Decisions que importen molt

En política, els símbols importen tant com les decisions tècniques. I el recent contracte de telecomunicacions adjudicat per la Generalitat a Catalunya apunta, més enllà de la lletra petita, a una voluntat clara: reforçar la sobirania digital pròpia. El Govern de Salvador Illa ha atorgat a les empreses Sirt i Conecta —dues firmes locals que han constituït una UTE (Unió Temporal d’Empreses)— el desplegament d’una xarxa pública de fibra òptica amb el suport tecnològic de Huawei. El projecte, conegut com a XCAT, connectarà més de 5.400 seus i serveis públics abans del 2031, amb un pressupost total proper als 201 milions d’euros, dels quals 127 milions corresponen a aquesta primera fase licitada.

Sirt i Conecta: dos actors locals en un escenari global

Sirt, una societat limitada en mans de dos socis a través d’estructures empresarials diferents, està especialitzada en telecomunicacions, xarxes i ciberseguretat. Conecta (també coneguda com a Connecta), per la seva banda, opera en l’àmbit de les infraestructures digitals i la connectivitat pública. Ambdues han guanyat notorietat després d’adjudicar-se aquest contracte estratègic, que cobrirà infraestructures crítiques com hospitals, jutjats, comissaries i centres educatius. Cal destacar que l’import de la licitació supera els ingressos que ambdues empreses van registrar individualment el 2024, fet que afegeix una dimensió de risc i ambició al projecte.

La Generalitat ha defensat que la seva oferta va ser la millor valorada tècnicament, superant gegants com Telefónica, Orange i Vodafone. Tanmateix, la decisió ha generat inquietud al sector, especialment perquè el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), organisme responsable de l’adjudicació, està dirigit per un exdirectiu de Huawei. Aquest vincle, sumat a l’ús previst de tecnologia xinesa, ha afegit un component de desconfiança al ja sorprenent resultat.

Huawei i l’“illa catalana” a Europa

L’ús de tecnologia de Huawei, en plena advertència de la Comissió Europea sobre els riscos de dependre de proveïdors xinesos, introdueix un matís geopolític en allò que, en aparença, era una licitació tècnica. La Generalitat insisteix que el procés compleix totes les garanties legals i que la presència del proveïdor xinès no compromet la seguretat de la xarxa. Però si realment no la comprometés, per què s’estan oferint tantes explicacions sobre una licitació adjudicada per altes puntuacions tècniques?

La controvèrsia no és nova. Brussel·les considera Huawei un proveïdor d’“alt risc”, i diversos Estats membres han prohibit la seva participació en infraestructures crítiques per por a la ingerència estrangera.

Contractes adjudicats i anul·lats: un patró inquietant al nostre país

En els darrers anys, Huawei ha protagonitzat diverses adjudicacions rellevants al nostre país, moltes d’elles posteriorment anul·lades. Aquest 2025, la companyia va ser seleccionada per instal·lar equips a RedIRIS, la xarxa pública de fibra òptica del Ministeri de Transformació Digital, per un valor de 10 milions d’euros. El contracte va ser cancel·lat poc després per motius d’“estratègia digital i autonomia estratègica”, encara que la realitat és que Huawei forma part de RedIRIS, malgrat l’anul·lació d’aquest contracte, perquè aquesta xarxa concreta compta amb equips de comunicació fabricats per l’empresa xinesa, que actualment estan plenament operatius.

També va guanyar Huawei un contracte de 12,3 milions d’euros per gestionar l’emmagatzematge digital d’escoltes judicials ordenades per jutges i fiscals, sota supervisió del Ministeri de l’Interior i del de Defensa. Aquest projecte va ser igualment anul·lat després de les crítiques del Partit Popular i les advertències sobre la possible exposició de dades sensibles.

Taiwan i el Tibet al retrovisor de la Xina

El context no pot ser més irònic. Al Mobile World Congress 2025, celebrat a Barcelona, Huawei va ser l’empresa convidada destacada, acaparant titulars pels seus avanços en intel·ligència artificial i xarxes 5G. Tot això mentre Europa reforça el seu discurs de precaució davant l’expansió tecnològica xinesa i Brussel·les observa amb lupa Huawei.

Alguns han vinculat aquesta licitació amb la paraula “independència” i la seva significació independentista a Catalunya, però convé matisar. El 2017, durant el “procés”, el Ministeri d’Afers Exteriors xinès va ser contundent: per a la Xina, Catalunya és “una part inseparable d’Espanya”. El principi d’integritat territorial i no ingerència guia la seva política exterior, com passa amb Taiwan i el Tibet. Per tant, la presència de Huawei a Catalunya no ha d’interpretar-se com una aliança política amb l’independentisme, sinó com una relació estrictament comercial. La Xina prioritza l’estabilitat i la cooperació econòmica amb els seus socis europeus, i difícilment s’alinearia amb un moviment secessionista que pogués inspirar tensions internes a les seves pròpies regions en disputa. És senzill, clar i de fàcil comprovació geopolítica.

El partit es juga sobre el tauler de control de la cadena tecnològica mundial

Com recordava en l’article “Con las luces puestas”, el que està en joc no és només qui instal·la la fibra, sinó qui controla la cadena tecnològica que la fa possible. Els minerals estratègics i terres rares, en la seva majoria controlats per la Xina, són la base de tota infraestructura digital moderna. Però el nostre país compta amb algunes d’aquestes mines, i la seva explotació esdevé, així, un actiu estratègic vital.

Catalunya, per la seva banda, aspira a una veritable sobirania tecnològica. I a través d’una estratègia industrial pròpia, està construint una infraestructura integral que abasta des de servidors i ciberseguretat fins al disseny i la futura fabricació de xips. L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya exerceix un paper clau en la protecció de xarxes institucionals i en el reforç de la confiança digital, mentre que el disseny de semiconductors emergeix com un dels sectors més prometedors.

El projecte més emblemàtic és la futura fàbrica de xips Innofab, ubicada a Cerdanyola del Vallès, al costat del Sincrotró Alba i la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb una inversió propera als 400 milions d’euros, Innofab aspira a ser una instal·lació pionera a Europa, enfocada en la producció de xips innovadors que no repliquin els models asiàtics, sinó que explorin noves arquitectures i materials.

En paral·lel, Catalunya presidirà el 2026 l’Aliança Europea de Regions de Semiconductors, consolidant el seu paper estratègic al mapa continental i coordinant una xarxa de més de 250 actors —entre universitats, centres tecnològics i empreses—. Tot i això, el repte continua sent enorme: Europa encara està lluny d’igualar el múscul inversor de gegants com TSMC o Nvidia. Per això, l’aposta catalana se centra en la diferenciació i la innovació, amb l’objectiu de liderar el desenvolupament de xips de nova generació que impulsin la competitivitat i l’autonomia tecnològica del continent.

Catalunya vol ser autosuficient

Perquè no n’hi ha prou amb desplegar fibra òptica; cal dominar tot l’ecosistema —des dels servidors fins a la ciberseguretat i la fabricació de xips—, un terreny en què Europa encara no és autosuficient.

I aquí sorgeixen les preguntes clau: fins a quin punt pot un govern autonòmic desenvolupar una xarxa sobirana sense xocar amb la normativa estatal i europea? Quins riscos implica dependre d’un soci tecnològic assenyalat per Brussel·les com a “d’alt risc”? I què significa realment “sobirania digital” en un món interconnectat i geopolíticament tens?

Més enllà dels titulars, l’operació revela un canvi de paradigma: l’autonomia de Catalunya comença a mesurar-se en cables, xips i servidors mitjançant l’impuls del múscul públic. I aquest tipus de decisions, importen molt.