Pensionistes preocupats, migrants més tranquils i Trump mirant a l'Iran

Dues polèmiques aquests dies (n’hi ha d’altres), però dues que, com sempre, han generat polèmica als partits de l’oposició i en aquells que, donant suport parlamentari al govern, si no hi ha contrapartides voten amb l’oposició sense importar-los fer-ho amb aquells partits que, segons ells, són antagònics. La política és la llei del 2+2, no ha de ser necessàriament 4; depèn, i no em refereixo a l’afirmació de Descartes, sinó a l’actuació dels partits polítics quan intenten justificar algunes de les seves accions. És que les matemàtiques tenen molta “tela”.

La notícia anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, de legalitzar uns 500.000 immigrants que estiguin en territori espanyol abans del 31 de desembre de l’any passat ha caigut de manera diferent, segons la ideologia dels partits. Per a Podemos, que segons explicaven el duet Belarra-Montero, la proposta ha estat seva i Sánchez l’ha acceptada. Per arreglar-ho, tot seguit afirmen que no hi ha contrapartida: donar suport als pressupostos. Tots ens creiem que el que diuen elles és veritat i hi afegiria la famosa frase d’un dels germans Marx, Chico Marx: “I dos ous durs!”. Res no és gratis, i menys encara si amb aquest anunci li claven una de ben directa a la seva excompanya, Yolanda Díaz, que va en hores baixes.

Junts, en boca de la seva portaveu, Miriam Nogueras (el somriure profiden), que fa uns dies continuava ancorada a no canviar el preàmbul de la llei d’immigració per una cosa tan “simple” com que li atorgui les competències a Catalunya. Aquesta “delegació” de competències sobre immigració està inclosa en els acords (que es coneguin) de Junts i el PSOE, i que, segons Nogueras, n’hi ha més que no s’han complert. Però com que la perruqueria és perquè les dones (i també els homes) es tallin els cabells, doncs això ha fet la portaveu de Junts i ha acceptat aquest dimecres un canvi en el ja famós preàmbul de la llei per a la delegació de competències en immigració. Que, dit sigui de pas, el lehendakari Imanol Pradales, que va estar de visita oficial a La Moncloa dimarts passat, també ha reclamat el traspàs de competències d’immigració i, a més, el traspàs de les competències d’aeroports i “l’actualització” del concert basc. Una visita molt productiva, si es compleix.

El mes de setembre de l’any passat, recordem que Podemos, juntament amb el PP i Vox, va posar el fre a la famosa llei. La mostra que 2+2 potser no és 4. Mentre que Podemos s’ha apuntat un punt amb la regularització dels immigrants, PP i Vox han sortit en tromba contra la mesura reguladora. Els més irracionals, els de Vox, que com més grossa la diuen, més vots sumen. Al seu compte d’X, Abascal, com és habitual en ell, posava verd el president del Govern i afirmava que Sánchez “odia el poble espanyol i vol substituir-lo”.

Els immigrants són aquestes persones que venen a treballar, que fan falta. Només cal fixar-se una mica com en determinades professions (no són les més agradables) fan aquestes feines. Són allà, moltes vegades amb por que els pari la policia, els demanin la documentació i no la tinguin. Tinc la intuïció que els que més vociferen són els que els fan treballar en no bones condicions.

Mentrestant, l’altre tema que ens deixava aquest dimarts és que el PP, Junts i Vox han tombat el decret llei que recollia la revalorització de les pensions, justificant-ho pel fet que aquesta proposta estava dins del decret òmnibus. PP i Junts manifestaven després que no estan en contra de la revisió… De totes maneres, bona part dels jubilats han mostrat el seu malestar per l’actitud d’aquests partits.

Tot això passa amb la situació del transport ferroviari i el temps meteorològic, que va molt revoltat: pluja, vent, neu… I amb l’amenaça de Trump, que ja ha enviat un bon nombre de vaixells que ja són a prop dels objectius que s’ha marcat el president imperialista dels Estats Units. Un panorama que alguns ja consideren de preguerra.