És el PP actual una gàbia de grills?

Aquests dies, veient com està el panorama polític, el paper que juga cada líder en actiu i els que ho han estat (alguns, més joves, mai no han marxat), es té la sensació que la política està vivint com en una gàbia de grills a l’espanyola. Perquè, per a la cultura xinesa, els grills són vistos com a símbols de bona sort i prosperitat, i per als xinesos tenir a casa un grill és un presagi positiu. Mentre que, a Espanya, significa una situació de gran desordre, confusió i molt de soroll, aldarull, i on la gent no s’entén.

El PP està enfeinat a València per escollir el successor de Carlos Mazón, el president que ha “dimès” i segueix en funcions fins que n’elegeixin un de nou. La clau del pròxim candidat a presidir València és a les mans de Vox, és a dir, d’Abascal, que controla amb mà de ferro el seu partit (cortijo). Les condicions tenen a veure amb les idees del partit ultra. Si no les accepten, els populars no tindran president i el resultat és clar: eleccions, que no convenen al PP valencià, tenint en compte el desastre de la DANA i l’actuació del govern Mazón, així com el seu suport fins fa ben poc del líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, que es va enfangar fins al coll.

Per si no n’hi hagués prou, l’estat d’ànim de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no és bo; fins i tot ha tingut alguns petits trasbalsos de salut. No és per menys, després de les declaracions de la seva parella (que no nòvio) davant les seves senyories, que no han estat gaire bones. A això s’hi afegeix el paper de la seva mà dreta, ideòleg i escriptor de discursos, Miguel Ángel Rodríguez, que va quedar ben retratat.

A aquest panorama cal afegir-hi la convocatòria d’eleccions a Extremadura, que ha fet la seva presidenta veient que és el millor moment per a ella i el seu partit, davant el panorama que viuen els socialistes extremenys i el seu candidat pel cas del germà del president del Govern, Pedro Sánchez. Però no és l’únic problema que té damunt Feijóo. A Andalusia, el govern de Moreno Bonilla, amb els cribratges del càncer a diversos milers de dones, afronta un tema gens menor, tant a nivell de salut com per les conseqüències que té per a les afectades, algunes amb resultat de mort. Això passa a pocs mesos de les eleccions a la comunitat, i temen que la situació no els beneficiï gens; temen pagar a les urnes les conseqüències.

En tots els casos que té ara el PP hi ha un denominador comú: Vox, que té la clau de la governabilitat ara a València, d’aquí a menys de dos mesos a Extremadura, després a Castella i Lleó i, per què no, en una possible victòria de Feijóo, que, segons les enquestes, puja com l’escuma a costa dels populars. Abascal s’ho està passant d’allò més bé amb aquesta situació en què té la clau i el poder d’utilitzar-la. Està fent pagar al líder popular “les seves sortides de to” contra Vox, no fa gaire temps. Abascal està aplicant el refrany que diu: “on les donen, les prenen”. El problema de la venjança, com deia Confuci, és que “abans de començar un viatge de venjança, cava dues tombes”.

El PP sembla que està ficat en una gàbia de grills espanyola, i fins que el líder popular faci callar els seus companys, s’imposi amb un criteri únic i deixi de fer tombarelles com fins ara, la gàbia continuarà sent un lloc sorollós i ingovernable. Així pensa governar un país? Haurà de preguntar-l’hi a Abascal, que s’ho està passant d’allò més bé. Mentrestant, algú pensa en la ciutadania i en les seves necessitats? No.

Antigament es col·locava una gàbia de grills (als pobles) a les habitacions dels nens, perquè amb el seu peculiar “cant” espantava les aranyes. Ara seria bo tapar la gàbia amb un drap fosc que no deixi passar la llum i deixar que es matin entre ells, o que deixin d’emetre aquell so tan molest que és el cri-cri, o, com l’anomenen els estudiosos, l’estridulació. Un altre dia parlarem de les altres gàbies, que a tots els partits n’hi ha, encara que alguns intentin dissimular-les millor.