La força dels "outsiders humanistes"

En un món cada vegada més polaritzat i segmentat, els outsiders —aquestes veus que emergeixen fora del cercle tancat de poder i coneixement— estan reclamant un espai vital en l'esfera global. Aquest sistema mil·lenari està veient com les forces exteriors, en la seva majoria ignorades o desestimades, irrompen amb una força que no pot ser ignorada per la inestabilitat mundial que han injectat. I en aquest panorama, és on tenen una oportunitat única per a redefinir el futur de tots, inclinant els balanços fins a llocs abans inexplorats.

El tel·luri oposat a Canàries és un clar exemple de com la geopolítica està canviant de manera dràstica. Aquest mineral, clau per a la indústria tecnològica global, situa a les Illes Canàries en el centre del debat sobre els recursos estratègics. La troballa no sols ressalta la importància econòmica dels territoris fins ara considerats perifèrics, sinó que també posa de manifest com els actors fora de l'àmbit de les grans potències tradicionals poden disputar la sobirania sobre recursos fonamentals. Aquest tipus de descobriments reflecteix un canvi en la dinàmica de poder global, on les regions i nacions fora dels cercles d'influència tradicional comencen a tenir veu en la configuració de l'ordre mundial.

Els coneguts com a països BRICS, conformats pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, s'han consolidat com a actors clau en l'economia global. Aquests emergents, que representen una part significativa de la població mundial i una creixent quota del Producte Intern Brut global, estan transformant l'equilibri econòmic. la Xina i l'Índia, com a potències econòmiques, lideren aquest grup amb un creixement sostingut que impulsa no sols les seves economies, sinó que també redefineix les dinàmiques comercials i financeres a nivell mundial. Rússia i el Brasil, també continuen sent importants en sectors clau com l'energia i els recursos naturals. Sud-àfrica, per part seva, es manté com el pont entre el continent africà i la resta del món. En conjunt, els BRICS estan promovent un ordre econòmic multipolar, buscant noves formes de cooperació econòmica, la qual cosa els atorga una rellevància creixent en un sistema global cada vegada més interdependent. Encara que és cert també que els EUA, amb Donald Trump al comandament i la seva estratègia aranzelària, es resisteixen a aquest canvi de rumb de 365 graus, també amb discursos outsiders. 

El món outsider vol desmarcar de l'ordre occidental dominant

El mateix ocorre en l'àmbit intel·lectual i polític, que ens mostra que el sistema actual està en crisi. Les grans transformacions polítiques i socials recents han vingut precisament d'aquests outsiders, que desafien l'statu quo: des de l'ascens de figures com Donald Trump, fins al despertar de potències com la Xina i Rússia, que s'han desmarcat de les regles d'un ordre occidental dominant. Aquestes dinàmiques, encara que sovint caòtiques, mostren una realitat inqüestionable: els outsiders semblen estar prenent el control de la conversa en el que sembla ser un canvi cap a una civilització nova. 

Les tensions entre insiders i outsiders no són noves

Al llarg de la història, les elits ("insiders") s'han enfrontat a reptes provinents de moviments populars i polítiques externes. No obstant això, el que distingeix a aquest moment és la connexió global dels outsiders. Amb les noves tecnologies, les xarxes socials i la interconnexió digital, les idees que sorgeixen des de marges de poder abans invisibles s'escampen amb rapidesa i eficàcia. Els outsiders, organitzats en xarxes globals, tenen avui la capacitat de generar canvis imprevisibles. És una integració de forces que està redibuixant un nou ordre internacional.

Necessitem, per això, mirar cap al passat per a comprendre el present i anticipar, "una mica" el futur que ens espera. Cal recordar la Revolució Francesa, on les classes populars van enderrocar l'Antic Règim aristocràtic i van establir una nova estructura política; o la Revolució Industrial, que, encara que impulsada pel capitalisme, també va veure l'ascens de moviments obrers que demandaven millors condicions laborals i un repartiment més equitatiu de la riquesa. 

Alimentant el descontentament popular i la frustració, els "outsiders", han aconseguit alterar les regles del joc, forçant a tot l'ecosistema polític, econòmic i social a adaptar o desaparèixer. 

En l'àmbit de la diplomàcia global, el tàndem Moscou-Pequín és un clar exemple de com les potències emergents (en aquest cas, Rússia i la Xina) han anat desplaçant a les antigues potències hegemòniques, com els Estats Units. Tot i que encara no han aconseguit la mateixa capacitat d'influència d'Occident, el fet que la Xina s'hagi aliat amb Rússia per a exercir el veto en la ONU és una mostra que els outsiders estan cada vegada més coordinats i disposats a qüestionar les normes establertes. La cooperació entre aquestes dues potències, encara que arriscada i plena de contradiccions, és un indici clar que l'hegemonia de les nacions del G7 està sota amenaça.

La integració per a mantenir les democràcies vives

El futur, no obstant això, no pertany exclusivament als outsiders que trenquen amb l'ordre tradicional, sinó també a aquells que entenen la necessitat d'integració. I aquesta integració ha d'anar més enllà de les aliances estratègiques o els acords temporals. Es tracta de construir un sistema global més inclusiu, que reconegui el valor de la diversitat en totes les seves formes: política, econòmica, social i intel·lectual. Aquests representen l'esperança per a un món més equilibrat, on es valori la pluralitat i es promogui la cooperació. Perquè quan usem l'empatia, som capaces de crear un espai comú millor per a tots, i especialment per a la convivència pacífica, que cuida la democràcia on tots vivim i ens desenvolupem. 

És urgent que el sistema global entengui que l'exclusió només porta a la fragmentació. S'acosten grans canvis socials i polítics als quals hem d'insuflar una integració genuïna. Si no s'aconsegueix, les "muralles" que separen als insiders dels outsiders continuaran caient, arrossegant amb elles els vells paradigmes i, possiblement, el futur de la mateixa estabilitat global, tal com la coneixem actualment.

El desafiament és gran, però l'esperança està en la integració dels outsiders. Si s'aconsegueix, es pot construir un futur més just, més divers i més equilibrat. La història està escrita per aquells que s'atreveixen a desafiar les normes establertes, totes les innovacions provenen dels "inconformistes". I hem d'incorporar fórmules inconformistes integradores enfront dels quals aposten per fragmentar-nos. Perquè sobretot el que necessitem amb urgència són "outsiders humanistes".