Alvise i Quiles: un duo de provocadors de la ultradreta

Que la gent jove sempre ha estat disposada a sortir al carrer per protestar per situacions, actuacions o decisions que consideren que no s’haurien de donar és una realitat. Sempre hi han estat, tot i que en algunes etapes donaven la sensació d’estar una mica “paralitzats”. Des de fa ja un temps, la comunitat estudiantil ha tornat de nou als carrers. És una bona senyal que els joves es preocupin pel que passa al país i protestin, reivindiquin. És un signe de bona salut democràtica: els joves s’impliquen en la vida política d’aquest país.

La situació, en aquests moments, és de preocupació quan pseudoperiodistes es converteixen en activistes que l’únic que busquen és la provocació. Aquest és el cas de Vito Quiles, la vergonya d’una bona part de la professió. La seva trajectòria va començar al Congrés dels Diputats, “assaltant” diputats amb preguntes que eren més acusacions que veritables preguntes. A les rodes de premsa marcava estil del que no hauria de ser un periodista, fins que els companys que cobreixen la informació parlamentària es van plantar. Tant se val, ell continuava a les xarxes socials atiant l’ambient. Com que allà ja no hi havia més on rascar, es va sumar a manifestacions, fent-se veure, agafant el megàfon i llançant les seves arengues, preludi de formar part d’una llista electoral en les pròximes eleccions, que està treballant de valent a les xarxes socials.

L’ultradretà Quiles té clar que un altre punt que pot reportar-li notorietat i adeptes són les universitats. Aquest és el seu objectiu actual. Anuncia la seva presència a les xarxes, no sol·licita permís per als seus actes i ja té marcat el resultat del seu míting. Reuneix els seus incondicionals i al davant es troba amb altres estudiants que no estan d’acord amb els seus actes, amb el seu ideari de feixista redomit, i surten a defensar la democràcia de la qual es val aquest provocador, que ha aconseguit el que pretenia: que els mitjans de comunicació parlin d’ell i mostrin aquestes imatges... Una operació de màrqueting gratuït. Però, qui hi ha darrere d’aquest individu? Qui el paga? Tot el que fa aquest individu, que es presenta a la universitat amb seguretat perquè el protegeixin, d’on surt? Quiles no viu de l’aire, sinó dels diners que rep. De qui?

El preocupant d’aquesta situació amb personatges com ell, que canten el Cara al Sol, que porten banderes preconstitucionals, que reivindiquen la figura del dictador Franco, que de pacífics no en tenen res, que usen la violència i generen odi, no pinta bé. És una nova etapa en què es reivindiquen temps passats del franquisme, que de cap manera van ser millors. La història que coneixen i prediquen (no s’han preocupat d’informar-se bé) no té res a veure amb la realitat: està manipulada. És curiós que reivindiquin la dictadura aprofitant-se de les llibertats de la democràcia. No respecten els resultats de les urnes i la seva meta és carregar-se tots els que no pensen com ells.

Un altre dels casos de manipulació és el de l’ara eurodiputat Luis Pérez, conegut com Alvise, un populista fundador d’un xiringuito anomenat Se acabó la fiesta (per cert, Quiles va participar en la seva fundació, però dos galls no poden estar al mateix corral). Amb aquesta verbositat que el caracteritza, va aconseguir els vots suficients per arribar al Parlament Europeu, on de seguida es va fer notar. Ara la institució europea ha posat en marxa el segon procediment per aixecar-li la immunitat parlamentària. Aquest procés s’està duent a terme a petició del Tribunal Suprem espanyol per investigar-lo per suposada finançament irregular del seu partit.

Aquest nou líder, la campanya del qual —com anunciava el nom del seu partit— deia que als polítics actuals, als quals titllava de corruptes, se’ls acabaria la festa. Aquests dos exemples de personatges no són els únics; n’hi ha uns quants més que les xarxes socials encumbren. És un perill que estiguin liderant projectes que en res beneficien la societat i que aconsegueixen atreure gent molt jove. Caldrà fer alguna cosa perquè no vagin a més: el racisme i la xenofòbia són les banderes d’aquest element, que no només no acaben amb la festa, sinó que se n’apoderen. Hi ha centenars de frases d’aquest eurodiputat bocamoll; una d’elles és: “Cada vegada hi ha més immigrants il·legals que no sabem si són violadors”. Una frase que defineix molt bé el personatge.