Ábalos i Koldo, una parella d'“intocables” hostes de Soto del Real

Diu un refrany que “tant va el càntir a la font que al final es trenca”. Això és el que ha passat aquest dijous a José Luis Ábalos i Koldo García, que compareixien davant el magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, qui, després d’interrogar-los per separat, els notificava que serien traslladats a la presó de Soto del Real, un lloc pel qual han passat força polítics de totes les ideologies. Una decisió que era previsible, atès que la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions particulars (adiestrades pel PP) en la vista per revisar les mesures cautelars que mantenien fins ara… Aquestes, fins a la data, havien estat complertes per tots dos.

Després de diverses hores esperant a ser traslladats a la presó, tant Ábalos com Koldo —de qui s’intuïa que no tornarien als seus respectius domicilis—, que duien unes bosses amb roba, van ser traslladats en un furgó de la Guàrdia Civil a la presó coneguda per tothom, dada la publicitat de què ha estat objecte des de fa força anys per l’ocupació de les seves cel·les per part d’“il·lustres” polítics: uns per ficar la mà on no havien de fer-ho, altres per no complir les lleis. Els qui van veure els dos nous hostes van dir que el més afectat dels dos era l’exministre Ábalos, que estava convençut de no trepitjar la presó. Al final, amb tanta presència mediàtica, que aprofitaven per enviar missatges al president del Govern, Pedro Sánchez, a alguns ministres i a “companys” de partit, més aviat no els ha beneficiat, ans al contrari. I és que, quan les sospites són quelcom més que això, passa el que diu Ciceró: “Servir-se d’un càrrec públic per a enriquiment personal resulta no tan sols immoral, sinó criminal i abominable.”

Ábalos i Koldo a la presó, amb entrevistes publicades el mateix dia que acudien al Suprem i en què assenyalaven persones concretes del Govern i del partit, posen les coses en una situació de nervis al món socialista pel que pugui passar amb més revelacions dels dos hostes de Soto del Real. No és una situació que es pugui pair fàcilment. Fa només uns dies sortia de la mateixa presó Santos Cerdán, mà dreta de Sánchez al PSOE com a secretari d’Organització del partit, un càrrec que guarda secrets i que controla el partit. En surt un, hi entra l’altre exsecretari d’Organització, José Luis Ábalos, amic i protector de Sánchez. Els tres imputats, Ábalos, Koldo i Cerdán, els tres espadatxins que l’ajudaren a guanyar les primeres del partit.

En aquesta situació, l’estabilitat del Govern és en l’aire, i es complica encara més donada la postura que ha adoptat Junts de votar en contra de les propostes del Govern. ¿Continuarà fent el mateix el partit de Puigdemont? No li queda més remei si vol marcar perfil propi de cara als seus electors i enfrontar-se a Aliança Catalana, que li està menjant bona part dels seus votants.

Els partits que donen suport al govern, de moment, no s’han pronunciat; només el PP, que, com és habitual en ell, ha demanat eleccions ja. A més, ha convocat una manifestació per al pròxim diumenge, perquè considera que cal sortir al carrer contra Pedro Sánchez, a qui considera la poma podrida de la situació. Deia Jovellanos que “aquest poble, Espanya, necessita diversions, però no espectacles”.

El que ha succeït avui, l’ingrés del duo Ábalos-Koldo, juntament amb Cerdán, no sent un cas aïllat en la política espanyola, sí que marca un punt d’inflexió que no s’hauria de deixar passar. La política és en un nivell tan baix: genera desconfiança (ha anat creixent cada vegada més), i el cistell de les pomes que és la corrupció s’ha anat podrint molt de pressa. Alguna cosa s’haurà de fer, perquè, si no, això porta al que ja s’està vivint: el creixement de l’extrema dreta i dels populismes, que cala en la gent jove. Deia el polític i polifacètic Kamal Haasan que “quan no prens una postura en contra de la corrupció, tàcitament l’estàs recolzant”.