu predecessor. Tácit deia: “En un esperit corromput no hi cap l’honor”.