Els docents espanyols denuncien el clima conflictiu a les aules

L’educació és l’aliment per a la ment. Obre les portes al coneixement, permet discernir i ajuda a ser lliure. No sé qui va dir que “la millor herència que uns pares poden deixar als seus fills és una bona educació per a ells”. La resta ve afegida amb esforç i dedicació. La ignorància és el càstig que pot tenir una persona que aspira a ser lliure.

Els anys van passant, les coses evolucionen i l’ensenyament canvia els seus sistemes, marcats pels governs amb l’ajuda dels professionals. Cada generació té el seu canvi de sistema. En ocasions és millor; en altres casos, hi ha seriosos dubtes que l’objectiu sigui el més adequat. És clar que hi ha opinions per a tots els gustos. De totes maneres, una cosa sí que està clara: l’educació és la porta al coneixement, a la llibertat.

Els professors juguen un paper molt important en la formació dels alumnes. Tant és així que d’ells depèn moltes vegades el futur professional dels estudiants. Ells/elles marquen la infantesa i l’adolescència. Per això, les administracions han de cuidar els professionals i i la societat també

No fa tants anys, els docents, com els metges o els jutges, gaudien d’un respecte que ara no tenen, per motius diferents. En el cas dels educadors, pocs pares s’hi ficaven. Molts recordaran que, quan un mestre castigava un alumne (en ocasions, amb algun clatellot) i aquest arribava a casa a explicar el que havia passat, la frase dels pares era “alguna cosa hauràs fet” o, en el pitjor dels casos, els pares repetien el càstig. Ningú no discutia la decisió del mestre,se'ls respectava

D’un temps ençà, els pares —no tots— solen enfrontar-se als mestres sense preguntar-los prèviament què havia passat. En més d’un cas, els pares agredeixen els docents, situació que envalenteix els fills. S’ha passat d’una situació a la contrària, quan el que és raonable és el terme mitjà: ni pegar als alumnes, ni treure l’autoritat als professors, ni agredir-los, com està passant amb massa freqüència.

Un estudi publicat aquesta setmana, realitzat per la STEs-Intersindical, que recull una enquesta feta a més de 13.000 docents, afirma que el 82,62 % dels docents espanyols consideren que el clima de treball a les aules és conflictiu o complicat, mentre que el 83,15 % opinen que s’estan incrementant les agressions verbals, i algunes de físiques, per part dels alumnes. Les comunitats que estan per sobre de la mitjana són Extremadura (90,48 %), Ceuta (87,045 %) i les Canàries (87,52 %).

Pel que fa a les agressions per part de l’alumnat, aquesta situació, segons els enquestats, és significativa entre els docents de Navarra (95,65 %), Ceuta (92,59 %), Extremadura (90,48 %) i Catalunya (85 %).

Què opinen sobre l’aposta de les administracions per l’escola pública? El 75,66 % opinen que no hi estan apostant prou (material, espais públics, tecnologia) per oferir una educació de qualitat als seus alumnes. Aquesta situació de conflicte amb alumnes i pares, sumada a la manca de recursos, tensiona els professionals i afecta la seva salut. Cada vegada hi ha més baixes de docents. La situació, en molts casos, és insostenible, i volen continuar ensenyant sense haver de tolerar insolències, ofenses o vexacions. En massa ocasions creuen que no estan protegits davant situacions de conflicte que cada cop són més habituals.

Crec que aquest panorama no és bo per al sector de l’ensenyament. La comunicació i el respecte no s’han de deixar mai de banda. Per això, les associacions de pares i els consells escolars han de jugar un paper important. Les administracions no poden rentar-se’n les mans, sinó posar mitjans perquè això no passi. No es pot passar del blanc al negre. Hi ha línies que no es poden creuar. És responsabilitat dels pares, dels alumnes i de les administracions.

Cal aportar més recursos a l’ensenyament. Els pressupostos actuals són insuficients. Deia la Mafalda que “de tant estalviar en educació, ens hem fet milionaris en ignorància”. Invertir en educació és apostar pel futur d’un país, que les noves generacions han de dur a terme.