L'ambició moral

L’ambició moral i l’emprenedoria són dues forces capaces de redefinir la nostra manera de relacionar-nos amb el món i d’afrontar els seus desafiaments. L’ambició moral no és una aspiració individual, sinó un compromís profund amb la construcció d’un món més just. Perquè aquesta ambició es materialitzi, és imprescindible passar de les paraules a l’acció. L’exemple dels abolicionistes britànics, que van recórrer 35.000 milles per difondre el seu missatge, il·lustra un compromís inquebrantable: no es van limitar a denunciar la injustícia, sinó que van lluitar activament contra ella. Aquest nivell de dedicació és el que necessitem avui per abordar els problemes socials, perquè el veritable canvi no sorgeix de teoritzar, sinó d’actuar amb determinació.

El que resulta fascinant de la història dels abolicionistes és com van decidir centrar la seva estratègia en el patiment dels mariners blancs. Aquests mariners, que viatjaven en els vaixells d’esclaus, patien una taxa de mortalitat del 20%. Aquesta dada, aparentment secundària, es va convertir en un argument poderós per sensibilitzar Westminster sobre la brutalitat del comerç d’esclaus. Com recorda Rutger Bregman, de vegades les coses correctes passen per raons equivocades. Aquest episodi ens ensenya que les estratègies per promoure el canvi no sempre són pures o ideals, però poden ser efectives. No es tracta de renunciar a les nostres conviccions, sinó de ser pragmàtics i utilitzar les eines disponibles per aconseguir resultats tangibles. La integritat, de vegades, resideix precisament en la capacitat de transformar l’imperfecte en acció real.

En aquest context, l’emprenedoria adquireix un paper fonamental. En la seva essència, emprendre és convertir el no-res en alguna cosa, descobrir oportunitats on altres només veuen obstacles. És la capacitat de ser agent de canvi i no espectador passiu. Igual que els petits grups que han impulsat grans transformacions socials —des dels abolicionistes fins als moviments pels drets civils— els emprenedors poden canalitzar la seva energia cap a causes que millorin la vida de les persones.

Margaret Mead ho va expressar amb claredat: “Mai dubtis que un petit grup de ciutadans compromesos pot canviar el món; de fet, és l’únic que ho ha aconseguit”. La història recent confirma aquesta idea: en els darrers 50 anys, grups organitzats de dreta han difós amb eficàcia les seves idees neoliberals, demostrant el poder dels col·lectius petits i enfocats. Aquesta lliçó és universal: l’acció coordinada i el compromís sostingut són les forces més poderoses de transformació.

Aquest principi es reflecteix en el nou projecte de Rutger Bregman. Amb el seu llibre Ambició moral (Península), llança una crida urgent: estem mancats d’ambició moral. La seva tesi és simple però contundent: l’èxit real no resideix en el creixement personal, sinó en la transformació col·lectiva. El llibre funciona com a inspiració i com a manual per a la seva recentment fundada School for Moral Ambition, que ja reuneix 20.000 membres de 130 països.

L’experiència personal de Bregman aporta un matís revelador. Després d’una dècada dedicada al que ell anomena “la indústria de la conscienciació” —escriure, donar xerrades, difondre idees— va concloure que la conscienciació està sobrevalorada. Tots coneixem els grans problemes globals, des de la pobresa extrema fins a les futures pandèmies, però solem fer poc per canviar-los. La guspira que el va portar a escriure Ambició moral va ser el que anomena “enveja moral”: l’admiració per pioners com els abolicionistes o les sufragistes, que van passar de la reflexió a l’acció. Bregman va decidir deixar de ser espectador i “sortir a jugar”. El seu llibre és, en essència, una invitació a actuar.

L’Escola de l’Ambició Moral és la concreció pràctica d’aquesta visió. Un dels seus assoliments més destacats ha estat el llançament d’un programa a Harvard, al qual es va postular gairebé el 10% dels estudiants de tercer any. L’objectiu és connectar joves amb ONG que lluiten contra problemes globals com la pobresa, la desigualtat, les pandèmies o l’agricultura industrial. El missatge central de Bregman és clar: no es tracta de la naturalesa humana, sinó de la cultura, i la cultura pot canviar. Aquest programa demostra com l’ambició moral pot mobilitzar noves generacions davant els desafiaments més urgents.

En definitiva, l’ambició moral i l’emprenedoria s’entrellacen en un mateix camí cap a un món millor. El veritable èxit no es mesura pel que aconseguim per a nosaltres mateixos, sinó per l’impacte positiu que deixem en els altres. El futur dependrà de la nostra capacitat d’unir ambició moral i emprenedoria per construir una societat on el progrés es mesuri pel benestar col·lectiu i no només pel benefici individual.