La humanitat es troba davant un canvi de paradigma que podria redefinir les bases mateixes del poder global. La computació quàntica, segons Bank of America, representa una revolució tecnològica d'una magnitud comparable al descobriment del foc. Aquesta comparació no és hipèrbole: parlem de màquines capaces de resoldre en un segon el que a un ésser humà li prendria 50 quintillons d'anys, és a dir, 3.6 mil milions de vegades l'edat de l'univers. El potencial d'aquesta tecnologia no sols resideix en la seva capacitat de càlcul, sinó en el seu poder per a reconfigurar indústries senceres, alterar l'economia global i redefinir la seguretat digital. En aquest context, no resulta exagerat parlar d'un nou ordre mundial en gestació.
Encara estem en les albors de l'era quàntica. Els errors en els sistemes i la inestabilitat dels qubits limiten el seu rendiment, però els experts preveuen que per a 2033 la computació quàntica serà plenament funcional i útil en la pràctica.
Un qubit és com una versió quàntica del bit, la unitat bàsica d'informació que usen els ordinadors. Mentre que un bit clàssic sol pot ser 0 o 1, un qubit pot ser 0 i 1 al mateix temps, gràcies a una propietat anomenada superposició. Imagina una moneda girant en l'aire: mentre està girant, no és ni cara ni creu, sinó una mescla d'ambdues. Aquesta capacitat permet als ordinadors quàntics provar moltes possibilitats alhora, resolent en segons problemes que als ordinadors actuals els prendrien milers d'anys.
Perquè els avanços en la qualitat i fidelitat dels qubits estan acostant aquesta frontera. Quan arribi, el seu impacte serà transversal: des del descobriment de fàrmacs fins a la logística, passant per la criptografia i la ciència de materials. Per això, Bank of America estima per a aquest nou escenari, un mercat de 2.000 milions de dòlars en 2035, encara que el veritable valor podria equiparar al del PIB global.
Però el més inquietant és la possible convergència entre la computació quàntica i la intel·ligència artificial generativa. D'aquesta unió podria emergir una “intel·ligència artificial Superior”, amb capacitats que farien semblar primitives a les màquines actuals. En aquesta carrera, qui domini la infraestructura quàntica controlarà el coneixement, la innovació i, probablement, la política internacional. Per aquest motiu no sorprengui que les inversions ja superin els 42.000 milions de dòlars, amb la Xina liderant el 35% d'elles. La “carrera quàntica” no és només tecnològica: és una pugna pel lideratge global del segle XXI. I, com va ocórrer amb el foc, només els qui aprenguin a dominar-lo marcaran la destinació dels altres.
I en aquesta carrera Catalunya està construint un ecosistema quàntic propi, combinant recerca capdavantera, talent acadèmic i startups especialitzades. La Universitat Politècnica de Catalunya ofereix ja un màster en Quàntum Science and Technology, mentre que el clúster Quàntum CAT agrupa universitats, centres tecnològics i empreses per a impulsar la computació, la comunicació i la detecció quàntica. En l'àmbit empresarial, destaca Qilimanjaro Quàntum Tech, amb seu a Barcelona, empresa dedicada a desenvolupar processadors quàntics analògics i híbrids. Aquest teixit emergent demostra que Catalunya busca el seu espai en aquesta nova economia, quàntica.
El repte, no obstant això, no és menor. La carrera quàntica global exigeix inversió sostinguda, infraestructures d'alt nivell i una estreta col·laboració entre el món acadèmic i la indústria. Catalunya compta amb una sòlida base científica i tecnològica, però necessitarà reforçar la seva aposta de col·laboració pública-privada si vol competir en aquest tauler internacional. A més, pot aprofitar les seves fortaleses en sectors com la química, la logística portuària o els materials avançats per a especialitzar en aplicacions quàntiques d'alt valor afegit.
La computació quàntica no és només una promesa científica: és una aposta estratègica pel futur del coneixement i la sobirania tecnològica. Si Catalunya aconsegueix mantenir el ritme i consolidar el seu ecosistema quàntic, podria situar entre els nodes europeus que defineixin com s'escriu aquest nou ordre mundial. Perquè en el segle XXI, la sobirania no es mesurarà únicament en recursos naturals, sinó en la capacitat de gestionar la informació en l'àmbit quàntic. Davant aquest escenari Catalunya es mostra ambiciosa.
Escriu el teu comentari