Descobriments físics silenciosos i poderosos

Recentment, la Xina ha aconseguit transmetre informació quàntica a més de 1.200 quilòmetres sense enviar matèria ni senyals tradicionals. L'experiment, realitzat amb el satèl·lit Micius, es basa en l'entrellaçament quàntic, un fenomen pel qual dues partícules comparteixen un estat comú sense importar la distància. Aquest avanç representa una fita en la carrera cap a la internet quàntica, una xarxa que promet comunicacions impossibles d'interceptar i velocitats pròximes a l'instantani.

A més, la Xina ha desplegat una xarxa terrestre entre Pequín i Shanghái i ha desenvolupat el supercomputador quàntic Zuchongzhi 3.0, amb 105 qubits. Aquest sistema ha demostrat superar en rendiment a processadors occidentals en tasques específiques, consolidant aparentment, la posició del país d'orient com a líder en la nova era de la computació quàntica.

Els Estats Units respon amb innovació tecnològica

Enfront de l'impuls xinès, els Estats Units lluita per mantenir el seu lideratge a través d'empreses com Google, IBM i Microsoft. En 2024, Google va presentar el seu xip quàntic Willow, una evolució de Sycamore , amb millores en estabilitat i escalabilitat. IBM treballa en processadors de 1.000 qubits mitjançant arquitectura modular, mentre que Microsoft aposta per la computació quàntica topològica, una tecnologia més robusta que utilitza partícules exòtiques anomenades anyones per a protegir la informació d'errors.

Aquestes iniciatives busquen aplicacions concretes en intel·ligència artificial, simulacions químiques, ciberseguretat i optimització logística, acostant la computació quàntica a l'ús més comercial.

Europa aspira a convertir en el "Quàntum Valley"

La Unió Europea va llançar en 2018 el programa Quàntum Flagship, amb una inversió de 1.000 milions d'euros durant deu anys. L'objectiu és convertir a Europa en la “Quàntum Valley” del món, amb ecosistemes d'innovació distribuïts a Alemanya, França, Països Baixos i Espanya. El programa se centra en quatre àrees clau: computació, simulació, comunicació i sensors quàntics.

Hi treballen, més de 5.000 investigadors, empreses i centres tecnològics agrupats en consorcis que busquen transformar el coneixement científic en solucions reals.  Cal recordar que en 2024 es va presentar la Strategic Research and Industry Agenda 2030, que defineix el full de ruta per a consolidar el lideratge europeu en aquesta tecnologia. L'impacte del programa va més enllà del tècnic: cerca garantir la sobirania tecnològica europea enfront de potències com la Xina i els Estats Units, que també competeixen pel domini quàntic. En fomentar la col·laboració entre universitats, startups i grans empreses, Quàntum Flagship pretén democratitzar l'accés a aquestes tecnologies i assegurar que Europa no sols sigui un actor rellevant, sinó un referent ètic i estratègic en el desenvolupament quàntic global. Aquesta visió de llarg termini podria redefinir la forma en què ens comuniquem, processem informació i entenem l'univers.

Catalunya lidera l'impuls quàntic a Espanya

Espanya s'ha integrat plenament en aquesta estratègia a través del projecte Quàntum Spain, llançat en 2022 com a part del pla Espanya Digital 2026. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) alberga el primer ordinador quàntic del país, basat en cúbits superconductors, i coordina el desplegament de simuladors quàntics accessibles des de la Xarxa Espanyola de Supercomputació.

Altres regions com Madrid, València, Bilbao, Andalusia i Galícia també participen activament, amb centres de recerca i hubs tecnològics. En total, més de 30 empreses i 14 centres tecnològics col·laboren en una xarxa que busca posicionar al nostre país com a actor rellevant en la carrera quàntica global.

Oxford demostra la teletransportació quàntica entre processadors

Però entre projectes i recerques, la Universitat d'Oxford, al Regne Unit ha aconseguit transmetre estats quàntics entre dos processadors separats físicament sense enviar matèria ni senyals convencionals. L'experiment, publicat en Nature, demostra que és possible connectar nodes mitjançant entrellaçament quàntic, sense necessitat de canals físics vulnerables.

Aquest experiment, realitzat amb una supercomputadora quàntica escalable i publicat en Nature, demostra que la transmissió d'estats quàntics entre nodes és possible i, sobretot, replicable en xarxes majors. Significa que la internet quàntica no sols podrà ser global, sinó modular: processadors connectats per entrellaçament, sense necessitat de canals vulnerables. Les implicacions són colossals. 

En Ciberseguretat, per exemple, la teletransportació quàntica garanteix seguretat absoluta: qualsevol intent d'espionatge altera l'estat quàntic i immediatament delata la intrusió. La velocitat frega l'instantani, sense dependre de cables ni satèl·lits convencionals. I l'escalabilitat —provada a Oxford— acosta aquestes tecnologies a l'ús comercial, des de comunicacions governamentals blindades fins a la connexió de supercomputadores quàntiques capaces de resoldre en segons problemes que avui triguen milers de milions d'anys. 

El que està en joc ja no és simplement qui desenvolupa el millor processador o aconsegueix la major distància d'entrellaçament. És la definició mateixa del futur digital. 

El país o regió que domini aquesta infraestructura tindrà un avantatge estratègic sense precedents en defensa, economia, ciència, energia i ciberseguretat. Estem presenciant el naixement d'una nova arquitectura de poder global, construïda no sobre cables, satèl·lits o silici, sinó sobre la física més profunda de l'univers. I la carrera —ara més oberta i feroç que mai— a penes està començant.