El Rei Joan Carles i l'expresident Jordi Pujol, un final trist

Estem en temps de celebracions i judicis, dues cares de la mateixa moneda, amb desacords i matisos. Les dues situacions tenen defensors i detractors, com cal. Tot i això, en els casos que ens ocupen faria falta, com a mínim, tres coses: generositat, alçada de mires i comprensió. Estem parlant de dues persones: el Rei Emèrit, Joan Carles, i Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, en situacions diferents, però amb un denominador comú: l’edat. Al primer li falten dos mesos per complir 88 anys, i l’expresident ja en té 95. Dues edats complicades en què la salut i els problemes han fet estralls en el seu aspecte físic, fins i tot neurològic. La vellesa no perdona i la salut fa temps que flaqueja. Deia Plató que “tem la vellesa, perquè mai no ve sola”.

El pròxim dia 22, és a dir, el  dissabte (els actes oficials al Congrés tindran lloc el dia anterior), se celebra el 50è aniversari de la monarquia a Espanya. Una celebració especial que estarà marcada per l’absència del Rei Joan Carles a l’hemicicle. No ha estat convidat i, a més, coincideix amb la presentació del seu llibre  de memòries a París, que no ha agradat gens al Rei Felip VI, el seu fill, amb qui les relacions estan com el temps. Per apaivagar les coses, la família reial té prevista un dinar familiar al qual ha estat convidat, sense haver donat resposta, que se sàpiga, fins ara. El rei, exiliat a Abu Dhabi, no té bona salut; les imatges ho diuen tot. La vida se li està escapant a passes gegantines! És clar que, amb l’edat que té, era previsible. Sí, però no en aquestes condicions, ja que els diners no omplen la solitud ni el menyspreu que molts espanyols li dediquen.

A l’altre costat, Jordi Pujol, 95 anys, l’home que més poder va tenir a Catalunya durant la seva etapa com a president de la Generalitat i amb molta influència a Madrid amb els diferents governs de l’època. Ara, en la seva vellesa, queda el poc ètica i el descarament dels seus fills, que s’han fet milionaris per “ser més intel·ligents” que la resta dels mortals gràcies al càrrec del seu pare, que han sabut aprofitar amb massa facilitat. Després de 10 anys d’instrucció, el proper dilluns dia 24 d’aquest mes s’inicia el judici contra la família Pujol , en què està cridat a declarar l’expresident, la salut del qual s’ha anat deteriorant molt ràpidament. Dissabte va ser ingressat en una clínica just davant de casa seva (Pujol combina la sanitat pública i privada), on encara continua sent tractat. Els forenses ha dictaminat que no està en condicions d’anar a Madrid a declarar. Malgrat això, per demostrar que no és “una trampa”, compareixerà telemàticament perquè tothom vegi que és veritat. La imatge del Pujol actual ho diu tot. Segurament, en les condicions de salut i edat en què es troba, no declararà; només seran unes paraules perquè tothom pugui veure que no està bé. Una altra cosa molt diferent són els seus fills, que hauran de de fer-ho en aquest judici que durarà fins a mitjan del proper any, i l’interès està garantit. La imatge de la família ha quedat tocada i esborra la gestió del seu pare, l’expresident Pujol.

El Rei Joan Carles i l’expresident de la Generalitat de Catalunya, dues persones grans que, en la seva vellesa, han vist com tot el que havien fet bé en els seus anys anteriors ara ha quedat emmascarat per situacions que mai no haurien d’haver-se produït. El Rei, pels seus errors econòmics i personals, que una persona amb responsabilitat no hauria de cometre. L’expresident, per “deixar” que la seva família es beneficiés del seu càrrec i poder, amb una desvergonyiment i avarícia fora del comú. Un exemple que no és digne d’un governant d’un país democràtic.

El Rei Joan Carles i l’expresident Pujol, dos personatges que estan sent qüestionats per actuacions poc ètiques i desafortunades. Ara bé, aquesta situació ha de tapar el seu llegat a Espanya, el Rei, i a Catalunya, Pujol, que va transformar? Tots dos han fet possibles moltes coses que no poden ser oblidades. La història reconeixerà la seva feina quan hagin passat els anys. Ara, tots dos són grans, malalts i tenen dret a morir dignament: Pujol a la seva Catalunya, a la qual va ajudar a prosperar, i Joan Carles a morir a Espanya, el lloc és el de menys. Cal ser generosos i no venjatius. Deia l’escriptor i filòsof Michel de Montaigne que “Les arrugues de l’esperit ens fan més vells que les de la cara”. Joan Carles i Jordi Pujol, un final de vida trist.