A Jordi Pujol el jutjarà la història, a les seves 7 fills, la justícia espanyola

En el matí d’aquest dilluns, a l’Audiència Nacional, es produïa una foto històrica: la família Pujol Ferrusola asseguda al banc dels acusats. Els set fills de l’expresident, davant d’un jurat per ser interrogats per frau fiscal, blanqueig de capitals, entre altres coses. Els set germans pels quals el fiscal demana diferents penes que van des dels 14 fins als 29 anys de presó.

El president Pujol, malgrat el deteriorament de salut que pateix i els consells dels metges que indiquen que no està en condicions de ser interrogat, el tribunal de la Secció Primera del Penal ha decidit interrogar-lo per videoconferència. Per cert, declarava que “no estic en el meu millor moment”. Tot i això, no ha demanat al tribunal que l’exoneri del judici. Com que la seva declaració ha estat a porta tancada, de moment no es coneixen les declaracions de l’expresident, però algú les filtrarà més aviat que tard.

Les dues primeres jornades estaran dedicades a qüestions prèvies, entre elles que la defensa dels acusats presenti al·legacions perquè el judici no arribi a celebrar-se. Bons advocats defensaran els Pujol, que mai a la seva vida haurien pensat veure’s asseguts en un banc d’acusats. El poder que han tingut a Catalunya durant els anys en què el seu pare ha estat president de la Generalitat ha servit perquè la família acumulés una fortuna considerable.

Tots els fills de Pujol, especialment el gran, que juntament amb la mare ja difunta dirigien el lucratiu negoci que els ha aportat milions d’euros i un nivell de vida molt per sobre dels seus ingressos professionals. D’on provenien els milions d’euros? Segons l’instructor del cas, l’origen de pagaments il·lícits realitzats per terceres persones, en la seva majoria vinculades a empreses que feien entregues milionàries a la família. A canvi, aquestes empreses eren presumptament premiades amb adjudicacions i concessions a tot el territori català. Tràfic d’influències? A la vista està, segons els investigadors.

Era conegut com de ràpid havien fet fortuna els fills, especialment Jordi, els negocis del qual van travessar l’Atlàntic: empreses a Mèxic, on per cert la seva filla es va casar amb un important empresari; a Puerto Rico, Argentina, República Dominicana, a tota Centreamèrica i als Estats Units. Un imperi aconseguit amb les comissions obtingudes a Catalunya. Això sí, les empreses es constituïen amb un entramat associatiu i amb testaferros. Un imperi que està valorat en més de 500 milions, encara que altres fonts parlen de més.

Qui dirigia l’entramat comissionista? En primer lloc, Marta Ferrusola, l’esposa de Pujol. L’executor, el fill gran, Jordi, que era el gran “capo” del grup. Mentre que, pel que sembla, l’expresident feia la vista grossa. Tenia sentiment de culpabilitat per no haver estat més temps amb els seus fills per dedicar-se a la política. Potser aquest paper, acompanyat per alguna reunió amb empresaris, havia servit per aconseguir comissions. A més, Oriol estava de ple al Palau de la Generalitat, és a dir, a prop del poder, i ja se sap que el poder és com la mel. Però sol passar que, com deia Enrique Tierno Galván: “El poder és com un explosiu: o es maneja amb cura, o esclata”.

Després de gairebé onze anys des que es va iniciar la investigació, es suposa que hi haurà prou material per demostrar l’origen de la gran fortuna dels Pujol Ferrusola. Alguns d’ells amb una ostentació excessiva: col·lecció de cotxes de luxe, rellotges de marques i fins i tot amigues molt especials.

Amb 95 anys que té l’expresident Pujol, no és una bona edat perquè el jutgin. Deu anys abans sí, però ara crec que no. A Pujol, pels serveis prestats, l’ha de jutjar la història. Ara bé, als seus set fills els ha de jutjar la justícia i, com qualsevol que defraudi o s’enriqueixi il·lícitament, que els sentenciïn amb les penes que els corresponguin perquè aprenguin que, en democràcia, no es pot utilitzar el poder del seu pare com a governant per enriquir-se il·lícitament, sense prejudici i sense ètica, per molt que vagin a missa.

Molts ciutadans han estat pendents de veure una imatge dels set fills asseguts al banc dels acusats i declarant davant de les seves senyories d’on els ha vingut la riquesa, passant per la humiliació que tota Espanya els vegi. Són les conseqüències d’un procedir que res té a veure amb el que es predicava. Al final es veurà com acaba el judici, que es presumeix llarg i en el qual es descobriran actuacions que no es coneixien fins ara. Deia Sèneca que “Aquell que té gran poder l’ha d’usar lleugerament”. Els Pujol Ferrusola han utilitzat el poder a mans plenes, sense cap mirament.