Trump desbocat

L’imperialisme desbocat de Donald Trump no té límits. Poc abans de viatjar a Davos, el mandatari nord-americà publicava unes fotos tractades amb intel·ligència artificial (IA) en què s’atribuïa una conquesta de Groenlàndia i expandia la propietat nord-americana als territoris dels estats sobirans del Canadà i Veneçuela. No és casualitat que les imatges formin part d’una onada de missatges que el president nord-americà va enviar de matinada a Washington; amb aquests, tornava a reclamar l’annexió de l’illa àrtica, alhora que arremetia contra la devolució britànica de les illes Chagos a Maurici —tot i que en el seu dia ell mateix hi havia donat el vistiplau—. De manera simultània, divulgava el contingut d’uns textos enviats pel president de França, Emmanuel Macron, i pel secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, respectivament.

Trump es va presentar, al Fòrum de Davos, disposat a deixar clar qui mana al món. El president nord-americà no va defraudar els seus seguidors: amb un matonisme molt més propi d’un pinxo de taverna que d’un líder mundial, va pujar a la tribuna i va prendre la paraula per alliçonar, intimidar i amenaçar tots aquells que no diguin amén als seus interessos.

La situació és delirant: Donald Trump argumenta que vol annexionar-se Groenlàndia perquè no li han atorgat el Premi Nobel de la Pau. El seu egocentrisme no té fronteres. Com a mostra, reprodueixo un fragment de la carta que va enviar al primer ministre noruec Jonas Gahr Støre que aquests dies han fet circular diversos mitjans de comunicació: “Estimat Jonas: tenint en compte que el teu país va decidir no donar-me el Premi Nobel per haver aturat vuit guerres i més, ja no sento l’obligació de pensar únicament en la pau, tot i que això sempre serà predominant. Ara puc pensar en allò que és bo i adequat per als Estats Units d’Amèrica. […] Jo he fet més per l’OTAN que cap altra persona des de la seva fundació, i ara l’OTAN hauria de fer alguna cosa pels Estats Units. […] El món no és segur fins que no tinguem un control total i absolut sobre Groenlàndia”. Després de llegir això, m’inclino a pensar que aquest home no està en els seus cabals.

Davant d’aquesta situació que, a més de caòtica, comença a ser molt preocupant, encara que de manera lenta, sembla que les coses es van posant al seu lloc. Els líders mundials i, en especial, els europeus, comencen a adonar-se que, amb Donald Trump, les bones paraules i els draps calents no serveixen de res. Fa temps que suporten la xuleria desfermada del mandatari nord-americà, però pensaven que podien apaivagar les seves ínfules cedint davant la seva retòrica imperialista i rient-li les gràcies. S’equivocaven: el bonisme amb individus com aquest és inútil i tampoc no es tracta de posar-se a la seva alçada.

En aquest context, adquireix una rellevància especial la posició de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, que va denunciar des de Davos que les amenaces comercials de Trump incompleixen el pacte assolit mesos enrere entre els EUA i la UE, i va prometre una resposta europea “unida, ferma i proporcional”. “La nostàlgia no retornarà l’antic ordre”, va afirmar. “Si aquest canvi és permanent, Europa ha de canviar permanentment també. És hora d’aprofitar aquesta oportunitat i construir una nova Europa independent”.

També des de Davos, el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, seguint les directrius marcades pel seu patró, es va adreçar als europeus amb un to paternalista i amenaçador, dient: “Seieu, respireu profundament. El pitjor que poden fer els països és enfrontar-se als EUA”, com si no fos Washington qui vol envair un país europeu. A aquesta gent només els falta portar un revòlver penjat al cinturó.

En la mateixa línia que Von der Leyen, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va abandonar un sopar del Fòrum Econòmic Mundial (FEM), durant un discurs crític amb Europa del secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, que va provocar xiulets en senyal de desacord. Al sopar hi assistien unes dues-centes persones i, davant l’espectacle vergonyós que es va originar, els amfitrions van suspendre l’acte abans de les postres, segons informadors presents a la reunió.

Amb tot, sembla que Donald Trump ha entès que està anant massa lluny i, al final d’una intensa jornada de reunions al Fòrum Econòmic de Davos, va difondre un text que diu: “Després d’una reunió molt productiva amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, hem establert les bases d’un futur acord pel que fa a Groenlàndia i, de fet, a tota la regió de l’Àrtic. Aquesta solució, si es concreta, serà molt beneficiosa per als Estats Units d’Amèrica i per a totes les nacions de l’OTAN”. Ara caldrà veure com es concreta aquest acord.

I com a fermall d’or al xou d’autobombo, des del seu equip van anunciar el projecte per reconstruir la Franja amb gratacels turístics vora el mar. Poc importa que Israel continuï bombardejant els territoris ocupats i que els nens palestins morin de fred. Això són minúcies.

Trump està desfermat i ha perdut el pudor. En aquestes circumstàncies, Europa ha d’entendre que el paraigua de seguretat transatlàntica sota el qual ha romàs des del final de la Segona Guerra Mundial ha arribat a la seva fi. La nova estratègia de Seguretat Nacional dels EUA, basada en la Doctrina Monroe, deixa clar que Washington no veu la UE com un aliat fiable i es fixa com a objectiu “cultivar la resistència” dins de les seves fronteres, és a dir, promoure l’euroscepticisme i l’extrema dreta. Quan, malauradament, i a partir de la nostra pròpia història, els europeus podem donar lliçons magistrals i diversos màsters sobre les catàstrofes que provoquen les dretes extremes, les divisions polítiques i els nacionalismes extrems, perquè, al cap i a la fi, això és el que hi ha al darrere de l’“America First”.