La cruïlla de Junts: Puigdemont o salvar el partit

“Allò que no pot ser, no pot ser i a més és impossible”. Aquesta frase s’atribueix al torero cordovès Rafael Guerra Bejarano, conegut com a “Guerrita”, un torero amb molt sentit de l’humor. Va morir fa ja 80 anys, i algunes de les seves frases, amb aquell accent andalús que el feia especial, continuen tenint gràcia i defineixen bé algunes situacions.

Amb aquesta frase podem fer un símil amb la situació que està vivint el partit de Carles Puigdemont, Junts. Una situació en què, volent tenir lligat al president del Govern i al propi Partit Socialista per aquells 7 vots que necessita al Congrés per tirar endavant les seves propostes, a canvi de demandes, moltes de les quals seran impossibles de complir: els jutges no estan per la labor de l’amnistia per a Puigdemont i alguns dels fugitius; l’oficialitat del català a Europa (per molt que ho intenti el Govern, de moment no serà possible); incidir en una nova consulta; el control de la immigració, i alguna altra qüestió que serà, de moment, gairebé impossible d’assolir.

Amb l’incompliment que consideren els de Junts que està realitzant el Govern i després de tantes amenaces de no donar suport a les seves propostes, aquests dies la portaveu del partit al Congrés, Miriam Nogueras, des de la tribuna, com és habitual, va amenaçar amb partir peres amb els socialistes i donar-los on més els fa mal: no donar suport a les votacions. Alguns ho han pres com una amenaça més, com allò de “que ve el llop”: ningú del poble es creia les mentides del pastor, fins que finalment va arribar el llop i es va menjar les ovelles.

Serà capaç Puigdemont de posar en ordre el Govern de Sánchez? Ho intentarà, però no entrarà en l’episodi de donar suport a una moció de censura amb PP i Vox. Fins aquí ho té clar; per això es parla de perdre vots.

Aquest diumenge, el fugitiu convocarà un nou conclave per decidir si de debò duen a terme les amenaces o no, si trenquen les relacions amb el Govern, deixen sense efecte les reunions mensuals amb Zapatero per al seguiment dels temes pactats, i li demanen a Sánchez que convoqui eleccions. Dos temes que hauran d’aprovar els reunits aquest cap de setmana a Perpinyà. No ho tenen fàcil els participants a la reunió, considerant que no han aconseguit prou de Sánchez i la pressió que tenen per la pujada a les enquestes de Silvia Orriol, la líder d’Aliança Catalana, que s’està enduent vots, militants i càrrecs.

Per als de Junts, trencar amb el PSOE no és bo per als que estan fugits i volen tornar com més aviat millor a Catalunya. En aquest tema, amb el PP ho tenen molt complicat: no estan per la labor. Amb els socialistes els anirà millor. Ara bé, a Puigdemont i companyia els interessa el Govern de Pedro Sánchez per un tema personal. I a Junts també? Hi ha dubtes, i més d’un creu que no es pot sacrificar el partit per ells, que es quedaran en mínims de representació. Amb governs del PP, a Junts li anava molt bé: l’augment de vots havia estat molt bo. Encara hi ha gent que recorda “contra el PP, les coses van millor i pugen els vots”. Si arriben a Moncloa els populars, podria revertir les dades de les enquestes, segons comenten més d’un militant i exalts càrrecs. Enyoren aquells temps de “com pitjor, millor”.

Així que els de Junts tenen sobre la taula dues qüestions trascendentals: o donen suport al PSOE per salvar Puigdemont, o demanen eleccions perquè governi el PP i ells reiniciïn la seva lluita per recuperar vots, tornant de nou a posar sobre la taula els que creuen en allò del referèndum, la independència, “Espanya ens roba” i totes aquestes coses que ja es coneixen. El problema ara és que s’han vist massa coses i molts dels seus seguidors estan cansats de tot el viscut i dels incompliments d’aquells que els prometien Ítaca, i només van arribar als carrers de Barcelona, on els alborotadors van aprofitar l’ocasió per destrossar tot el que trobaven al seu pas.

I parafrasejant a Guerrita: “Allò que no pot ser, no pot ser i a més és impossible”. Es complirà la faula del pastor i el llop?