El difícil puzle del finançament autonòmic

Aquí tens la traducció al català del text:

D’aquí a pocs mesos, l’actual vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, haurà de deixar el seu lloc a l’Executiu per anar-se’n a Andalusia a encapçalar la candidatura del partit socialista a les eleccions autonòmiques en aquella comunitat que, molt probablement, se celebraran el proper mes de juny. I sembla que, abans de la seva marxa, Montero vol deixar la reforma del finançament autonòmic, si no resolta, sí, almenys, encarrilada.

En un agre Consell de Política Fiscal i Financera, celebrat el passat 17 de novembre a Madrid, en el darrer punt de l’ordre del dia i amb el títol “Estat de la situació de la reforma del sistema de finançament autonòmic”, María Jesús Montero va posar sobre la taula la necessitat d’abordar la reforma del model, encallat des de 2014, així com les grans línies generals del futur sistema de finançament, però sense entrar ni en detalls ni en xifres. La ministra es va comprometre a presentar un nou model de finançament autonòmic, com a molt tard, el proper mes de febrer. Segons va explicar Montero, en l’esquema sobre el qual treballen els tècnics del ministeri d’Hisenda, es contemplen tant les singularitats de Catalunya com les d’altres territoris. La idea és que el nou patró incorpori, entre altres factors, el finançament de les competències homogènies a tots els territoris de règim comú, alhora que la bilateralitat per a aquelles autonomies que disposen de competències pròpies.

Montero va apuntar que, a més dels principis de suficiència i corresponsabilitat fiscal que ja existeixen, amb el nou sistema s’incorporaran altres factors perquè cap comunitat surti perjudicada i totes comptin amb recursos addicionals i suficients per poder sufragar els serveis en què tenen competències, com la sanitat, l’educació, els serveis socials o la dependència. El nou model serà aplicable a les 15 comunitats de règim comú sense excepció, la qual cosa “no impedirà tenir en compte singularitats o particularitats territorials”, va dir la ministra en clara al·lusió a Catalunya. Per això s’abordaran determinades matèries de manera bilateral “sense que competeixi amb els recursos de la resta de comunitats”, va afegir sense entrar en detalls.

Hisenda té prevista una ampliació del percentatge de cessió d’alguns impostos, com, per exemple, l’IRPF o l’IVA, la transferència dels quals a les comunitats es modularia a l’alça. La proposta inclourà, també, la fi de les entregues a compte per crear un nou model en què els recursos dels impostos citats arribin a les autonomies en un període molt més reduït, i no en dos anys o més com passa actualment.

La vicepresidenta va anunciar, amb certa cautela, que el nou model podria abordar la posada en marxa de mecanismes que combatessin les baixades fiscals de determinades comunitats que practiquen dumping fiscal. “Sóc partidària que es contemplin determinats desincentius, però és una cosa que hem de discutir amb les comunitats autònomes”, va dir Montero. La titular d’Hisenda va criticar que alguns governs regionals baixin impostos i perdin recaptació, alhora que demanen més recursos a l’Administració Central. “La relació del Govern d’Espanya amb les comunitats autònomes no pot estar basada en què és gratis demanar i reprotxable no donar”, va puntualitzar.

La forta polarització política que estem vivint ha estat un dels motius, encara que no l’únic, perquè, des de fa molt temps, no hi hagi hagut contactes entre el ministeri i representants de les comunitats autònomes, a excepció de Catalunya. No obstant això, els tècnics d’Hisenda, en col·laboració amb els equips del Govern de la Generalitat i ERC, han fet els deures i, tot indica que tenen un esborrany sobre el nou model de finançament autonòmic bastant complet i avançat.

Agradi o no, Catalunya torna a liderar les negociacions i és la referència per a la resta d’autonomies. En aquest context, cal reconèixer el bany de realitat que s’estan donant els republicans catalans, més enllà de les declaracions per al consum dels seus parroquians, en participar en l’elaboració d’un model que ha de ser vàlid per a totes les comunitats. En aquests treballs, l’escull més considerable està sent respectar el principi d’ordinalitat, és a dir: que una comunitat autònoma mantingui la seva posició en el rànquing autonòmic després que s’hagin aplicat els mecanismes de solidaritat; d’aquí que, per evitar aquesta possibilitat, s’estiguin buscant fórmules que puguin compensar aquest possible decalatge. Així mateix, s’ha deixat per a l’any vinent el compromís que sigui la Generalitat la que recapti íntegrament l’IRPF perquè és una qüestió que requereix una modificació legal i, per tant, haurà de ser validada al Congrés.

Amb el difícil trencaclosques del finançament autonòmic sobre la taula, el més lògic seria que el ministeri dugués a terme una sèrie de trobades amb els responsables d’Economia de les diferents comunitats per anar perfilant la implementació del sistema. Però amb la crispació a què estem sotmesos i els ponts del diàleg entre el Govern i l’oposició volats, qualsevol cosa és possible.