Un 20N amb cop d'estat judicial

Com poden canviar les coses en qüestió d’hores. Fins ara, el 20N està sent recordat per dues coses: l’arribada de la democràcia a Espanya i la mort del dictador Franco. A partir d’ara, cal afegir-ne una tercera, que és el cop d’Estat judicial que ha perpetrat el Tribunal Suprem amb la condemna al fiscal general de l’Estat a dos anys d’inhabilitació i al pagament d’una multa, així com una “indemnització” de 10.000 euros a la parella d’Ayuso, per un delicte de revelació de secrets en filtrar un correu electrònic enviat a la Fiscalia pel lletrat de l’acusat de frau, González Amador, parella de la presidenta madrilenya. La publicació d’aquest correu, en què l’advocat proposava un pacte a la Fiscalia i admetia que el seu client havia comès dos delictes fiscals.

La sentència, que ha estat emesa amb una rapidesa fora del comú, no ha estat dictada per unanimitat, sinó que, dels set magistrats, cinc han votat a favor de condemnar-lo i dues, per cert, dones, han votat en contra. Una decisió que s’ha pres sense proves, sense tenir en compte les declaracions dels periodistes que havien afirmat que García Ortiz no havia estat la seva font d’informació. Mentre que el cap de gabinet d’Ayuso declarava amb la desfaçatesa del qui es creu protegit, les seves acusacions eren intuïtives, sense aportar proves. Ja va dir en el seu dia que “el del fiscal anava palante”. Com sabia Miguel Ángel Rodríguez que el fiscal seria condemnat? Intuïció o també “xivarri”?

La sentència, emesa aquest 20N, no té res de casualitat, sinó d’afirmació que la dreta continua controlant bona part de la judicatura. Cal recordar que, dels tres poders de l’Estat —legislatiu, executiu i judicial—, aquest últim no ha estat elegit a les urnes. A més, amb l’entrada de la democràcia, un altre dels poders del país, les Forces Armades, va patir reformes importants a partir de 1975 amb la finalitat d’adaptar-les als nous temps. Una tasca feixuga que es va anar fent poc a poc, amb molta mà esquerra. Calia jubilar els militars franquistes i obrir les finestres perquè entrés aire fresc. L’administració també va ser reformada, mentre que la judicatura no ho va ser, ni és elegida a les urnes. Potser per això la vella guàrdia de les togues segueix allà, com si la democràcia no anés amb ella.

La sentència contra el fiscal es pot interpretar com un pols al president del Govern per haver donat suport a García Ortiz, defensant-lo en tot moment. També, com a venjança pel procés i la llei d'amnistia .Algunes de les seves senyories que han condemnat el fiscal també van participar en el judici del procés;  Manuel Marchena, Antonio Moral García, Andrés Martínez i Juan Ramón Berdugo. També és casual? Això pensaran alguns; jo no ho crec. Els quatre magistrats han aprofitat l’ocasió de la data, molt significativa, per aplicar la seva revenja: carregar-se, per primera vegada a la història, el fiscal general, torpedinar el Govern de Pedro Sánchez, venjar-se del procés i fer entendre que ells, amb les seves togues, tenen el poder absolut, que són intocables i que no accepten crítiques.

El problema és que, quan ells es cansen de dir que volen separació de poders, resulta que ells no la practiquen: la politització de la justícia ve d’ells i fer política amb la justícia és una mala notícia per a la credibilitat de la mateixa, que és molt baixa entre la ciutadania. Aquesta situació s’està comentant a tota Europa. La política per als polítics, i la justícia l’han d’impartir els jutges, encara que cada dia segueixen perdent credibilitat i respecte.

Una altra vegada més s’ha comprovat la divisió en dos blocs dels jutges: els jutges de dretes i els demòcrates. Em preocupa que els cinc jutges que han perpetrat el cop no hagin tingut en compte l’opinió dels periodistes que no han mentit, però que no poden revelar les fonts que els havien proporcionat aquesta informació, perquè mataria el periodisme. Crec que és molt greu i em solidaritzo amb els companys que han anat a declarar i que cinc jutges se l’han passat per sota de la toga. Això no hauria d’influir en la professió, de la qual una part de nosaltres seguim lluitant… Malgrat aquest revés sofert, els periodistes continuem lluitant perquè la informació arribi a la ciutadania.

Deia Montesquieu que “tot estaria perdut quan el mateix home, o el mateix cos, ja sigui dels nobles o del poble, exerceixi aquests tres poders: el de fer les lleis, el d’executar les resolucions públiques i el de jutjar els crims o les diferències entre particulars”.

Aquest 20N no serà oblidat pel cop d’Estat a la democràcia i a la justícia, i crec que cal continuar defensant la democràcia i els drets de les persones.