L'operació Catalunya de Sánchez i el somriure de Nogueras

No podria començar més sorprenent el mes de desembre, l’últim del 2025. És com la traca final: tancament de tots els problemes? Això hauria de ser, però no serà. Només les festes nadalenques donaran una petita treva. Després, les coses tornaran al lloc de sempre: inestabilitat política,  baralles dels partits, temes judicials ,  contradiccions i el joc de la ruleta russa política amb conseqüències per a la ciutadania.

No es guanya per ensurts; no cal enumerar-los, els assumptes que els provoquen són de sobres coneguts. Aquest dimarts, el president del govern, Pedro Sánchez, assessorat per no sé qui, va dedicar el dia a l’operació Catalunya, o millor definit, operació Junts. Per a això va utilitzar la televisió pública TVE) per ser entrevistat des de la Moncloa per Gemma Nierga (estrella de Televisió Espanyola a Catalunya (2Cat) amb dos programes). Després, a l’emissora del Comte de Godó, amb la seva figura i suport independentista en tot el denominat procés, Jordi Basté (qui, per cert, ha fitxat per 2Cat per realitzar un programa d’entrevistes) ho feia només per a Catalunya. Dues entrevistes, dos periodistes catalans, dos àmbits: Catalunya, Espanya. Aquesta última perquè s’assabentessin tots els espanyols que miraven la tele.

Una estratègia comunicativa gens casual, crec que equivocada. Es tractava d’adular el seu soci Junts, després d’haver anunciat no fa gaires setmanes que trencava peres amb el PSOE de Pedro Sánchez , que no donava suport al seu govern. Van deixar passar els dies. Les coses judicials que afecten els socialistes s’han anat complicant; els socis externs del govern, ERC, PNB i Podem (quan no té el dia tort) tenen la mosca al nas per tot el que estan cantant els tres tenors. El president del govern no té intenció de dimitir, de moment, ni de convocar eleccions. La seva idea, amb permís de la justícia, és continuar governant fins al 2027. Necessita els vots de Junts i se li acut als seus “assessors” llançar l’operació Catalunya per a dues coses: reconèixer que no ha complert amb algunes coses pactades amb el partit de Puigdemont, que té voluntat de continuar dialogant —complint les promeses anteriors i les noves?— i afalagar les orelles a Puigdemont, Turull i a la seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, l’enfadada permanent. Amb quin objectiu ha baixat a l’arena el president Sánchez? Senzillament (alguns diran incomprensiblement) perquè la necessitat apreta i, com diu un proverbi xinès: “Has d’entrar a la cova del tigre per atrapar els seus cadells”. Una altra cosa és que ho aconsegueixi.

L’endemà, convocatòria de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, per respondre al que havia dit el president en les dues entrevistes. La seva aparició, cosa poc habitual en ella, la va fer amb un gran somriure  d'orella a orella de la  qual va fer ús al llarg de la seva compareixença i durant les preguntes dels periodistes, que estaven sorpresos. Era l’expressió d’una “guanyadora” que ha aconseguit que el president d’Espanya, aquell a qui tant menysprea, hagi ajupit l’esquena, com ells volien.  Junts, encara que hagi coquetejat amb el PP, sap que un govern PP-VOX no és bo per al retorn de Puigdemont, però sí per al partit. És clar que allò que interessa al fugit és el seu retorn; la resta és un tema complementari, malgrat la divisió interna que hi ha a Junts. Cosa normal, donats els tombs que ha anat fent; per a alguns ha perdut la seva identitat.

La pregunta que es fan molts és ben senzilla:  ara què passarà? ¿Junts rectificarà i continuarà donant suport al govern d’Espanya? Si l’escenificació que Sánchez reconeix que no ha complert i està disposat a rectificar es manté, Junts haurà de tornar a preguntar als seus militants si canvien la postura, ja que fins avui diuen que el pacte continua trencat i, segons Míriam Nogueras, “estem on estàvem”. No és fàcil. Deia Concepción Arenal: “Totes les coses són impossibles mentre ho semblen”.Miriam Nogueras ha estat la protagonista de la jornada amb aparicions a totes les televisions on ha anat enumerant la carta amb les peticions de Junts a Pare Noel

A més, no cal oblidar els altres partits, ERC i el PNB. Els republicans, en boca de Rufián, ja han dit que això de Sánchez és un error, no hi estan d’acord. El PNB  l’espera dels resultats judicials i, a més, el suport, si l’hi dona, tindrà un preu, com sempre. Mentrestant, la veu que diu el que pensa, el president de Castella-la Manxa, García Page declarava a preguntes dels periodistes que “la gent de Puigdemont no es mereix que el Govern es posi de genolls”. Deia l’escriptor i polític Charles Maurice Talleyrand: “El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible.” Una frase que se sol utilitzar molt. Doncs aquesta és aplicable a algunes de les peticions que vol Puigdemont: el seu retorn a Catalunya, que tant de temps porta esperant. La decisió no és cosa només del president, sinó que la justícia té molt a dir-hi.

Deia Confuci: “L’home que ha comès un error i no el corregeix comet un error més gran”. En aquesta situació es troba el president Sánchez i, de retruc, el PSOE, les veus internes del qual (en privat) no estan d’acord amb el que està passant al partit i que, en les diferents eleccions, els passarà factura; el cas més immediat, Extremadura aquest mateix mes. Davant aquest escenari tan poc saludable apliquem  la fórmula que deia Charlie Chaplin: “Un dia sense riure és un dia perdut”. Serà l’única manera de fer més suportable la situació.